La UE fa aparèixer un nou llistat de paradisos fiscals al món

La Unió Europea considera que hi ha nou territoris a tot el món que encaixen en aquesta categoria. Així ho declararà aquest dimarts el Consell d’Assumptes Econòmics i Financers de la UE (Ecofin), que, tret d’imprevist d’última hora, assenyalarà com a paradisos fiscals Panamà, Samoa Americana, Fiji, Guam, Palau, Trinidad i Tobago, illes Verges, Samoa i Vanuatu. Són tres menys dels que hi havia a principis d’any, després que Dominica, Anguilla i les Seychelles hagin sortit de la llista. Així consta en l’ordre del dia de la reunió de l’Ecofin, que se celebrarà a Luxemburg. 

Entre les noves àrees geogràfiques, que tècnicament són batejades com a jurisdiccions no cooperatives a efectes fiscals, s’inclouen només territoris no pertanyents a la UE que fomenten les pràctiques fiscals abusives i que amb aquestes erosionen els ingressos de l’impost de societats dels estats membres. Entre aquestes pràctiques hi ha el frau fiscal (impagament d’impostos), l’elusió fiscal (recórrer a mitjans legals per disminuir el deute tributari) i el blanqueig de capitals (ocultació de la procedència de diners obtinguts il·legalment). 

Aquestes jurisdiccions entren i surten de la llista de la UE d’acord amb la seva disposició a ajustar-se als estàndards fiscals internacionals. Les tres que deixen la llista demà s’han compromès a sotmetre el seu sistema fiscal a una revisió complementària per part del Fòrum Global sobre Transparència i Intercanvi d’Informació Tributària, una de les màximes autoritats en contra del frau fiscal integrada a l’OCDE. Panamà també havia sol·licitat ser exclòs d’aquesta llista, però la seva petició no ha sigut atesa per l’Ecofin, que per combatre aquests paradisos fiscals pot vincular la concessió d’alguns fons europeus que aquests no es canalitzin a través d’aquestes jurisdiccions no cooperatives.

Juntament amb la llista negra, la UE publica una llista grisa amb els territoris que no són paradisos fiscals purs per a la UE però sí que estan sota vigilància perquè s’han compromès fer canvis en les seves legislacions per evitar estar en la pitjor classificació. Tot apunta que a la llista grisa demà hi seran Costa Rica, Hong Kong, Jamaica, Jordània, Malàisia, Qatar i l’Uruguai, més els tres sortints de la llista negra, entre d’altres. 

¿Qui acudeix a aquestes jurisdiccions? Els capitals que són atrets pels paradisos fiscals procedeixen principalment de persones jurídiques constituïdes com a societats mercantils i persones físiques que traslladen el seu patrimoni a aquests territoris. 

«L’existència de la llista dona seguretat. Si un país hi és, és un paradís fiscal. Però seria convenient que hi hagués més claredat en els criteris utilitzats i també s’hauria de ser més exigent en tot en el referit a la tributació pràcticament nul·la que tenen els no residents en aquestes jurisdiccions. Falta transparència pel que fa a la facilitat que donen a les entitats sense substància, o societats pantalla (‘offshore’). Els que les utilitzen eviten pagar impostos al seu país, on generen la riquesa i, alhora, amaguen la identitat del veritable propietari del capital», explica César García Novoa, catedràtic de Dret Financer i Tributari a Universitat de Santiago de Compostel·la.

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Com que el llistat es limita només als territoris aliens a la UE, en queden exclosos estats membres i altres països europeus que segons veus més crítiques, com Oxfam, podrien complir algun d’aquests criteris. Entre els més qüestionats hi ha Luxemburg, Malta, Irlanda o Suïssa. «Existeixen alguns països i territoris, aparentment irreprotxables, a tots els continents, que es comporten com a paradisos fiscals de facto, ja que la seva legislació, o la seva xarxa de convenis de doble imposició, faciliten que persones o empreses d’altres països els utilitzin per evadir o eludir impostos. Contra aquests és molt més difícil combatre», afirma Julio López Laborda, catedràtic d’Economia Pública a la Universitat de Saragossa.

L’aparició de la llista negra coincideix amb un moment en què la comunitat internacional basteix ponts per imposar un tipus mínim de l’impost de societats per a les multinacionals, tal com van acordar aquest any els grups dels països més rics. De moment es tracta més d’un anunci i d’una voluntat política per evitar les deslocalitzacions, sense que es coneguin ni el calendari ni la lletra petita de l’impost.