L’escalada de preus de l’energia tensa la indústria catalana

No totes les activitats pateixen per igual aquesta escalada de preus. Les que són especialment intensives en energia pateixen especialment l’actual conjuntura. És el cas de companyies industrials com la metal·lúrgica La Farga, especialitzada en productes semitransformats de coure i amb una facturació anual que supera els 1.000 milions d’euros. El ferroviari és el seu principal mercat i per a la seva activitat fan servir forns de gas, que són especialment intensos en despesa energètica, segons explica el seu president, Oriol Guixà. El recent conflicte internacional entre Rússia, els Estats Units i Alemanya pel gasoducte del mar Bàltic, entre d’altres, ha provocat que la factura energètica de La Farga s’hagi multiplicat per set l’últim any. A això s’hi pot sumar l’encariment de la factura elèctrica. 

Una tempesta perfecta que està tensant els seus balanços. «No tenim marges per absorbir aquesta pujada i ens veiem obligats a repercutir-la en el preu als clients. Això si no tenim el preu tancat ja per contracte», explica Guixà. «Hi ha un risc claríssim que la inflació continuï pujant a curt termini», afegeix l’industrial. Malgrat que encara no la té quantificada al detall, la directora general de Coatresa, Ariadna Marin, també veu com mes rere mes la factura energètica puja. La seva companyia, amb la fàbrica principal ubicada a Santa Perpètua de Mogoda, produeix recobriments de floropolímers per a ús industrial. Material que a les llars es coneix com el tefló d’olles i paelles. Segons les últimes dades publicades per l’Idescat, referents a maig d’aquest any, la factura elèctrica en la indústria catalana pujava, de mitjana, el 20,3% interanual. «Estem preocupats i trobo a faltar una implicació més gran de l’Administració», afirma. 

Una demanda que ve de lluny

La indústria catalana i espanyola reivindica des de fa temps que els preus que paga per l’energia li resten competitivitat respecte a Europa. Segons dades del baròmetre de l’Associació d’Empreses amb Gran Consum Energètic (AEGE), les companyies espanyoles paguen actualment el megawatt/hora a una mitjana de 113,8 euros, davant els 107,8 euros de França o els 98,4 euros d’Alemanya. Una cosa no conjuntural, ja que des del 2013 fins ara Espanya sempre ha pagat més que Alemanya o França, amb més o menys diferència.

«Després de la crisi del 2008 vam veure com proveïdors nostres relocalitzaven fàbriques a Alemanya, malgrat els costos laborals més grans, perquè allà els compensaven part del cost de l’energia», recorda la directora general de Coatresa. «No és veritat que la millor política industrial és la que no existeix», afegeix, parafrasejant aquesta màxima del ministre socialista Carlos Solchaga. 

Frenada productiva

L’encariment dels costos energètics està tenint un efecte directe en la producció del sector. Les últimes dades de l’índex de producció industrial de l’INE revelen que l’activitat del sector encadena a l’agost tres mesos seguits amb lleus retrocessos. Part d’això per l’energia i part d’això per l’escassetat de determinades matèries primeres. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

El clar exemple d’això és en el sector de l’automoció, que travessa una tempesta perfecta a causa de la falta de xips semiconductors. L’automoció viu en un peix que es mossega la cua, perquè para per falta de matèries i al seu torn paga més electricitat, perquè ha d’arrencar i parar la maquinària amb més freqüència. «Estem pitjor que en els pitjors moments de restriccions», afirma la directora d’unitat de negoci de Ficosa, Mercè Pujol.

Les fonts consultades per a aquest reportatge descarten que l’encariment dels preus energètics i les dificultats de subministraments puguin provocar a curt termini problemes de desproveïment als mercats, tot i que sí que reclamen més mesures a l’Administració per evitar que la falta d’activitat llasti la recuperació de la crisi originada pel coronavirus.