La mobilitat sostenible a Espanya, encallada en el ‘sí però no’

La ciutadania s’està prenent cada vegada més seriosament la mobilitat sostenible. En els últims temps s’ha generat una «sensibilització cap a la mobilitat sostenible per una presa de consciència col·lectiva d’administracions públiques, empreses i ciutadania respecte a la necessitat de millorar la mobilitat de les ciutats i contribuir a frenar el canvi climàtic», va plantejar Diego Herranz, director de la unitat d’Anàlisi del Comportament a IMOP Insights, durant la presentació de l’informe ‘L’usuari en el centre de la mobilitat sostenible: actituds i biaixos’. 

Aquest interès dels ciutadans d’assumir un canvi d’hàbits arriba en paral·lel amb l’augment de l’oferta disponible. Mentre que les firmes automobilístiques eleven la producció de vehicles elèctrics o híbrids, impel·lides també pels mandats europeus, les flotes de transport públic per carretera es renoven per reduir emissions, i els vehicles de micromobilitat (patinets, bicis i motos compartides, ‘car-sharing’...) creixen en nombre. 

No obstant, en el dia d’avui la mobilitat sostenible continua sense enlairar-se de forma generalitzada. Amb la intenció d’analitzar quins frens n’estan limitant l’avenç a Espanya i quines iniciatives s’estan posant en marxa per accelerar-ne la penetració, s’ha celebrat aquesta setmana la jornada ‘Mobilitat sostenible: de les idees a l’acció’, organitzada per IMOP Insights, Impact Hub Madrid i Connected Mobility Hub.

Vehicles encara «cars»

«Ens trobem en un moment clau en què el ciutadà ha començat a prendre consciència de la importància del medi ambient, però hi continua havent reticències per a l’impuls del cotxe elèctric», va manifestar Arancha García, directora d’Indústria i Medi Ambient d’Anfac. Els espanyols són els europeus més disposats a adquirir un vehicle elèctric, d’acord amb dades obtingudes per Appinio, però només representen 4 de cada 10 enquestats. Les barreres del consumidor estan «clares» per a la portaveu d’Anfac. En primer lloc, considera que cal tenir en compte que tot i que es comercialitzen més de 200 vehicles elèctrics, «són cars encara». En aquest sentit, García va assegurar que des de les automobilístiques estan treballant per trobar la manera de fer «més accessibles» aquests vehicles alhora que garanteixen que la indústria de l’automoció sigui més competitiva. 

El segon factor va estar acompanyat d’una estirada d’orelles a les Administracions, ja que té a veure amb la infraestructura de recàrrega pública, en termes de cobertura de territori i també de qualitat dels punts de càrrega existents. «En el dia d’avui, Espanya no compta amb una infraestructura de recàrrega pública suficient [...] per complir els compromisos mediambientals que ja tenim», va afirmar Arancha García, que va afegir que perquè es vegi un impacte real la capil·laritat ha d’incloure tota la geografia espanyola. «No tot es pot concentrar a Madrid i Catalunya», va manifestar. 

Altre dels punts sobre els que va posar èmfasi la portaveu d’Anfac, i en el qual van coincidir la resta de participants en l’esdeveniment, va ser el de la coordinació de tots els agents implicats, tant empreses privades com institucions públiques, així com de l’«harmonització de polítiques i normatives». 

En aquest sentit, Bruno Espinar, director de Mobility 4.0 i Innovació Digital de Renfe, es va mostrar convençut que «els diferents actors ens hem d’alinear per donar solucions a la ciutadania». Espinar va parlar de buscar un model de «cogovernança perquè convisquin models públics i privats» i va incidir també en la necessitat de «fer convergir els diferents interessos per garantir el dret a la mobilitat de la ciutadania». 

Una de les palanques amb què assolir aquest objectiu són les solucions integrals, «i aquí el gran enemic és el vehicle privat», va sentenciar. Renfe està actualment treballant en el desenvolupament de la plataforma ‘Renfe as a Service’ (RaaS), que entrarà en funcionament durant el 2022 i oferirà una solució integral de mobilitat a tots els ciutadans, permetent planificar viatges des que surten de casa seva fins que arriben al seu destí, «fins i tot venent bitllets que no són de Renfe». «Sense deixar de ser operador ferroviari tradicional ens hem de transformar en plataforma de sostenibilitat», va plantejar Espinar, de manera que permeti a l’ens adaptar-se «amb més rapidesa» a les demandes del ciutadà.

«Som conscients que per impulsar i garantir la mobilitat sostenible cal oferir solucions integrals a tota la població, i per a això es necessita continuar impulsant la cooperació entre els diferents actors», va resumir el director de Mobility 4.0 i Innovació Digital de Renfe.

El problema afegit

També estan ultimant els aspectes tecnològics de la seva solució integral a l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Madrid, amb la intenció d’acabar de polir una plataforma que «inclogui diversos transports i sigui una mica ‘transport as a service’», va indicar Ignacio Ramos, de l’Àrea de Consultoria d’EMT, que va fer menció a la més recent de les solucions que s’han habilitat: el bitllet multiviatge. Aquesta plataforma és Madrid Mobility 360, que ofereix a l’usuari informació sobre l’ocupació dels seus autobusos, el càlcul de rutes, els serveis de mobilitat compartida com patinets i bicicletes elèctriques, i a través de la qual a més es poden realitzar pagaments.

Notícies relacionades

El Ministeri de Transport vol un ‘sandbox’ per a projectes de mobilitat sostenible

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Ramos va posar en relleu que, en el cas del transport públic, a les barreres ja existents associades amb els costums i rutines dels ciutadans, cal sumar ara «un nou problema afegit amb la pandèmia». El 2020, a causa de les restriccions a la mobilitat però també per la por del contagi, el nombre d’usuaris del transport públic es va reduir gairebé a la meitat (va baixar el 46,7%). I tot i que s’ha recuperat des d’aquestes xifres, aquest expert va recordar que en les opcions de transport, el públic encara segueix per darrere. En resposta, Ignacio Ramos va considerar que «la millor palanca és insistir en la millora del servei». «Davant la immensitat del repte de la mobilitat sostenible no s’ha de parar, cal continuar innovant, millorar l’oferta dels serveis que puguem oferir als ciutadans i escalar el seu impacte», va manifestar. 

 Finalment, Enrique Belenguer, Behavioral Economics Global Leader del BBVA, ha compartit la seva experiència respecte al que costa canviar els hàbits dels ciutadans. Segons va remarcar aquest expert, en l’àmbit de la mobilitat, igual com succeeix en el de la sostenibilitat, cal ajudar a impulsar aquests comportaments amb exemples senzills, ja que «la recompensa dels comportaments sostenibles es veu a llarg termini, per això l’aprenentatge és més difícil».