TIC: Un sector amb sous de tres xifres

Així ho confirmen també des de dins del sector. Un exemple d’això és l’Arturo, un tècnic superior de sistemes i xarxes d’una coneguda empresa tecnològica, que fa la vista enrere i recorda aquells mesos de confinament com «una bogeria». «La compra de material informàtic i la demanda de serveis per habilitar les xarxes per al teletreball es va disparar. Ara està tot mitjanament assentat però va costar setmanes deixar les coses a punt», afegeix.  

Des d’Adecco assenyalen que aquest sector es va convertir l’any passat en el que més llocs de treball va generar, ja que va ocupar un 17% de les vacants d’ocupació. Madrid i Catalunya van ser les zones amb més concentració de demanda, i van aconseguir un 40% i un 28%, respectivament, del còmput nacional. Així mateix, «es calcula que en els pròxims mesos les empreses espanyoles inverteixin uns 44.900 milions d’euros a optimitzar els seus processos, garantir la seguretat de les seves estructures digitals i facilitar el teletreball, per la qual cosa s’espera que la demanda de perfils del sector tecnològic segueixi en augment», declaren des de la companyia especialitzada en Recursos Humans.

Anàlisi i programació, suport i explotació, gestió i direcció de projectes, sistemes, xarxes i seguretat, intel·ligència de negoci i Big Data, consultoria tecnològica i qualitat, i auditoria; no hi ha àrea on no falti talent. Tot i que el perfil més reclamat per les empreses és el desenvolupador full stack. Aquest perfil és un híbrid entre el desenvolupador front end, especialitzat en la conversió de dades en una interfície gràfica perquè siguin llegibles i gestionables per l’usuari; i el programador back end, encarregat de desenvolupar l’arquitectura interna d’una web o aplicació. «El ‘full stack’ treballa tant del costat del client com del servidor, i ha d’entendre el que passa al desenvolupar una aplicació», explica Soria. 

El rang salarial per als perfils d’aquest sector són molt variats i depenen de l’àrea d’activitat, de l’experiència laboral, el tipus de companyia i la comunitat autònoma. Tenint en compte una experiència de 3-4 anys, en una companyia consolidada (amb més de cinc anys de vida) a Madrid, els sous poden oscil·lar entre els 37.000 euros bruts anuals per a experts del Big Data, com passa amb els data scientist o data analyst, fins als 90.000 euros en el cas d’un chief information officer. En aquest últim rol, un empleat amb més de deu anys d’antiguitat pot arribar a guanyar a l’any fins a 250.000 euros bruts perquè és una figura important en l’organització, gestió i alineació dels sistemes d’informació de qualsevol empresa. «Al tractar-se d’un perfil transversal, és demandat per qualsevol tipus d’empresa que necessiti una organització de la informació a nivell tecnològic: empresa emergent, pimes o fins i tot grans multinacionals», assegura l’expert de Spring Professional. 

La ciberseguretat és una altra de les àrees de la digitalització en la qual més focus estan posant les empreses. En aquest aspecte, un cibsersecurity manager, encarregat de definir les polítiques de privacitat de les companyies, cobra entre 63.000 i 68.000 euros anuals. 

Notícies relacionades

Les dones volen entrar al sector TIC

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Aquests salaris de fins a tres xifres anuals, molt allunyats dels més comuns mileuristes, es deuen a la descompensació entre la demanda d’aquest tipus de perfils en el mercat i el talent disponible. «El sector TIC es manté com un sector clarament liderat pels candidats, cosa que justifica la tendència alcista dels salaris», opina Sòria. L’expert aclareix que això és degut, d’una banda, a l’enorme competència entre les empreses per captar talent i, de l’altra, a l’augment dels professionals que treballen en remot per a empreses estrangeres amb salaris lleugerament superiors.

Malgrat estar «ben pagat», confessa l’Arturo, Comissions Obreres demanava a principis d’any una millora de les condicions laborals d’aquests professionals i posava el focus en la reducció de la precarietat, la racionalització del temps de treball i la paritat entre homes i dones.