La justícia europea veu discriminatòria la llei espanyola que restringeix l’accés a l’atur de les empleades de llar

La legislació espanyola que exclou la possibilitat que els empleats de llar, el 95% dels quals són dones, cotitzin per rebre les prestacions d’atur va contra el dret comunitari i és discriminatòria. Així ho recull, en un dictamen preliminar, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Szpunar, que conclou que aquesta exclusió amaga un desavantatge i «no resulta adequada per garantir els objectius de lluita contra el treball no declarat, el frau i la protecció de l’ocupació». Szpunar recomana al TJUE que adverteixi els tribunals espanyols que vulnera la directiva sobre l’aplicació progressiva del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social.

El cas es refereix al d’una assistenta de la llar espanyola, afiliada al sistema especial de Seguretat Social des de gener del 2011, que el novembre del 2019 va sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social cotitzar a la protecció per atur per adquirir el dret a una prestació. El seu ocupador estava disposat a abonar la cotització però la TGSS va denegar la petició perquè la legislació exclou expressament la possibilitat de cotitzar al sistema especial amb vista a obtenir la prestació de l’atur.

La treballadora va decidir recórrer davant el Jutjat Contenciós-Administratiu nº 2 de Vigo al·legant que la disposició nacional deixa els empleats de llar en una situació de desemparament social quan es posa fi a la seva relació laboral per causes que no els són imputables. Segons va argumentar el seu advocat, aquesta situació es tradueix en la impossibilitat d’accedir tant a la prestació d’atur com a qualsevol altra ajuda social que exigeixi l’esgotament del dret a aquesta prestació. Arran del cas, el tribunal gallec va sol·licitar al TJUE que interpretés el cas en vista de la directiva sobre igualtat en matèria de seguretat social per determinar si existeix una discriminació indirecta per raó de sexe ja que el col·lectiu és eminentment femení.

No discriminació

En les seves conclusions d’aquest dijous, l’advocat general conclou que els estats membres han de respectar el principi de no discriminació per raó de sexe en matèria de seguretat social» i, en contra de l’al·legat pel Govern espanyol, considera que l’exclusió prevista en la legislació espanyola «estableix un desavantatge particular per als empleats de llar», que en el 95% dels casos són dones. Per tant, «la clàusula d’exclusió controvertida afecta negativament a una proporció significativament més elevada d’empleats de llar de sexe femení que de sexe masculí», diu el dictamen, que en el 80% dels casos marca tendència contra la sentència final.

Notícies relacionades

Quatre de cada 10 treballadores de la llar a Espanya en cobren menys del salari mínim

Una de cada tres treballadores de la llar a Espanya és pobra

«Si el jutge espanyol arribés a la conclusió que aquesta clàusula situa els empleats de llar de sexe femení, en particular, en una posició menys avantatjosa, hauria de considerar que és contrària a la directiva, tret que estigui justificada per factors objectius i aliens a tota discriminació per raó de sexe», tal com van al·legar el Govern espanyol i el TGSS. Segons les dues parts, la diferència de tracte es justificava per objectius basats en les característiques específiques de la categoria d’empleats de llar i de l’estatut dels seus ocupadors, així com per objectius de protecció dels treballadors, de protecció del nivell d’ocupació en aquest sector i de lluita contra el treball no declarat i el frau. Segons Szpunar, aquests motius són legítims en política social, no obstant, «no poden justificar una discriminació perjudicial per a les persones de sexe femení».

L’advocat general també rebutja les al·legacions que una eventual protecció dels empleats de llar en vista de l’atur podria incitar-los al frau i adverteix que si això fos així passaria el mateix en el cas de tots els treballadors del mercat laboral poc qualificats que perceben un salari mínim en altres sectors i que, per tant, també haurien de quedar exclosos del dret a atur. El dictamen també considera que l’exclusió condueix a reforçar la concepció social tradicional dels rols, permetent, a més, no només explotar la posició, estructuralment més feble, de les persones que integren aquest sector, sinó també infravalorar la seva feina.