Connectar-se al futur a tota velocitat

«La humanitat ha trigat milers d’anys a arribar a internet i només 30 anys a passar del model ‘herald’ –un telèfon amb què només es pot trucar– al que tenim avui dia», afirmava Eduard Martín, CIO - director del Programa 5G a la Mobile World Capital Barcelona, en la presentació de la tercera sessió del cicle ‘Actiustech’, organitzat per EL PERIÓDICO i Mobile World Capital Barcelona, amb la col·laboració de Cellnex i CASA SEAT. La velocitat caracteritza aquest període de la història en què tot sembla passar en qüestió de segons o, per ser més exactes, en qüestió d’un parell de clics. Transformacions empresarials i socials, que fa no gaire requerien segles per implantar-se, ara transcorren en poques dècades. I cada avenç en digitalització i connectivitat intel·ligent ajuda a accelerar el pas. 

La «punta de llança» en l’actualitat és el 5G, amb la seva amplada de banda més gran, la seva transmissió de dades ultraràpida i la seva latència menor, però les innovacions «van molt més enllà» d’aquesta cinquena generació de comunicacions sense fil, va recordar Martín. Així, no es poden dissociar de totes les possibilitats que ofereixen els nous desenvolupaments de ‘software’ i dispositius, en evolució constant. «Des del punt de vista computacional, la capacitat dels nostres ordinadors s’està multiplicant de manera exponencial», va afirmar el responsable del Programa 5G del MWCapital.

Aquesta iniciativa impulsa estudis i iniciatives d’anàlisi i emprenedoria de programes sobre 5G, i inclou la coordinació de l’Observatori Nacional de 5G i el projecte 5G Barcelona. Entre altres projectes en què estan treballant, 5G Barcelona ha parat especial atenció als usos socials d’aquesta connectivitat de cinquena generació. Un dels seus prototips de robot, Misty II, dona recolzament, supervisa la seva condició i parla amb ells dels seus hàbits i sentiments, a més d’estar aprenent a identificar emocions.

La combinació d’infraestructures, computació i dispositius té el potencial de generar un gran impacte en diversos sectors com són la indústria, l’oci, el turisme, la mobilitat, el comerç o, fins i tot, la salut. «Poder operar a distància és una cosa que abans no es podia fer, perquè no hi havia amplada de banda i temps de prou resposta», va dir Carlos Buenosvinos, ‘head of Data’ de SEAT i conseller delegat i CTO de SEAT:CODE, el centre de desenvolupament de ‘software’ que la firma automobilística ha creat a Barcelona. Aquesta estructura té dues missions fonamentals: la digitalització de processos i el reforç de models de negoci entorn dels nous conceptes de mobilitat, connectivitat i digitalització de l’automòbil. El salt també és rellevant en el cas dels vehicles, que s’han convertit en la conducció autònoma o en els vehicles connectats, amb prestacions que ofereixen cada vegada més models. «El volum de dades que envia un vehicle és enorme; els vehicles avui dia són gairebé mòbils amb sensòrica, lluminosos... Sense 5G ens costa el poder enviar tanta informació de cop», va comentar.

Milions de connexions

Es connecten els quiròfans i els cotxes, però també les línies de producció d’una fàbrica, un centre de congressos durant un esdeveniment, la grua de càrrega i descàrrega d’un port comercial o una nevera. La tecnologia 5G ho permet perquè amplia el volum d’interconnexions: fins a 1 milió de dispositius per quilòmetre quadrat podran estar connectats a la xarxa, cosa que suposa deu vegades més que amb les xarxes 4G. I serà necessari, perquè segons estima la GSMA, l’associació que engloba la indústria mòbil i s’encarrega d’organitzar el Mobile World Congress, al 2025 hi haurà 25.000 milions de dispositius connectats.

«La connectivitat intel·ligent és la realitat d’aquest segle XXI, que neix amb el món web, i aquesta connectivitat s’ha anat accelerant» va dir Montse Guardia, finalitzant el càrrec de directora general d’Alastria, l’associació sense ànim de lucre que fomenta l’economia digital a través del desenvolupament de tecnologies de registre descentralitzades, i membre del consell assessor de Quàntum Blockchain Alliance. Segons va assenyalar, aquests avenços tecnològics estan precipitant «un canvi de paradigma social i geopolític» que obre possibilitats a nous actors i models de negoci, a la multisectorialitat... «I per a mi –va ressaltar Guardia–, això és el més important al nostre sector, la capacitat de canvi per a una cosa millor; per generar millor benestar i millor riquesa, més repartida». 

L’automatització i modernització de la indústria, l’auge de la robòtica, la generalització de la Internet de les Coses, pensant en llars connectades o en smart cities... Són assoliments que ja s’entreveuen, però que perquè arribin a fer eclosió necessiten superar alguns reptes, segons van coincidir a destacar els participants en la jornada ‘Activostech: dels SMS als hologrames’. El primer dels desafiaments és el de la cobertura, de manera que aquesta connectivitat intel·ligent pugui estar a l’abast de tota la població. A Espanya, el Govern ha posat el focus amb el Pla de Recuperació, que contempla una inversió pública de 4.000 milions d’euros fins al 2023 per al desplegament de xarxes de 5G, la ciberseguretat i la connectivitat digital, per arribar a l’objectiu del 100% de cobertura el 2025. «Encara no hem vist 5G de veritat», va dir Eduard Martín, que alhora va matisar que, tot i que queda feina per fer, «el primer diagnòstic és que no anem malament: Espanya és el segon país d’Europa amb més casos d’ús». 

«Nosaltres com a enginyers, però també com a ciutadans, sabem que en la pandèmia podríem haver arribat a donar més recolzament a pacients en hospitals o als nostres familiars quan estàvem en situació aïllada. ¿Parlem d’hiperconnectivitat quan la connectivitat bàsica no ha existit en moments de crisi? ¿Això què significa? Urgència», va dir Montse Guardia. 

Va corroborar aquest plantejament el director global de màrqueting i vendes de Cellnex Telecom, Antoni Liria, que va considerar que tot i que «tenim tota aquesta capacitat, i hem de desenvolupar codi, necessitem la connectivitat» per fer arribar els serveis i innovacions a tota mena de regions, zones i persones. «La qüestió és com estenem i no deixem ningú al camí; no només el sector industrial i l’econòmic, sinó com acompanyem tota la societat», va insistir. Segons la seva opinió, la fractura digital i de coneixement és una de les qüestions fonamentals que s’haurà d’abordar: «Ens queda un espai molt important amb tota la ciutadania d’educació, mentalitzar, de millorar aquest coneixement i els impactes que tenen perquè puguin decidir lliurement». 

El segon aspecte rellevant a tenir en compte és el de la competitivitat, va ressaltar Liria. «A nivell de societat, o ens posicionem per ser líders en aquests temes o altres països ho faran per nosaltres», va afirmar el director global de màrqueting i vendes de Cellnex, que va reclamar «decisió política» i una aposta més destacada per les noves tecnologies per «generar coneixement i atraure talent per ser els tractors d’aquest futur que se’ns presenta».

Sostenibilitat i propòsit

Montse Guardia va incidir en la necessitat que no empenyin «només uns pocs» per arribar a aquest «gran canvi». En aquest sentit, va parlar del «preciós camí de construcció» i de disrupció que queda per fer i va aprofitar per fer una crida als joves que vulguin dedicar-se a l’enginyeria per sumar-s’hi. I pensant també en les bases sobre les quals s’han d’erigir aquests avenços, l’experta va posar el focus en el propòsit, els valors ètics i en els 17 «grans reptes mundials» establerts per les Nacions Unides, que els professionals han de tenir presents a l’hora de dissenyar la infraestructura i el ‘software’. «És què faig jo en el meu dia a dia per poder arribar a això, perquè tots sumem, tots som corresponsables», va afirmar. 

Notícies relacionades

Talent digital, la nova mina d’or

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Antoni Liria va afegir que les empreses també s’hi han de comprometre i va posar com a exemple el pla de Cellnex Telecom perquè l’energia dels seus centres sigui renovable. «Ho hem fet públic i els inversors ens ho estan demanant, perquè hi ha aquesta conscienciació», va afirmar. 

«De CO2 i emissions en el sector automobilístic sabem bastant», va afirmar Carlos Buenosvinos, que va recordar que la mobilitat sostenible forma part del propòsit de SEAT:CODE. En el cas de SEAT, que és la marca de Volkswagen amb la «penetració més jove», va plantejar que a més es tracta d’una qüestió de rendibilitat. «En els models de canvi cultural que estem veient, o ets sostenible o seràs fora del joc», va dir. «No és una qüestió de ser més o menys compromès, sinó que és qüestió de la viabilitat. La gent jove demanda un altre tipus de productes», va concloure.