Mercat laboral

La tornada a l’oficina s’imposa al teletreball després del segon estiu de Covid

Les persones que només treballen des de casa tenen el doble de possibilitats de superar les 48 hores de treball a la setmana; segons un informe d’Eurofound

Ricard Cugat

«Per la present, des de la direcció li comuniquem que a partir del dilluns que ve es posa fi al programa de teletreball i tots els treballadors s’han de reincorporar de manera presencial al seu lloc». Milers de treballadors han rebut aquest correu (o un de similar) al llarg dels últims dies, coincidint amb el començament del curs. El presencialisme està arraconant el teletreball en l’actual fase de la pandèmia i, després del segon estiu de l’era post-Covid, moltes empreses han acabat de culminar la tornada a l’oficina dels seus treballadors. Les dades que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) actualitzarà el mes que ve permetran mesurar com d’intensa ha sigut aquesta tornada a la presencialitat després de més d’un any i mig de pandèmia, però els sindicats assenyalen que s’ha intensificat i que les empreses que hi continuen es decanten més per models híbrids que per l’exercici totalment en remot.

El Jordi és un enginyer de dades que treballa per a una multinacional amb seu al Poblenou de Barcelona i l’últim any ha anat alternant de manera intermitent i irregular l’escriptori de la casa amb el de l’oficina. Explica que abans de l’estiu els van enviar dues setmanes a casa perquè hi va haver un petit brot de Covid. Després els van deixar escollir si volien tornar a l’oficina o treballar des de casa i com que no va coincidir amb el seu cap, va decidir treballar des de casa la majoria dels dies perquè no s’havia de coordinar amb ningú. La primera setmana de setembre el Jordi va rebre el correu abans esmentat i va tornar a tenir l’escriptori del seu cubicle com a punt de referència. «En veritat ens donen bastanta llibertat per decidir si venim o no, però els caps prefereixen que hi siguis. Això es nota», comenta. «Algun dia està bé, però a mi la veritat és que teletreballar cada dia no m’agrada, em costa molt desconnectar», afegeix.

Després d’un any i mig de pandèmia les investigacions sobre els efectes i altres derivades del teletreball han proliferat i hi ha un cert consens que «el teletreball ha vingut per quedar-se». El desig dels treballadors, majoritàriament és aquest; tal com constata una recent enquesta de l’escola de negocis Eada. Segons aquesta, el 68% dels treballadors consideren que, després d’un any i mig de pandèmia amb aquesta modalitat (amb més o menys dosis), l’experiència ha sigut bona o molt bona. I només el 12% la qualifiquen de dolenta o molt dolenta.

No obstant, això no implica que estigui exempta de riscos. Una de les conclusions més comunes entre els múltiples estudis publicats és que teletreballar sol estar associat a fer més hores que s’acaben fent a l’oficina. Un estudi publicat aquest setembre per Eurofound assenyalava que els empleats que treballen de manera habitual des de casa tenen el doble de probabilitats d’acabar fent més de 48 hores setmanals i atendre trucades o contestar correus de treball durant el temps lliure.

Coordinar-se a distància costa més

Les dificultats més grans per coordinar-se entre companys de feina i amb la direcció és un altre dels desavantatges que moltes empreses veuen en el teletreball, especialment si és total. Concretament el 60% de les pimes catalanes afirmen que treballar a distància dificulta la comunicació interna, segons un estudi presentat fa uns dies per la patronal Pimec.

I aquesta és la causa que ha provocat que a la Magda l’hagin fet tornar a l’oficina aquest mes. Aquesta barcelonina treballa en una petita editorial infantil de menys de 10 treballadors. Com que la plantilla fa anys que és la mateixa, es coneixen i han aconseguit mantenir una bona cohesió i coordinació a distància durant aquesta pandèmia. No obstant, aquest mes la propietat ha decidit contractar un nou gerent. «Entenc que hàgim de tornar a la presencialitat, perquè ens haurà de conèixer i saber com treballem. A mi m’ha fastiguejat, perquè visc a l’altra punta de la ciutat i amb el teletreball m’estalvio gairebé dues hores al dia d’autobús», diu.

Una qüestió de costos... i com es reparteixen

Amb el teletreball els treballadors s’estalvien temps i també diners, si bé també pot ser una font de despesa, si es té en compte la factura del wifi o la cadira nova per no destrossar-se l’esquena després de vuit hores assegut. Perquè poques empreses s’han rascat la butxaca per habilitar equips amb què treballar des de casa, especialment les més petites. Tornant a l’enquesta de la Pimec, el 56% han gastat 0 euros per aplicar el teletreball. «Ara hem començat a rebre moltes consultes sobre aquest tema coincidint amb l’escalada del preu de la llum. El treballador no pot assumir les despeses derivades del teletreball, la llei ho deixa clar», recorda la secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado.

La sindicalista admet que molts treballadors acaben assumint part d’aquesta despesa, perquè l’empresa no vol pagar, però ells prefereixen poder continuar teletreballant alguns dies a la setmana. I és que l’alternativa, si l’empresa no vol assumir aquesta despesa i complir la llei, és que tothom torni a l’oficina. La nova llei aprovada fa pràcticament un any (22 de setembre del 2020) deixava en mans de la patronal i els sindicats el seu desplegament, ja que depèn del consens entre l’empresa i el treballador si es teletreballa i en quines condicions.

Notícies relacionades

El problema és que aquestes reticències per part de les companyies d’assumir noves despeses està sent un llast per a la implantació d’acords de teletreball i en moltes empreses s’està consolidant aquesta pràctica però de manera informal. El que implica riscos, ja que no es tenen en compte els drets de desconnexió digital ni moltes vegades de privacitat. «L’altre dia un treballador ens va explicar que a la seva empresa els obliguen a tenir una reunió de Zoom oberta durant tota la jornada per controlar que treballen. Això és una cosa totalment il·legal i que si haguessin pactat un acord de teletreball no passaria», explica Gilgado.

«Si bé és veritat que durant la pandèmia vam haver de fer una gestió de pressa i corrent, ara no hi ha excuses per no fer un teletreball planificat. Interpel·lem l’empresariat, [...] no hauríem de perdre aquesta oportunitat», era el missatge que llançava aquesta setmana passada el secretari general de la Pimec, Josep Ginesta.