L’Espanya sense bancs: dels caixers de Correus a treure diners a les botigues

«Insto les institucions financeres que efectivament compleixin amb aquest protocol. Sobre la base dels informes que ha fet el Banc d’Espanya, veurem si hi ha alguna recomanació addicional per assegurar-nos que tots els ciutadans, sobretot les persones grans, puguin operar i tenir accés als serveis financers que avui dia són imprescindibles per desenvolupar plenament la seva vida», va afegir en una entrevista a ‘El Faro de Vigo’, editat per Prensa Ibérica, igual com EL PERIÓDICO.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. «La desaparició de les oficines pot generar problemes d’exclusió financera a determinades zones rurals i en determinats col·lectius vulnerables, en particular en les persones grans. A aquests problemes cal donar-los una resposta tant des de l’àmbit públic com del privat», va afirmar fa uns dies en una entrevista al ‘El Diario Vasco’.

Correus com a alternativa

En un informe de l’agost passat, el Banc d’Espanya va considerar «previsible» que la reducció d’oficines i caixers bancaris «continuï en els pròxims anys» davant els reptes que afronta el sector. «L’impuls de solucions alternatives als canals tradicionals pot ser un important complement que permeti garantir l’accés a l’efectiu al conjunt de la població, tot i que, per les seves limitacions actuals, no puguin substituir completament el ventall de serveis que deixen els esmentats canals», va assenyalar. 

El document destacava que algunes entitats (com el Santander) estan acordant amb Correus l’ús de la seva xarxa d’oficines com a mitjà alternatiu per disposar d’efectiu. En països com Irlanda, el Regne Unit o Austràlia és una pràctica «molt estesa», però a Espanya és encara «poc habitual». Un canvi en aquest sentit podria marcar una gran diferència: «Si es tenen en compte els establiments de Correus, les oficines bancàries i els caixers automàtics, el 99% dels espanyols tindrien un potencial punt d’accés a l’efectiu en un radi de 5 km». 

La companyia postal pública, precisament, va anunciar fa uns dies que al llarg dels pròxims tres anys instal·larà 1.200 caixers a les seves oficines i 300 més en localitats d’entre 500 i 3.000 habitants de zones rurals que no compten amb sucursal bancària o es quedaran sense la sucursal en els pròxims mesos. Se sumaran als 109 i 20, respectivament, que ha instal·lat des del març.  

Solucions amb límits

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A més, l’informe del Banc d’Espanya apuntava que algunes entitats tenen desplegats des de fa anys oficines mòbils i agents financers que es desplacen a diferents municipis, particularment a la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó. Una altra solució és el ‘cashback’ i el ‘cash-in-shop’ (retirada o dipòsit d’efectiu en un establiment comercial), tot i que la seva implementació al país «és recent i és una solució que està tenint més rellevància en grans nuclis urbans». Els estancs i les administracions de loteria, afegia, també estan servint per obtenir efectiu gràcies a les noves modalitats de banca digital. 

Amb tot, l’informe advertia de les limitacions d’aquestes alternatives: «Es pot assenyalar que tots els canals alternatius esmentats serveixen per complementar part de la cobertura que proporcionen els canals tradicionals. No obstant, no poden considerar-se substitutius pròxims, per diferents motius; entre d’altres, perquè la disponibilitat d’efectiu no està garantida i perquè la possibilitat de retirar o d’ingressar efectiu depèn, en alguns casos, de la voluntat de l’establiment».