El futur del comerç passa per la confluència física i digital

Si la digitalització ja estava generant un canvi d’hàbits de consum, la pandèmia ha accelerat la tendència. El ‘retail’, o comerç al detall, és un dels sectors més afectats, ja que s’han disparat les vendes ‘online’ en detriment de la compra física. I això, sens dubte, suposa una transformació que va més enllà d’aquest àmbit en concret per incloure la societat en el seu conjunt: la mobilitat, la logística, els sectors immobiliari i bancari i fins i tot la configuració de la mateixa ciutat.  

Amb la celebració de BNEW, un esdeveniment híbrid organitzat pel Consorci de Zona Franca de Barcelona (CZFB) que té com a objectiu impulsar el reclam de la nova economia del 5 al 8 d’octubre amb fins a 10 blocs temàtics, sorgeixen diverses preguntes relatives al ‘retail’. ¿Quin paper jugarà el comerç a peu de carrer dins d’aquestes noves tendències i com protegir-lo? ¿De quina manera es poden fomentar els beneficis de l’‘e-commerce’ i fomentar pràctiques de sostenibilitat i equilibri social?

Per tot això, EL PERIÓDICO i el CZFB van organitzar la taula rodona ‘La transformació del retail després de la pandèmia: nous reptes econòmics’ amb la presència de diferents perfils per mirar de trobar respostes i perfilar quin ha de ser el model comercial de la Barcelona metropolitana per a aquests pròxims anys.

A la trobada van participar Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i president de BNEW; Montserrat Ballarín, regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona; Xavier Güell, director a Barcelona de la Consultora Immobiliària CBRE Espanya; Josep Mateo, CEO de Liq Eyewear, especialitzada en la venda ‘online’ d’ulleres impreses en 3D; Juan Barrera, director del Sector Retail i Distribució a Corporate and Investment Banking del Banc Sabadell (que es va connectar de manera telemàtica), i Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i de BNEW.

Un model híbrid 

El primer objectiu de la trobada va ser definir en quin estat es troba el comerç tradicional, quina importància té per a la ciutat i com impulsar-lo. Una conclusió generalitzada és que s’ha d’avançar cap a un model híbrid, en què es produeixi una digitalització per satisfer la demanda dels que valoren la comoditat de l’‘e-commerce’, però reforçant alhora l’experiència de compra per a aquells clients que prefereixin el model presencial. De fet, també s’està produint el corrent invers: cada vegada més comerços nascuts a la xarxa busquen una presència física per enfortir la seva marca, la seva visibilitat i l’atenció al client. 

«El ‘retail’ s’està transformant de manera profunda. Hem de fer entre tots un esforç extra perquè el comerç tradicional, que ens dona aquest ambient de ciutat mediterrània que tant ens agrada, es mantingui. I l’‘e-commerce’ és una bona eina per a això, fomentant la col·laboració entre els dos mons», va comentar Pere Navarro, que va afegir que tot això ha d’anar acompanyat d’una planificació de la mobilitat verda i el repartiment d’última milla sense emissions.

Xavier Güell també es va mostrar convençut de la confluència entre els dos mons: «Conviuran i ho faran perquè així resulta més rendible. Sabem que hi ha marques que han nascut ‘online’ que s’han adonat que si obren una botiga física les vendes creixen. I la botiga física s’anirà transformant en un ‘showroom’, un espai diferencial que proporcioni una experiència i que permeti al client sentir-se part d’una comunitat».

Ciutat de referència

Montserrat Ballarín va recalcar que el model comercial de Barcelona és «una referència a tot el món i per això acabem de rebre el Premi Nacional de Comerç Interior del 2021». Es va mostrar orgullosa del teixit que forma el comerç a la capital catalana, però també conscient que cal lluitar no només per mantenir-lo, sinó també per impulsar-ne el creixement en un context marcat per la presència de grans plataformes d’‘e-commerce’. 

«El comerç electrònic ha de convertir-se en un complement del físic; ser una font d’oportunitats perquè una botiga arribi a més públics i es relacioni de manera diferent amb la clientela. Per això, tenim múltiples programes per ajudar-los a digitalitzar-se, a incorporar la intel·ligència artificial, a millorar l’experiència de l’usuari...». Entre aquestes, va citar les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), que busquen estratègies conjuntes per fomentar el comerç de proximitat i les noves tecnologies. O les subvencions per a la transformació digital del comerç, la restauració i els mercats municipals.

Un exemple d’aquesta presència al doble canal és el de Liq Eyewear, una empresa amb seu a la 3D Incubator de la Zona Franca que fabrica ulleres amb impressió 3D, cosa que els permet reduir costos i avançar cap a tenir més personalització.

«Venem ‘online’, però també tenim presència en l’òptica tradicional. Creiem que aquesta última s’ha de mantenir sempre, sobretot en el cas de les ulleres graduades, perquè ofereix un servei, un assessorament i un contacte amb el client que és fonamental. Això sí, notem una certa resistència inicial per part de les òptiques, amb un model molt tradicional, però la pandèmia ens va donar l’oportunitat de demostrar-ne els avantatges», va explicar el fundador i CEO de la companyia, Josep Mateu.

I per impulsar aquesta transformació del comerç, que «encara el doble repte de la digitalització i la sostenibilitat», Juan Barrera assenyala la importància dels fons europeus. «La millor manera de protegir el comerç físic és ajudant que siguin més rendibles. I això passa per la venda ‘online’, la logística, l’automatització, el repartiment sense emissions. Més que posar límits, cal escoltar a la societat», va assegurar el representant del Banc Sabadell.

L’anàlisi de BNEW 

En definitiva, el comerç físic s’ha d’endinsar als terrenys de la nova economia, que Pere Navarro defineix com «noves oportunitats i nous llocs de treball». I això és, tal com ressalta Blanca Sorigué, precisament el que busca la segona edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), en format híbrid, amb actes presencials i altres de virtuals: «Es tracta d’una plataforma de coneixement en què grans experts d’arreu analitzaran com ha canviat el món a causa de la pandèmia i avançaran les grans tendències a fins a 10 sectors d’activitat: comerç electrònic, logística, mobilitat, immobiliari, indústria digital, zones econòmiques, sostenibilitat, talent, ciència i ciutat. I tot això amb l’objectiu d’establir sinergies entre ells, perquè a partir d’ara tot ha d’estar connectat, també el comerç». 

En aquest sentit, una de les conclusions que es pot extreure de la taula rodona és que el futur del ‘retail’ no es pot analitzar de manera aïllada. S’ha de barrejar amb les noves tendències digitals i els hàbits de consum, però també amb la necessitat d’un sistema de repartiment més sostenible, una logística més automatitzada i eficaç i una concepció innovadora de la ciutat, que fomenti una qualitat de vida més gran, que estigui més cohesionada i que, en definitiva, sigui un espai de convivència.