¿Com funciona una societat ‘offshore’?

La investigació periodística coneguda com ‘Els papers de Pandora’ pilotada pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) analitza els arxius secrets de 14 despatxos d’advocats que han ajudat a ocultar el patrimoni de polítics, milionaris i artistes de més de 90 països a través de societats ‘offshore’, en paradisos fiscals. 1.- ¿Què és una societat ‘offshore’? La investigació periodística coneguda com ‘Els papers de Pandora’ pilotada pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) analitza els arxius secrets de 14 despatxos d’advocats que han ajudat a ocultar el patrimoni de polítics, milionaris i artistes de més de 90 països a través de societats ‘offshore’, en paradisos fiscals. 1.- ¿Què és una societat ‘offshore’? El terme anglosaxó ‘offshore’ significa ‘allunyat de la costa’ i s’aplicava a les antigues societats d’ultramar de l’Imperi britànic dedicades al comerç entre les colònies i la metròpoli. En l’actualitat, fa referència a societats creades en paradisos fiscals o zones de baixa tributació i amb secret bancari, que les converteix en opaques davant les autoritats tributàries dels països. Són societats sense cap activitat comercial que aprofiten l’opacitat per garantir l’anonimat dels socis, el seu patrimoni i la seva activitat econòmica. També són utilitzades per la multinacionals com a vehicles de tinença per a filials. 2.- ¿Què és un ‘trust’ o fideïcomís? És una figura jurídica del dret anglosaxó que permet administrar béns i actius transferits per un o diversos constituents. Es tracta d’una cessió de béns o capital procedents de persones físiques o jurídiques, però executat en una jurisdicció ‘offshore’ per beneficiar-se dels privilegis dels paradisos fiscals. 3.- ¿Són legals? L’ús de societats ‘offshore’ i ‘trusts’ és legal sempre que es declarin a les autoritats fiscals del país de residència. El que passa és que normalment, qui participa en una societat d’aquest tipus ho fa, precisament buscant aprofitar la seva opacitat. 4.- ¿Com es creen? Hi ha despatxos d’advocats especialitzats a crear societats ‘offshore’. Normalment aquests despatxos tenen una oficina en cada un de determinats paradisos fiscals que serveixen domicili de totes les societats creades per aquest despatx. En el número 1209 d’Orange Street, a la petita ciutat de Wilmington, a Delaware, per exemple, centenars d’empreses espanyoles comparteixen domicili amb 300.000 més d’altres països. En general, la constitució d’aquest tipus de societats és senzilla i té un cost de registre molt baix. No tenen despeses d’auditoria ni comptabilitat, ja que no tenen obligació de presentar comptes de forma anual. No tenen obligació de fer juntes de socis o accionistes i els seus costos anuals de manteniment són molt baixos. 5.- ¿Quants diners s’amaguen en paradisos fiscals? Segons l’oenagé Tax Justice Network, els paradisos fiscals costen als governs de tot el món 427.000 milions de dòlars cada any. Diferents experts i l’FMI calculen que la riquesa oculta de les grans fortunes espanyoles supera el 10% del PIB. En el cas d’Espanya, l’estudi de Tax Justice Network calcula en gairebé 3.700 milions d’euros la pèrdua de recaptació del fisc per l’evasió fiscal de multinacionals (uns 2.500 milions) i de persones amb un alt nivell de renda (gairebé 1.200 milions). 6.- ¿On són els paradisos fiscals? No hi ha un llistat unànimement acceptat sobre què s’ha d’entendre per paradís fiscal. El llistat de la Comissió Europea (al febrer del 2021) inclou una dotzena de territoris: la Samoa americana, Anguilla, Dominique, Fidji, Guam, Palau, Panama, Samoa, Trinidad i Tobago, les Illes Verges americanes, Vanuatu i Seychelles. Al llistat espanyol, no obstant, no figura Panamà, però sí Gibraltar, Bermuda, Mònaco o les Illes Caiman. Per la seva banda, l’oenagé Oxfam Intermón afegeix a la llista de paradisos fiscals països europeus com Luxemburg, els Països Baixos, Irlanda i Suïssa i territoris com Delaware (EUA), Hong Kong, les Illes Verges britàniques, Bermuda, Singapur o Maurici.