Cooperativa de vivenda
Anar-se’n de casa a preu de cost
El preu final d’una vivenda en règim de cooperativa sol ser un 20% més baix que el d’una promotora normal
Poden sorgir contratemps que modifiquin el preu final i retardi l’entrega de les claus
Malgrat les conseqüències econòmiques de la pandèmia, els joves es volen emancipar i molts estudien entre les seves opcions comprar una vivenda. Així ho demostra l’últim informe de Fotocasa, on es desprèn que el 55% d’enquestats d’entre 18 i 24 anys preveu adquirir una vivenda en un termini de dos a cinc anys vista.
¿I quina és l’opció que prefereixen els joves? Les cases en règim de cooperativa. En concret, dos de cada tres joves que està buscant casa prefereix aquesta opció per adquirir la seva primera vivenda, segons LACOOOPEstudios. María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa, creu que una de les raons per la qual es decideixen per aquesta alternativa és la planificació de pagament que acompanya aquestes vivendes, ja que «se solen comprar sobre plànol, per la qual cosa el soci anirà pagant els terminis a mesura que es construeix».
Aquest va ser un dels factors que va cridar l’atenció de la Lucía i l’Hugo que, després de diversos anys de lloguer, van decidir llançar-se a comprar un xalet en règim de cooperativa. «Teníem dos anys per davant per gestionar la nostra economia. L’únic inconvenient va ser tornar a casa dels meus pares durant aquest temps. No podíem estar pagant el lloguer i la casa alhora», recorda la Lucía. Malgrat això, «va valer la pena. Ens hem estalviat molts diners en comparació amb una casa comprada a un particular, per exemple», assegura.
L’estalvi de què parla la Lucía ronda al voltant del 20% respecte al preu de la vivenda d’una promotora. Això és així perquè són «a preu de cost: es paga només el que costa construir la vivenda», explica Augusto Abril, fundador de LACOOOP, que afegeix que, a més, l’entrada es pot fraccionar en mensualitats per facilitar el pagament.
Sense anar més lluny, una vivenda d’obra nova a Móstoles supera els 250.000 euros, mentre que per cooperativa, un pis a la mateixa localitat madrilenya oscil·la al voltant dels 185.000 euros. ¿A què es deu aquesta diferència de preus? Fonamentalment que no hi ha un promotor immobiliari, sinó que els socis, a més de ser els adjudicataris de les vivendes, són els seus copromotors. «Això vol dir que, al no haver-hi promotor immobiliari, no s’ha de pagar cap comissió, que és aproximadament un 20% del valor de la vivenda, i que coincideix amb l’estalvi del soci cooperativista», afegeix Abril.
Un altre dels factors que contribueix a l’estalvi són els avantatges fiscals. Aquest tipus d’immobles estan exempts de pagar l’impost de transmissions patrimonials, l’impost d’actes jurídics documentats i l’IVA. També està exempt del 95% de l’IBI, tributen el 20% de l’impost de societats i només paguen el 5% de la quota de l’impost d’activitats econòmiques. A més, la directora d’Estudis de Fotocasa explica que «en una cooperativa el soci té poder en la presa de decisions des de l’inici del procés i es pot beneficiar de la reducció de despeses de notaria, registres i la gestió que comporta».
Però no tot el que brilla és or i aquesta opció també té els seus inconvenients. Per començar, el preu de la firma no sempre és el que s’acaba pagant. «Un dels riscos a què t’enfrontes amb aquest tipus de vivendes és que el preu final no està tancat. Hi pot haver desviacions que encareixin el total», adverteix Mato, com poden ser el retard de les llicències i permisos, imprevistos en el procés de construcció o encariment dels materials.
Notícies relacionadesA més, comprar la casa sobre plànol i esperar que es construeixi pot resultar una cosa inquietant per als compradors. És cert que aquestes vivendes es poden començar a disfrutar en una mitjana de dos anys, però l’espera pot allargar-se. És el que li va passar a la Isabella, que després de decidir-se a comprar un pis a Alcorcón no va ser fins deu anys després quan va començar a disfrutar-lo. «Vam triar un pis de tres habitacions el 2009 pensant en l’espai per als nens, que en aquell moment tenien 8 i 12 anys. També ens vam imaginar l’estiu a la piscina», explica aquesta propietària que, al contrari de la Lucía i l’Hugo, té clar que l’estalvi econòmic no li va valer la pena. «Ens van entregar les claus l’any passat. Els meus fills ja tenen la seva vida feta. Ara el meu marit i jo ens trobem amb una casa enorme per nosaltres dos amb zones comunes que no fem servir», diu.
En aquest sentit, Abril aconsella «no tenir pressa per anar-se’n de casa dels pares» i assessorar-se bé sobre l’operació, així com dels passos que han de fer per aconseguir un finançament a la seva mesura abans de llançar-se a la compra d’una vivenda, ja sigui en règim de cooperativa o amb una promotora normal. I no està de més investigar sobre les ajudes públiques dirigides als joves.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.