L’ampliació de l’aeroport de Barcelona queda oficialment postergada

No hi ha hagut sorpresa. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts els plans estratègics d’Aena per als pròxims cinc anys sense que s’hagi inclòs al document cap partida per ampliar l’aeroport de Barcelona. L’esperada decisió de l’Executiu deixa, per tant, en suspens els plans del gestor aeroportuari per augmentar el nombre d’operacions diàries des del Prat i convertir les seves instal·lacions en un node de vols intercontinentals, un projecte que implicava una inversió promesa de 1.700 milions d’euros durant la pròxima dècada. Recolzada pels empresaris catalans, l’ampliació ha enfrontat un vigorós rebuig per part de l’ecologisme i diversos ajuntaments, però ha sigut finalment la falta de consens polític amb la Generalitat el que ha portat al Govern central a congelar el projecte.  

El Document de Regulació Aeroportuària (DORA II) aprovat aquest dimarts inclou unes inversions de 2.250 milions d’euros per als aeroports d’Aena fins al 2026, amb una mitjana anual pròxima als 450 milions. Aquestes partides inclouen la construcció d’estacions d’alta velocitat als voltants dels aeroports de Reus i Girona, amb la qual cosa es pretén millorar la connectivitat ferroviària amb Barcelona i altres punts de la geografia espanyola. El pla estratègic de la companyia també ha rubricat l’ampliació de l’aeroport de Barajas, que aspira a fusionar les seves tres primeres terminals, mentre s’amplia la T4 amb un desemborsament de 1.600 milions d’euros durant el període d’execució de les obres.

Tant a l’aeroport de Barcelona com al de Madrid, Aena vol construir-hi, a més, ciutats aeroportuàries al seu perímetre, però en els dos casos es tracta d’inversions no regulades que no depenen de l’aprovació de l’Executiu.  

La ruptura de l’acord per a l’ampliació del Prat va arribar a principis de mes per les reticències de la Generalitat a estendre la tercera pista 500 metres cap a l’est, cosa que hagués obligat a destruir part de l’espai natural de la Ricarda, protegit per diverses directives mediambientals de la Unió Europea. Des d’alguns àmbits es va demanar una pròrroga d’un any per donar més temps a les negociacions, però l’opció ha sigut descartada pel Govern central.

«El problema és en el fons i no en la forma», va dir fa uns dies la ministra de Transport, Raquel Sánchez, després de lamentar que el Govern no donés el seu «recolzament exprés i inequívoc» al projecte. També va expressar el seu rebuig frontal de qualsevol pròrroga l’Asociación de Líneas Aéreas, que representa les companyies responsables del 85% del trànsit aeri a Espanya, al considerar que no faria més que incrementar la «incertesa» que viu el sector des de l’inici de la pandèmia. 

Des de la Generalitat s’ha insistit avui que la seva posició no ha canviat. «El Prat només es millorarà respectant criteris mediambientals i sense tocar la llacuna de la Ricarda», ha dit la portaveu, Patrícia Plaja. A part de prolongar la tercera pista per augmentar el nombre d’operacions de vol diàries, el pla incloïa la construcció d’una nova terminal satèl·lit per servir als vols intercontinentals. Unes instal·lacions amb què Aena aspirava a augmentar les rutes directes entre Barcelona i el continent asiàtic, amb la pretensió de fer del Prat un pont de connexions aèries entre Àsia i Amèrica. 

Disputa sobre les tarifes 

El DORA II també determinarà les tarifes que el gestor aeroportuari cobrarà a les aerolínies per utilitzar els seus aeroports durant el pròxim lustre. Aena va proposar un increment gradual de les tarifes, inicialment del 0,52 % anual per assolir una apreciació acumulada del 5,5% el 2026, una postura que contrasta amb la recomanació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que advoca per una reducció anual del 0,44% fins que expiri el nou marc regulatori. «Fins i tot amb la nostra proposta per augmentar les tarifes, continuarem tenint les tarifes més barates d’Europa», asseguren fonts d’Aena, el gestor aeroportuari més gran del món.

El pols tarifari és important per a Aena, després que la companyia tanqués el primer semestre de l’any amb unes pèrdues de 346 milions d’euros i que volés un dels seus projectes estrella per al pròxim quinquenni, l’ampliació de l’aeroport català. Els revessos per a una societat cotitzada que ha de respondre davant els seus accionistes no s’acaben aquí, perquè la setmana passada el Congrés dels Diputats va aprovar una esmena que obliga Aena a rebaixar els lloguers que cobra pels locals comercials que operen als seus aeroports.

Cop a la línia de flotació d’Aena

Notícies relacionades

El Govern suspèn l’ampliació del Prat per la falta de recolzament de la Generalitat

El Govern garanteix l’ampliació de l’aeroport del Prat: «No bloquejarem les inversions»

«Els ingressos no aeroportuaris són cada vegada més importants per als gestors dels aeroports. De mitjana, representen actualment a prop del 50% dels seus comptes de resultats. Per això aquest és un cop molt important per a la línia de flotació d’Aena», assegura Óscar Oliver, professor de postgrau de la UPC School i ex director comercial d’Aeroports de Catalunya.  

La decisió del Congrés privarà Aena d’uns ingressos pròxims als 1.500 milions d’euros fins al 2025, segons ha reconegut la mateixa companyia. Aquest forat se suma al deixat per la pandèmia. El trànsit aeri a Espanya va caure el 72% l’any passat respecte al 2019 i Aena no espera que es recuperin els nivells previs a la irrupció del virus fins al 2025 o el 2026.