La fusió CaixaBank-Bankia revaloritza un 71% la participació de l’Estat en un any

La millora respon tant a la prima pagada pel banc d’origen català (20% respecte a la cotització prèvia de l’entitat nacionalitzada) com a la pujada en borsa de CaixaBank des que va absorbir Bankia el passat 26 de març. La revalorització hauria resultat amb tota probabilitat inabastable si les dues entitats haguessin seguit en solitari. La madrilenya estava fortament penalitzada en borsa des de feia anys per la seva alta exposició a les hipoteques en un entorn de baixos tipus d’interès i per la presència d’un accionista majoritari amb obligació de vendre (l’Estat), mentre que la controlada per la Fundació Bancària La Caixa s’ha beneficiat de l’augment de la seva mida i els estalvis de despeses previstes, així com d’haver comprat un banc fortament capitalitzat a un preu inferior al seu valor comptable.

El passat desembre, José Ignacio Goirigolzarri, llavors president del primer i avui del segon, ja va anticipar que, segons les previsions dels analistes, el benefici per acció de l’entitat combinada arribarà als 0,33 cèntims el 2022, «un 28% superior al nivell que obtindria Caixabank de forma independent, i gairebé un 70% superior al que obtindria Bankia». Al tancament de setembre del 2020, el benefici per títol de l’entitat nacionalitzada era de tot just 0,08 euros i el de la catalana, 0,17 euros, tots dos penalitzats per la pandèmia, mentre que el juny passat el de la nova CaixaBank estava ja en línia amb l’augurat pel banquer basc per a l’any que ve: 0,34 euros (0,78 euros incloent els beneficis comptables extraordinaris de la fusió).

Pendents de les sinergies

Per posar-ho en perspectiva, l’Ibex 35 ha pujat des de l’anunci de l’operació un 25%, davant el 42% en què s’ha revaloritzat CaixaBank. La majoria dels altres bancs cotitzats espanyols han pujat més (el BBVA el 133%, el Sabadell el 95% i el Santander el 72%, davant el 16% de Bankinter i el 42% d’Unicaja), igual que l’índex dels grans bancs europeus (58%). Però més enllà d’alguns factors particulars (el BBVA ha venut la seva filial nord-americana), la diferència respon principalment que la cotització de l’entitat catalana va començar a recuperar-se abans de l’impacte de la Covid. Si es pren l’evolució des del dia abans que el Govern decretés el confinament el març del 2020, el banc fusionat és a la zona mitjana (el BBVA el 86%, Bankinter el 78%, Eurostoxx Banks el 68%, CaixaBank el 43%, el Santander el 40% i el Sabadell i Unicaja el 25%).

Els inversors, així, estan pendents que l’entitat aconsegueixi plasmar les sinergies previstes (940 milions anuals de retallada de despeses i 290 milions més de més ingressos) per continuar empenyent la cotització. De moment, CaixaBank ha aconseguit executar la majoria dels passos previstos de la integració a gran velocitat. El juliol passat, va acordar amb els sindicats un ero amb 6.452 sortides, per sota de les 8.291 plantejades inicialment, per al qual s’han presentat 8.208 voluntaris. El banc ha traslladat aquest divendres als sindicats que accepta 6.058 sol·licituds. A més, el 12 de novembre es produirà la integració tecnològica, l’última gran fita pendent.

Potencial de revalorització

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’opinió del mercat sobre CaixaBank, en qualsevol cas, ha millorat en un any gràcies a la fusió, així com a la recuperació econòmica propiciada per la vacunació i a la perspectiva que els bancs centrals apugin tipus abans del que el mercat esperava fa uns mesos. El consens d’analistes li veu un potencial de revalorització del 16%, fins als 3,11 euros per acció. Està en línia amb el que apreciaven abans de l’anunci de fusió (22%, fins als 2,22 euros), malgrat haver pujat ja aquest 42%. A més, és el segon banc espanyol amb millors recomanacions: el 96% dels analistes aconsella comprar (58%) o mantenir (38%), una mica més que fa un any (93%), per davant del BBVA (45% i 45%), Bankinter (44% i 41%) i el Sabadell (15% i 62%) i només per darrere del Santander (71% i 23%).   

CaixaBank és, així, la gran esperança de l’Estat per augmentar la recuperació d’ajudes públiques a la banca, després que en la resta d’entitats es va perdre tot o la immensa majoria de l’injectat. De moment, les arques públiques només han ingressat 346 milions d’euros pels 24.069 milions que van aportar al grup BFA-Bankia, ja que els 3.303 tornats per Bankia i els 34 milions pagats per CaixaBank com a dividend han servit per cobrir les voluminoses pèrdues acumulades per la seva matriu BFA des del 2015 a causa de la caiguda borsària de la seva participada. Els 3.362 milions que val ara en borsa la participació de l’Estat només suposen un 13,9% de la xifra del rescat, amb la qual cosa s’haurien de revaloritzar un molt improbable 615% perquè els contribuents ho recuperin tot.