El replegament de la banca agreuja l’exclusió de l’Espanya buidada

El nombre de municipis sense oficina bancària, així, s’ha disparat en 836 i un 23% en els 12 anys transcorreguts des que va esclatar la bombolla immobiliària, dels 3.569 als 4.405 del tancament del 2020, segons dades del Banc d’Espanya a què ha tingut accés aquest diari. Les poblacions afectades suposen el 54% del total i si bé el percentatge de la població és molt menor (entorn del 3%), no deixa de suposar que al voltant d’1,3 milions d’espanyols no compten amb una oficina bancària pròxima.

Les províncies més perjudicades són Burgos (313 municipis sense sucursals al tancament de l’any passat) i Salamanca (307), per davant de Guadalajara (247), Àvila (215) i Zamora (203). Valladolid, Segòvia, Palència, Conca, Saragossa i Sòria tenen entre 180 i 150 poblacions afectades, mentre que Lleó, Navarra, Terol, Càceres, Lleida, Girona, La Rioja, Osca, Barcelona, Tarragona i València en sumen entre 150 i 100. A l’extrem oposat, Còrdova, Sevilla, Lugo, Múrcia, Balears, Cadis, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas i Jaén tenen menys de 10 municipis sense oficina.

Els municipis rurals espanyols sense oficina van pujar del 48% del 2008 al 59% el 2020. En concret, el 79% dels municipis en risc de despoblació no disposava de sucursal, molt per sobre del 42% de la resta de rurals i del 0% dels urbans. I això, va advertir al maig el Banc d’Espanya, té conseqüències econòmiques: «D’acord amb l’evidència disponible per al cas espanyol, el tancament de sucursals bancàries en els municipis rurals va tenir un impacte negatiu sobre la inversió i la supervivència de petites empreses actives en aquests municipis».

Algunes poblacions no tenen sucursal però sí un caixer automàtic, que no permet accés a totes les operacions financeres com una oficina, però sí almenys a les més bàsiques com treure diners. En aquest cas, el nombre de pobles sense accés a l’efectiu (via caixer o oficina) es va situar en 4.115 al tancament de l’any passat, amb 1,18 milions de persones afectades, el 2,5% de la població espanyola.

Retallada desigual

Malgrat que les entitats solen afirmar que tenen en compte aquestes situacions a l’hora d’elegir on retallen oficines, les dades demostren que hi ha una relació directa entre el nombre de municipis sense sucursals a cada província i els més o menys tancaments en aquestes regions en relació amb la resta. La xarxa comercial de les entitats de dipòsit, així, ha baixat ja fins a igualar el nivell que existia el setembre de 1977, però existeixen grans diferències entre territoris. La Comunitat de Madrid, per exemple, té un 44% més de sucursals que llavors, mentre que altres províncies registren descensos fins i tot superiors al 30% (Ourense, Palència, Zamora, Lugo, Osca, Àvila, Sòria, Salamanca i Lleida).

Les 22 províncies amb més de 100 municipis sense oficina han tingut en conjunt una caiguda del 15% a la seva xarxa bancària des de l’any previ a l’aprovació de la Constitució i 16 d’elles avui compten amb menys sucursals que llavors. En canvi, les 28 províncies amb menys de 100 poblacions sense sucursal han registrat un creixement conjunt del 12% i 16 han guanyat locals bancaris respecte a fa 44 anys. Si es prenen les dades d’ajust des del màxim històric a què va arribar la xarxa el setembre del 2008, també es comprova que la retallada ha sigut més gran a l’Espanya buidada: 59% menys sucursals a les 22 províncies més afectades i 51% a la resta. Una altra manera de veure-ho: el 45% de les primeres va tenir una reducció superior a la mitjana nacional (54%), contra el 39% de la resta de territoris.

Dispersió i riquesa

En contra del que es pogués intuir, no existeix una relació directa entre la riquesa de les regions i el seu grau d’accés als serveis financers. Deu de les 22 províncies amb més municipis sense oficines (el 45% del total) té un PIB per càpita inferior a la mitjana nacional, però aquest percentatge s’eleva al 78% (22 sobre 28) a la resta.

La causa del pitjor accés als serveis financers rau, en canvi, en la dispersió de la població, a què se sumen factors com el percentatge de persones que viu en el medi rural i com de muntanyós és el territori. Divuit de les 22 regions més afectades tenen un nombre d’habitants per quilòmetre quadrat inferior a la mitjana espanyola. De fet, les 10 províncies amb menys densitat de població es compten totes entre les que tenen més municipis sense oficines.

Notícies relacionades

Com sobreviure en un poble sense caixers automàtics

Les caixes rurals pal·lien la sortida de la gran banca de les zones despoblades

Això sí, tot i que no hi hagi una relació directa amb la riquesa present, sí hi ha indicis que n’hi pugui haver amb el dinamisme de l’activitat econòmica i per tant amb la riquesa futura. La immensa majoria de les províncies més afectades per la falta de sucursals (21 de les 22) van tenir una caiguda del crèdit a empreses i llars més gran que la mitjana nacional (33%) des que es va arribar al màxim nombre d’oficines en el tercer trimestre del 2008 fins al juny passat. En conjunt, van perdre el 40% del saldo de préstecs, contra el 29% de la resta.

El seu PIB, de fet, el 2008 i el 2018 (últimes dades disponibles) va pujar entre menys de la meitat que la mitjana nacional: 4% contra el 8,5%. Per a la banca no és un gran problema perquè 15 d’aquestes 22 tenen un pes en el conjunt del crèdit del país inferior a l’1% i sumades només són el 5,7% del total. Però per als seus habitants, pot marcar la diferència entre tenir un futur a la seva terra o no.