Aeroports amb les ales tallades

La construcció de la tercera pista del més gran dels aeroports britànics va ser aprovada el 2009, però ha passat més d’una dècada empantanegada als tribunals. El projecte implicaria redirigir diversos rius, demolir més de 700 vivendes, traslladar carreteres i construir un túnel sota la tercera pista per canalitzar el trànsit de l’M25 que circumval·la l’àrea metropolitana. La Cort d’Apel·lacions britànica va paralitzar a principis del 2020 l’expansió, al considerar que vulnerava la llei per no prendre en consideració els compromisos amb el canvi climàtic. Mesos després, al desembre, el Suprem britànic va anul·lar la decisió al·legant que el projecte es va pactar quan els objectius climàtics eren menys exigents. La resolució dona legalment via lliure a la construcció, tot i que al projecte li queden encara esculls per superar. 

El Govern italià va suspendre el 2019 els plans per a una quarta pista a l’aeroport romà de Fiumicino després que una comissió mediambiental determinés que són incompatibles amb la preservació de la Reserva Natural de la Costa Romana, l’espai més gran protegit de tot el litoral mediterrani. El projecte havia sigut promogut per l’agència d’aviació civil italiana (ENAC) i Aeroports de Roma, una subsidiària del grup Atlantia, dominat per la família de Luciano Benetton. «Hauria sigut l’enèsima operació especulativa amb ciment en un territori ja molt torturat. Per a mi és una victòria», va dir el ministre de Medi Ambient, Sergio Costa, per celebrar la decisió del seu Govern.

El Govern francès va tombar al febrer els plans per construir una quarta pista a l’aeroport de París-Roissy, que aspirava a afegir 40 milions de passatgers anuals als 76 milions que van utilitzar la instal·lació el 2019 amb una inversió pròxima als 9.000 milions d’euros. La ministra de Transició Ecològica, Barbara Pompili, va afirmar que el projecte ha quedat «obsolet» al ser incompatible amb les obligacions adquirides per França per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. I això que l’Estat gal té la majoria del capital en el grup ADP, encarregat de desenvolupar el projecte. L’Executiu de Macron ha demanat ara que es reformulin els plans per fer un ús més eficient de l’espai aeri i adaptar la futura instal·lació a les noves tecnologies que aspiren a reduir les emissions.

L’ampliació de l’aeroport de la capital austríaca ha tingut una resolució semblant al de Heathrow. Després que diverses oenagés i grups veïnals portessin el projecte fins a la justícia, un tribunal va determinar que la protecció del clima és més important que els 30.000 llocs de treball promesos pel projecte. Aquesta decisió, no obstant, no va durar gaire. El 2017 la màxima autoritat judicial del país va revocar la sentència, argumentant errors de procediment, així com un pes excessiu de les consideracions mediambientals en la sentència que, segons el seu parer, van soscavar l’interès públic. La sentència del Constitucional va donar via lliure a la construcció de la tercera pista.