La borsa d’aquest 30 de setembre

L’Ibex ha rebut aquest dijous un altre cop. El setembre acaba amb pèrdues, igual que el trimestre. És cert que durant els dos períodes hi ha hagut oportunitats, però les mitjanes mostren tendències i oculten èxits i fracassos en el maneig de carteres. La caiguda ha sigut moderada, del 0,94% fins als 8.796,30 punts, però arrossega aquesta clatellada mensual i trimestral potser ínfima (0,6% i 0,3%, respectivament) però que erosiona confiances. No és la borsa espanyola territori autònom de tendències, tot i que existeixen valors de volum respectable amb tendències que mereixen ser respectades. Pot ser que el preu del petroli hagi deixat de fomentar vendes, però és un fantasma capaç d’espantar els títols més sòlids. En qualsevol cas, els inversors intenten detectar qui mou els fils del banc accionarial, però ni els més prestigiosos analistes tenen models de comportament col·lectiu infal·libles. Sí que donen per fet pujades de tipus, però ningú sap quan. Mentrestant, els costos de finançament del deute augmenten i el bo a 10 anys dels EUA ja supera l’1,5%. Potser són aquestes referències velles per a inversors digitals, però l’esdevenir dels preus en borsa continua ancorat de vegades a referències tradicionals i vinculat a correlacions difícils d’explicar. La Xina és a la recambra de les amenaces, amb Evergrande al capdavant. Però potser és més profunda la crisi industrial asiàtica i d’aprovisionaments. La borsa premiarà els valors que prenguin mesures de salvaguarda adequades.