Les caixes rurals pal·lien la sortida de la gran banca de les zones despoblades

Les cooperatives integrades a la patronal Unacc més Cajamar (el grup cooperatiu més gran, que va abandonar l’organització el 2014) van passar de tenir 5.141 sucursals fa 13 anys a 4.286 al tancament del 2020, és a dir, un 16% menys. A més, el 41% dels locals comercials de les entitats de l’associació empresarial estan en poblacions de menys de 5.000 habitants i el 79%, de menys de 25.000. En aquells dotze anys, els bancs clàssics de l’AEB van retallar la seva xarxa comercial un 46%, de 15.639 a 8.367 oficines, mentre que les antigues caixes de la CECA la van reduir en un 58%, de 25.035 a 10.269. I s’hi sumaran els forts ajustos addicionals anunciats l’últim any per Santander, el BBVA, CaixaBank, Sabadell i Unicaja. 

Les caixes van ser, precisament, les que més excessos van cometre abans de l’anterior crisi, per això la seva retallada d’oficines més gran i la desaparició de la major part d’aquestes. Els bancs van ser una mica més prudents, però també van patir una indigestió de maons i a més es van quedar amb moltes caixes rescatades, amb la qual cosa també han ficat la tisora amb contundència. Les cooperatives, en canvi, van ser en general més cautes. La conseqüència és que entorn del 19% de les oficines bancàries a Espanya pertanyen ara a cooperatives, quan el 2008 eren l’11%. A més, les caixes rurals són actualment líders per sucursals a vuit províncies (quan fa tan sols set anys no ho eren en cap), segones en 17 regions més i terceres a 12 territoris, la majoria a l’Espanya buidada. 

Raons i mesures

L’ajust sense precedents de la xarxa d’oficines bancàries respon a factors conjunturals (els excessos de la bombolla, així com la baixa rendibilitat que provoca en el sector l’entorn de baixos tipus d’interès impulsat pels bancs centrals durant l’última dècada per mirar d’aixecar l’economia). Però també estructurals (més ús dels canals a distància per part dels clients, accentuat per la pandèmia, i la irrupció de competidors purament digitals amb menors costos). 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Les patronals AEB i CECA argumentaven al juliol que, malgrat tot, Espanya continua sent un dels països «amb més índexs de bancarització del món». Els ciutadans, van esgrimir, disposen de la segona xarxa bancària més gran de la Unió Europea i només el 3% de la població manca al seu municipi d’una sucursal, «davant el 12% que habita en un municipi sense centre de salut o el 8% que viu en un terme municipal sense centre d’ensenyament secundari i batxillerat». La digitalització, van afegir, facilita rebre els serveis financers a través del mòbil i internet, fet que permet evitar que l’absència d’una oficina en un municipi «suposi, per si mateixa, l’exclusió financera». 

Amb tot, van afirmar ser «conscients de la preocupació que hi ha en sectors socials i territorials, especialment en l’anomenada ‘Espanya rural’». Per això, es van comprometre amb les seves entitats associades a potenciar canals alternatius a les sucursals (agents financers, acords amb entitats no financeres com Correus, sistemes per treure efectiu en botigues, autobusos-oficina o caixers) i a ampliar els plans de formació digital dels col·lectius afectats. Així mateix, van assegurar que recolzaran l’extensió de xarxes de dades d’alta capacitat en zones rurals, reforçaran els seus serveis d’atenció telefònica i crearan un observatori per a la inclusió financera. «Tot el recolzament de les administracions públiques i, en especial, les d’àmbit local, hauria de ser un element clau a l’hora de dissenyar potencials solucions i promoure alternatives», van reclamar.