El Govern rebaixarà l’impost elèctric i posarà topall al preu del gas

El Govern retallarà l’impost de l’electricitat fins al límit mínim permès per la regulació europea (del 5,1127% al 0,5%) i «posarà topall» al preu del gas per rebaixar el rebut de la llum i també del gas domèstic. Així ho ha anunciat a última hora d’aquest dilluns Pedro Sánchez, que ha volgut aprofitar la seva primera entrevista a RTVE en més d’un any per avançar les mesures estrella que inclourà el pla de xoc que aprovarà aquest dimarts el Consell de Ministres. El paquet d’iniciatives pretén desactivar la bomba econòmica i política que ha suposat l’escalada sense precedents del preu majorista de l’electricitat durant aquest estiu, que està impedint treure més rèdit a les bones dades de la recuperació.

Sense arribar a atacar-les directament, el president ha llançat un retret a les elèctriques. «Hi ha empreses energètiques que ara mateix estan tenint uns beneficis extraordinaris. A mi això no em sembla acceptable, en tant que són beneficis que els venen com a conseqüència de l’evolució dels preus energètics en els mercats internacionals. Per tant, traurem aquests beneficis extraordinaris, s’ho poden permetre, i els redirigirem als consumidors, davant la pujada que vindrà en els pròxims mesos del preu del gas, per posar topall al rebut del gas i la llum», ha assegurat.

Sánchez no ha desgranat aquesta mitjana, que ha batejat com un dels «amortidors socials» del Govern, però ha recordat que el projecte de llei que l’Executiu va enviar el juny al Congrés per retallar la sobreretribució que reben les nuclears i les hidroelèctriques pels drets per emetre CO2 malgrat no ser contaminants costarà a les empreses 650 milions d’euros a l’any. «I farem el mateix amb el gas», ha afegit. «El que volem és dir-los: aquí tots hem de ser solidaris i fer un esforç», ha insistit. L’impost a l’electricitat, per la seva banda, el recapta l’Estat en nom de les autonomies, a les quals està cedit, i per això previsiblement les haurà de compensar (prop de 1.400 milions d’euros a l’any).

Màxim rere màxim

El llargament esperat «pla de xoc» del Govern busca pal·liar l’impacte de la pujada majorista en el rebut final que paguen els prop d’11 milions de petits consumidors acollits a la tarifa regulada PVPC. En cas de no fer res, el rebut anual mitjà d’aquests consumidors pujaria a 644 euros el 2021, un 25% més que l’any passat. A més de les mesures anunciades per Sánchez, el paquet inclourà iniciatives per fer menys volàtil la factura, protegir els clients més vulnerables i limitar l’ús dels pantans per part de les hidroelèctriques. 

Fa setmanes que el mercat majorista o ‘pool’ polvoritza un màxim històric rere l’altre perquè estan disparats els preus del gas i dels drets d’emissió de CO2 que han de tenir les plantes contaminants. Aquest dilluns ha arribat a un nou rècord de 156,16 euros per megawatt hora (MWh). I si bé aquest dimarts baixarà lleugerament fins als 153,43 euros, seguirà més que triplicant el nivell de fa un any (48,9 euros). En una situació normal, aquest preu suposa entre el 25% i el 30% de la tarifa regulada PVPC (de la qual es beneficien llars i petits negocis i que de mitjana és un 20% més barata que la del mercat lliure), però la seva forta pujada l’ha apujat fins a rondar el 50%.

A més de donar munició a l’oposició, això ha revifat les tensions en l’aliança del Govern. La vicepresidenta Teresa Ribera va rebutjar fa uns dies amb duresa la proposta d’Unides Podem de limitar els preus de la hidroelèctrica i la nuclear amb l’argument que seria contrari a la regulació europea. La formació morada, amb tot, segueix pressionant l’ala socialista. El seu coportaveu estatal, Pablo Fernández, ha reclamat aquest dilluns a l’Executiu que adopti «mesures ambicioses» i ha advertit que, si resulten «insuficients», el seu grup plantejarà noves iniciatives. «Al PSOE li costa molt moure’s i nosaltres estem per convèncer-los», ha dit.

Comparació beneficiosa

L’objectiu més immediat del pla és mirar de complir el compromís de Pedro Sánchez que el consumidor pagui aquest any de mitjana el mateix que el 2018. La referència, adoptada amb l’argument que és quan el president va arribar al poder, beneficia l’Executiu, ja que el rebut va ser llavors el més més alt dels últims set anys. A més, el mateix Sánchez va assenyalar que a la factura de llavors caldrà sumar-hi l’alça de l’IPC, el que li dona encara més marge. Per complir el promès, en qualsevol cas, el pla ha d’aconseguir que el rebut mitjà baixi d’uns 11,3 euros en cada un dels últims tres mesos de l’any, el que implicaria una rebaixa del voltant del 20% respecte al rebut mitjà del gener al setembre calculat segons les projeccions actuals per a tot el 2021. 

Fa un parell de setmanes que l’Executiu dona pistes sobre per on aniran les mesures i la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha reiterat aquest dilluns que continuaran en «la mateixa línia» seguida fins ara. En els últims mesos, el Govern ha aprovat la rebaixa de l’IVA de la factura elèctrica del 21% al 10% i la suspensió de l’impost del 7% a la generació fins a final d’any. A més, ha portat al Congrés dues mesures amb què espera abaratir el rebut al voltant d’un 15% en els pròxims anys: la creació del fons per treure de la factura el cost de les primes de les renovables més antigues, i la retallada dels anomenats beneficis caiguts del cel de la nuclear i la hidroelèctrica.

Bateria de mesures

Notícies relacionades

Les propostes del Govern central per rebaixar la factura de la llum

Aquestes són les propostes del PP per rebaixar la factura de la llum

Com va avançar aquest diari, el Govern té sobre la taula retallar fins al límit permès per la regulació europea l’impost de l’electricitat (5,1127%), un tribut que recapta l’Estat i cedeix a les autonomies (prop de 1.400 milions a l’any), que per tant hauria de compensar. L’altra línia d’actuació que més incidència immediata pot tenir és la de desvincular en la mesura possible la tarifa regulada del mercat majorista per lligar-la a una «cistella d’indicadors més estables». En aquesta línia, estudia recuperar la figura de les subhastes d’energia primària (que obliguen les grans elèctriques a oferir una part de l’energia que generen per fomentar la competència i permet que les petites comercialitzadores i els clients industrials hi licitin) i preveu agilitar els contractes bilaterals a llarg termini (PPA).

El Ministeri de Transició Ecològica també prepara noves subhastes de renovables (la pròxima serà el 19 d’octubre: 3.000 MW d’energia eòlica i fotovoltaica, amb terminis accelerats); mesures per fomentar l’autoconsum i les comunitats energètiques (autoconsum col·lectiu); l’extensió del subministrament mínim vital per als consumidors vulnerables beneficiaris de l’ingrés mínim vital; i la fixació de límits en la gestió dels pantans per part de les hidroelèctriques, com també va avançar aquest diari, després que hagin impulsat una «escandalosa» reducció del nivell de diversos embassaments.