Evolució de l’economia espanyola
Decepció pel PIB del segon trimestre: creix gairebé dos punts menys del previst
L’economia espanyola creix un 1,1%, davant el 2,8% de la dada avançada per l’INE el juliol passat
L’avenç suposa que l’indicador torna a valors positius, després del retrocés del 0,6% del primer trimestre
L’economia espanyola va aixecar el vol en el segon trimestre de l’any, però amb molta menys empenta del que el mateix Institut Nacional d’Estadística (INE) i els principals organismes havien previst. Després de la punxada de la primera part de l’any (el PIB va retrocedir el 0,6% per la tempesta ‘Filomena’ i la cinquena onada del virus), el producte interior brut (PIB) va créixer l’1,1% en el segon trimestre de l’any respecte del primer, segons les dades de Comptabilitat Nacional publicades aquest dijous per l’INE. Aquesta és la bona notícia. La dolenta és que aquest creixement de l’1,1% es queda molt lluny del 2,8% esperat (1,7 punts per sota), segons l’avanç que va anticipar el mateix INE al juliol, fa dos mesos.
Són gairebé dos punts de creixement trimestral més baix (l’1,1% davant el 2,8%) i això té a veure, sobretot, que el consum de les famílies i la inversió de les empreses van resultar menys dinàmiques del que s’esperava. Quan l’INE va publicar el seu avanç estadístic al juliol, només tenia dades conjunturals fins al maig. Ara, després d’haver recopilat més volum d’informació i d’incorporar les dades del juny, la foto final resulta més decebedora en gairebé totes les rúbriques. Només hi ha sorpreses positives pel que fa a la construcció, on la producció de vivendes i edificis i l’ocupació han resultat créixer més del que l’INE va avançar al juliol. També per la banda de l’exportació.
Evolució interanual
La fotografia del segon semestre també empitjora si es compara amb el mateix període de l’any anterior. Les dades publicades per l’INE aquest dijous rebaixen el creixement interanual del segon trimestre des del 19,8% estimat al juliol fins el 17,5%. De nou, la bona notícia és que la recuperació de l’economia espanyola està en marxa (després de la punxada del -4,2 encaixat en el primer trimestre). La dolenta, que el ritme ha sigut una mica menys del que s’esperava.
El resultat és que a finals de juny d’aquest any l’economia espanyola havia recuperat un bon tros respecte del punt més baix al qual la va portar la crisi sanitària, però encara no ha tornat als nivells previs al seu esclat. En concret, hauria recuperat dos terços de l’activitat perduda des de finals del 2019 fins al seu nivell més baix, a finals del segon trimestre del 2020; però encara queda un terç del camí per avançar fins a recuperar aquell nivell.
Aquest dimarts el Banc d’Espanya i l’OCDE van revisar a l’alça les previsions de creixement de l’economia espanyola per a aquest any després d’haver incorporat les dades que havia avançat l’INE al juliol sobre el segon trimestre. No va ser així en el cas del Ministeri d’Economia. Després de la reunió del Consell de Ministres d’aquest dimarts, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va presentar el quadro macroeconòmic sobre el qual es construiran les xifres del projecte de Pressupostos del 2022 i, en contra de les tendències marcades per l’OCDE i el Banc d’Espanya, Calviño no va revisar a l’alça el creixement previst per a aquest any, i és que, potser, el seu departament ja havia tingut en compte una informació més completa sobre el segon trimestre.
Els salaris, pitjor; els beneficis, millor
El repartiment de les rendes generades en el segon trimestre (entre assalariats, beneficis empresarials i imposats) tampoc ha sigut el que s’esperava. La remuneració del conjunt dels assalariats va créixer el 12,3% en el segon trimestre respecte del mateix període de l’any anterior (en lloc del 18% que es va estimar al juliol). Els beneficis empresarials, per la seva banda, van créixer el 16,4% en taxa interanual (davant el 15,7% anticipat fa dos mesos), mentre que els impostos sobre la producció meritats van augmentar el 84,6% (davant l’estimació prèvia del 77,5%).
Notícies relacionadesL’ocupació de l’economia, en termes d’hores treballades, registra una variació intertrimestral del 4%. Aquesta taxa és de menor magnitud en el cas dels llocs de treball equivalents a temps complet (del 0,0%, fet que suposa 1 punt menys que en el primer trimestre) a causa de l’augment que s’observa en la jornades mitjanes a temps complet (4%).
En termes interanuals, les hores treballades creixen un 29,5%, taxa 32,2 punts superior a la del primer trimestre. Els llocs equivalents a temps complet augmenten un 18,9%, 21,3 punts menys que en el primer trimestre, fet que suposa un increment de 2,8 milions de llocs de treball equivalents a temps complet en un any.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia