Fundació Contea: «Hi ha una necessitat d’unir voluntats polítiques entorn de l’educació financera»

L’any 2018, l’Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d’Empreses (AECA) va posar en marxa la Fundació Contea per impulsar l’educació econòmica i financera en la societat. Aquesta entitat sense ànim de lucre es dedica a elaborar anàlisis, informes i continguts formatius que distribueixen a través de diversos canals de difusió i, de forma presencial, en centres d’ensenyament, entitats professionals i altres institucions. 

El reforç de la cultura financera en els estudiants de sis a 18 anys n’és una de les principals missions. Per a això, a més de posar el focus en nocions específiques de comptabilitat i administració d’empreses, també busca fomentar la creativitat, l’emprenedoria, la diversitat o el lideratge ètic i responsable. Tampoc deixen de banda la formació dels educadors, que gestionen a través d’acords amb els centres, i el foment d’iniciatives i projectes de tercers a través de premis, beques, ajudes i finançament.

Amb motiu de la celebració del Dia d’Educació Financera, ‘actius’ entrevista José Luis Lizcano, director gerent a AECA i secretari de Contea, i José Manuel Oviedo, senior advisor a la fundació.

En general, ¿com és el nivell de coneixements financers o cultura financera a Espanya? ¿Per què?

Informes i enquestes fets sobre coneixements financers posicionen Espanya en un nivell mitjà, amb necessitat de millora. Així ho indiquen els successius informes PISA, que avaluen estudiants d’entre 13 i 15 anys, respecte a altres països de l’OCDE.

A Europa, el Regne Unit i els Països Baixos són països punters de l’educació economicofinancera als centres d’ensenyament: són pioners en l’elaboració i llançament d’estratègies nacionals d’educació financera, hi ha un recolzament del Govern i s’ha introduït com a assignatura obligatòria en el currículum escolar, com es desprèn de l’estudi realitzat per la Fundació Contea i la Fundació PwC (2018).

A Espanya, l’educació economicofinancera en l’àmbit preuniversitari s’inclou en el currículum escolar a partir del 2014. En el cas de secundària, que comprèn l’ESO (12-16 anys) i el batxillerat (16-18 anys), les matèries que s’imparteixen d’Economia, Finances, Administració d’Empreses o Emprenedoria tenen caràcter d’assignatura opcional i no inclouen tots els estudiants, al deixar fora els alumnes de batxillerat de ciències i art. Els canvis anunciats per la nova llei d’educació (LOMLOE) racionalitzen l’oferta, però l’important serà analitzar els continguts de les assignatures que vegin la llum.

Per a la resta de la població, destaca la iniciativa de la plataforma Finances per a Tots (promoguda pel Banc d’Espanya i la CNMV), que agrupa organismes governamentals i entitats adherides (entre les quals es troba la Fundació Contea). Segons la nostra opinió, la plataforma necessita reconeixement institucional per la seva llarga trajectòria i experiència i un involucrament més gran en una estratègia nacional d’educació financera.

¿Hi ha algun benefici o avantatge a formar en cultura financera els nens? ¿Quins són?

Sí. N’assenyalarem un parell: comprensió del valor i ús dels diners i l’estalvi, i entesa de la importància de la planificació de decisions econòmiques.

Posem-ne un exemple. Un menor pot rebre diners de diversos mitjans: la paga setmanal, pel seu aniversari, haver superat el curs escolar, una atenció dels parents, per fer feines casolanes, per ajudar els veïns en alguna tasca... Si ningú li indica què fer amb aquests diners, probablement se’ls gastarà tots d’una forma ràpida i compulsiva. Ha pres una decisió personal, però haurà d’esperar a rebre més diners per tornar a gastar. 

Se’l pot ensenyar amb exemples: que hi ha despeses imprevistes, que alguns ingressos que rep són esporàdics, què hi ha articles que li agradaria comprar però que no té prou diners (idea del valor i ús dels diners) i que això es pot solucionar no gastant-ho tot en el primer moment (idea de l’estalvi). Amb ajuda, es predisposa el menor a prendre noves decisions, diferents de les inicials i que li reportaran satisfacció en un futur no llunyà (idea de planificació).

 ¿Quins conceptes financers bàsics han d’aprendre’s o abordar-se en l’entorn familiar?

Considerem que els conceptes financers han d’anar acompanyats sempre d’una educació en valors, si no la tasca realitzada queda incompleta. En l’entorn familiar, i a edats primerenques, són importants conceptes com el dels diners, l’estalvi i el pressupost.

Quan ens referim a educació en valors podem especificar, per exemple, l’esforç que suposa guanyar diners, la seva procedència, en què es gastaran...

A les escoles o instituts públics, ¿té cabuda aquesta matèria?

Per descomptat. Ja hem comentat que les decisions financeres es prenen a edats primerenques i, per tant, els coneixements que permeten prendre aquestes decisions han d’abordar-se als centres docents, no només públics sinó també als privats i concertats.

Ens agradaria recordar que entre els continguts d’educació economicofinancera que es van incloure al currículum espanyol el 2014, a cinquè de primària (10-11 anys), i dins de l’assignatura de Ciències Socials, al tercer bloc, «Viure en societat», s’aborden coneixements de tipus financer. També, en aquesta mateixa etapa algunes comunitats autònomes han desenvolupat assignatures similars.

No obstant, a la Fundació Contea creiem que la manera d’impartir aquestes matèries és fonamental a l’hora d’introduir uns coneixements bàsics sobre economia i finances, i per això és necessari utilitzar els estils d’aprenentatge i eines adequades (mètodes didàctics interactius, ús de les TIC, etc.) en cada moment.

 A l’hora de repartir responsabilitats, ¿quant pes té l’entorn familiar i quant el sistema educatiu? ¿Quines tasques pendents i punts de millora té cada un d’ells?

És important que l’entorn familiar proporcioni educació econòmica i financera, amb continguts i eines subministrats externament, i que pugui desenvolupar davant el menor amb una formació prèvia.

Al seu torn, el sistema educatiu té importants reptes i ha d’assumir el pes de la responsabilitat davant l’educació econòmica i financera als centres docents preuniversitaris. La Fundació Contea destaca les següents àrees de millora:

1. Contingut del currículum: més involucrament d’experts independents en la seva elaboració. Estructurar el contingut del currículum segons l’avanç de l’etapa educativa. Implantar aquesta educació per a tot l’alumnat de secundària i l’FP. 

2. Model educatiu: incorporar mètodes més didàctics i interactius. Desenvolupar projectes pràctics i col·laboratius. Incorporar experiències al món laboral. 

3. Professorat: fomentar el desenvolupament i millora contínua dels docents. Formació orientada a continguts del currículum. Incentivar la formació continuada.

S’ha de destacar també l’important paper de les institucions i les entitats privades, que han de col·laborar estretament per millorar en matèria d’educació financera la posició del nostre país en el context internacional. Una molt bona iniciativa en aquest terreny és la celebració del Dia de l’Educació Financera, impulsada per Banc d’Espanya i la CNMV, en col·laboració amb els ministeris d’Economia i Educació i un gran nombre d’entitats, com la Fundació Contea, dins del Programa Finances per a Tots. 

I quant a les administracions, ¿què poden i han de fer per fomentar una millor cultura financera a Espanya?

El Ministeri d’Educació, juntament amb les conselleries de les comunitats autònomes, han d’impulsar i liderar l’objectiu que l’educació financera cobreixi tot l’espectre de la població adulta. Hi ha una necessitat d’unir voluntats polítiques entorn de l’educació financera i de dissenyar una estratègia general, amb plans específics per a cada segment de població.

També de dotar de recursos adequats aquest pla que permetin disposar de programes d’educació economicofinancera i una potent xarxa d’organitzacions i associacions, públiques i privades, que facilitin aquesta educació entre la població.

Recolzar els estudis i la investigació que ens permetin conèixer fidelment la situació actual de la qual partim en matèria d’educació financera que permeti elaborar un pla d’actuació i uns objectius de millora a assolir. La Fundació Contea, juntament amb la Fundació María Jesús Soto, han posat en marxa el projecte «Mapa de l’educació economicofinancera preuniversitària a Espanya», que pretén conèixer la situació de l’ensenyament de les matèries relacionades amb economia, finances, comptabilitat, administració d’empreses i emprenedoria als centres preuniversitaris (inicialment en estudiants de 12 a 18 anys). La dispersió en la informació i la falta de dades sobre aquestes matèries ens obliga a dirigir-nos a les Conselleries d’Educació de les comunitats per saber quina és la situació de la qual partim al conjunt d’Espanya. Tenir una visió general referent a les matèries indicades és un bon punt de partida. ¿Circumstàncies globals com una pandèmia o el canvi climàtic poden afectar en l’educació financera? ¿De quina forma?

L’educació econòmica i financera ha adquirit especial rellevància i atenció en el context socioeconòmic global després de la crisi financera del 2008, i ha impactat de manera desigual als diferents països europeus. Aquells amb pitjor formació economicofinancera presenten economies més febles i van ser més vulnerables.

Notícies relacionades

Educació financera: equilibrar la balança

Els diners sí que són cosa de nens

La pandèmia ens ha fet desempolsegar, entre altres efectes, els conceptes d’incertesa i risc, no només a escala empresarial sinó també de les llars. I han posat en primer pla els de sobreendeutament i estalvi. Per això és necessari incidir en la necessitat de l’educació financera, tant als centres docents com en la resta de la població, que permeti una correcta presa de decisions financeres.

El canvi climàtic és un fet, i ara es tracta de determinar si és reversible o no. Per a això tots els estats s’han de posar d’acord a racionalitzar tots els processos que han conduït a aquesta situació. Addicionalment, estan apareixent conceptes nous relacionats amb la sostenibilitat i nous productes d’inversió que han de ser assumits per les empreses i els ciutadans. Per entendre aquesta nova dimensió i poder prendre decisions financeres, insistim en la necessitat de dotar tota la societat amb una educació econòmica i financera adequada.