Els detinguts del cas Alcoa van buidar la caixa amb ‘bitcoins’ després de l’ero a 686 treballadors

Els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia que investiguen una presumpta estafa en la venda de dues fàbriques d’Alcoa Inespal SL (ara Alu Ibérica AVL i Alu Ibérica LC) consideren que els últims amos dels dos centres de producció d’alumini van utilitzar societats interposades per comprar criptomonedes i sostreure capitals i patrimoni, segons consta en un informe del 19 de juliol, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA.

La Confederación de Cuadros Profesionales (CCP) va interposar una querella a l’Audiència Nacional, a la qual després es van adherir CCOO i UGT, després que la multinacional Alcoa Inespal SL vengués per un dòlar dues fàbriques que tenia a Espanya a un fons d’inversió suís. Aquesta firma de la Confederació Helvètica va revendre pocs mesos després el 75% de les societats per 13 milions d’euros.

Tant la suïssa Parter Capital com l’últim comprador, el Grup Riesgo, van incomplir les seves promeses d’inversió, per la qual cosa la producció es va parar en sec, fet que va vulnerar les previsions previstes en l’acord que va congelar el 2019 l’ero contra 686 treballadors, i que donava un període de dos anys per mirar de salvar els llocs de treball.

La frenada de la producció no només afecta Galícia i Astúries, sinó que la rellevància de les fàbriques es constata perquè entre el 80% i el 90% de l’alumini primari que utilitzen les empreses del sector a Espanya provenia d’aquestes. I el tancament definitiu de les dues factories se saldaria amb 180.000 tones menys d’alumini anuals en el mercat. A Avilés, els treballadors d’Alu Ibérica no han cobrat la seva nòmina del setembre, segons informa ‘La Nueva España’.

Querella a l’Audiència Nacional

La jutge de l’Audiència Nacional María Tardón va acceptar investigar la querella dels sindicats contra els directius Víctor Rubén Domenech i Alexandra Camacho Carrascal, entre d’altres, al considerar que els fets relatats en aquesta «revelen en forma indiciària la presumpta comissió de delictes d’estafa agreujada, insolvència punible, apropiació indeguda, contra la seguretat dels treballadors i pertinença a grup criminal, així com frau en les subvencions i el consegüent blanqueig dels il·lícits capitals trets sense perjudici d’ulterior qualificació», segons consta en la interlocutòria d’intervenció judicial de les fàbriques.

Treballadors d’Alu Ibérica tallen el trànsit a una carretera de la Corunya

I les investigacions desenvolupades per l’UDEF han aconseguit trobar noves irregularitats, que han sigut comunicades a la magistrada en l’ofici policial del 19 de juliol, en què es plasma una nova manera de buidar les fàbriques: «Després d’analitzar la documentació bancària que obra en la causa s’han detectat noves transferències de fons ordenades [per l’empresa Logiplus Worldwide SL] sota conceptes com a ‘Pagament blockchain cripto’ o ‘Abonament factures BC’ que relacionem amb la compravenda de criptomonedes i les beneficiàries del qual són comptes titulats per la societat Viña i Sentido SL», una empresa que estaria vinculada amb els implicats en la trama.

Fons d’inversió suís

Logiplus Worldwide SL és una filial del Grup Riesgo que va comprar el 2020 dues fàbriques d’Alcoa Inespal al fons d’inversió suís Parter Capital, que havia aconseguit el control dels centres de producció d’alumini uns mesos abans, el 2019. L’import total que sota els conceptes de «criptomonedes» es van arribar a transferir des del compte de Logiplus Worldwide SL a Viña i Sentido SL, prossegueix l’UDEF, ascendeix als 565.976 euros, que van ser enviats mitjançant 23 transferències realitzades entre el novembre del 2020 i març del 2021.

EPE

La Policia Judicial ha detectat, després d’analitzar la documentació intervinguda durant els registres policials, que els actuals propietaris de les fàbriques d’Alcoa (ara partida en dos: Alu Ibérica AVL i Alu Ibérica LC) podrien haver utilitzat la societat Logiplus «per donar cobertura a les maniobres defraudatòries utilitzades per treure capitals de les plantes de producció d’alumini», diu l’informe policial.

La Policia apunta, a més, que els diners que va destinar l’empresa Logiplus a l’adquisició de bitcoins tenen el seu origen en realitat en «fons procedents de les plantes de producció d’alumini, ja que moltes de les transferències van ser immediatament precedides per d’altres per imports molt pròxims i idèntica data», destaca l’informe de l’UDEF.

«Pagament de ferralla»

L’ofici policial concreta que les transferències procedien en primer terme de comptes corrents titulats per les fàbriques d’Avilés (Alu Ibérica AVL) i la Corunya (Alu Ibérica LC), i contenien conceptes bancaris que al·ludien al «pagament de ferralla».

L’ofici policial concreta que les transferències procedien en primer terme de comptes corrents titulats per les fàbriques d’Avilés (Alu Ibérica AVL) i la Corunya (Alu Ibérica LC), i contenien conceptes bancaris que al·ludien al «pagament de ferralla». No obstant, la Policia Judicial ressalta que les sortides dels fons de les fàbriques per pagar aquest material «semblen contrastar» amb la destinació real que es va donar als diners.

A més, prossegueixen els agents, l’objecte social de la firma Viña i Sentido SL, al nom de la qual són ara els bitcoins, era «totalment aliè a la indústria de l’alumini», ja que aquesta societat s’encarregava únicament de la «comercialització de vi». I no va ser fins al 26 d’octubre del 2020, quan aquesta empresa ja havia començat a rebre les primeres transferències de fons l’origen de les quals estava en els comptes d’Alu Ibérica AVL i Alu Ibérica LC, quan es va ampliar l’objecte de la societat incorporant la inversió en criptomomedas.

Aquell mateix 26 d’octubre del 2020, va ser nomenat administrador únic de la mercantil Viña i Sentido SL Francisco Alarcón Anguita. A aquest empresari, que té registrada la seu social de l’empresa al seu domicili, «li consten diverses detencions policials antigues per reclamació judicial i per tràfic de drogues», apunta l’UDEF. En l’actualitat, prossegueix l’ofici policial del 19 de juliol, sobre Alarcón Anguita pesa una reclamació per esbrinar el seu domicili, que va ser emesa pel Jutjat Penal número 3 de Talavera de la Reina.

Detencions dels implicats

I com a font de noves sospites, la Policia ressalta que l’apoderat d’aquesta societat, Francisco Javier Fernández de Bobadilla Lázaro, va ser apartat de la direcció de l’empresa dies després que la jutge María Tardón ordenés les detencions dels implicats en el cas. La Policia Judicial ressalta, també, que Fernández de Bobadilla Lázaro és el soci fundador i administrador únic del despatx Ackermann i Schwartz Attorney Al Law SLP, que també podria estar implicat en els fets.

En l’informe del 19 de juliol els agents donen compte, després d’examinar «la dilatada informació bancària recopilada» durant els registres, d’altres transferències sota sospita i que van ser ordenades amb conceptes de ‘Pagament de comandes’ o ‘Pagament de factures’, i la destinatària de la qual seria la societat Lavandaeco SL, que la Policia també vincula als imputats.

Per tot això, els agents reclamen a la jutge que exigeixi als bancs que «amb el nivell més gran de detall possible» identifiquin les transferències de diners i les persones o empreses que les van ordenar o van rebre.

«Empreses pantalla»

La querella interposada pels sindicats a l’Audiència Nacional, que ha acceptat investigar María Tardón, assegurava que «els querellats han portat al fet que la titularitat de les dues factories acabi en mans d’empreses pantalla» sense capacitat per portar a terme el pla de negocis, el pagament dels salaris dels treballadors, ni la inversió prevista, «amb la qual cosa es frustra l’objectiu final de la negociació, la salvaguarda dels llocs de treball».

La querella interposada pels sindicats a l’Audiència Nacional, que ha acceptat investigar la jutge María Tardón, assegurava que «els querellats han portat que la titularitat de les dues factories acabi en mans d’empreses pantalla» sense capacitat per portar a terme el pla de negocis, el pagament dels salaris dels treballadors, ni la inversió prevista, «amb la qual cosa es frustra l’objectiu final de la negociació, la salvaguarda dels llocs de treball».

En concret, i segons el relat dels sindicats, Alcoa Inespal SLU va vendre les fàbriques d’Avilés i la Corunya en un primer moment el juny del 2019 a l’empresa Blue Motion Technologies A. G. (propietat del fons suís Parter Capital Group) per un dòlar.

No obstant, «infringint la prohibició establerta en l’acord de venda inicial, el març del 2020 va ser venut un 75% del capital social a una altra firma; System Capital Management (del Grup Industrial Riesgo igual com Logiplus) per 13 milions d’euros», destaca la Policia en un altre informe del 30 d’abril. A més, els diners amb els quals es va pagar la compra final van ser abonats amb fons prestats pels mateixos centres de producció d’Astúries i Galícia.

«Flagrant vulneració»

Aquests suposa una «flagrant vulneració de l’acord inicial», segons la definició de l’UDEF, que «no va impedir que Alcoa Inespal SLU mantingués les aportacions econòmiques acordades amb el Grup Parter». En l’informe també es posa de manifest que la mateixa firma va reconèixer «haver abonat fins al moment un total de 71 milions de dòlars».

Una sentència de la Sala Social de l’Audiència Nacional eleva el total de desemborsaments realitzats en aquest sentit per Alcoa fins als 78,3 milions de dòlars. L’empresa d’alumini va justificar aquests pagaments a l’assegurar que la compradora final, el Grup Industrial Riesgo, «havia assumit solidàriament les obligacions subscrites pel Grup Parter [l’imtermediari]».

78,3 milions de dòlars

Una sentència de la Sala Social de l’Audiència Nacional eleva el total de desemborsaments realitzats en aquest sentit per Alcoa fins als 78,3 milions de dòlars.

El president del Grup Riesgo, Víctor Rubén Domenech; i la directora executiva d’Alu Ibérica, Alexandra Camacho, van ser dos dels tres detinguts el maig passat després del registre policial ordenat per la jutge Tardón.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Malgrat que fins al moment les indagacions no han posat el focus en l’actuació dels venedors inicials, Alcoa Inespal SLU, que no està imputada en el procediment, una sentència del 15 de juny de la Sala Social de l’Audiència Nacional ja apuntava la possibilitat que l’operació hagués sigut «una transmissió merament formal, que no real, de les mercantils ordida amb un propòsit fraudulent». També obria la porta a considerar que la firma hagués incomplert «les obligacions contretes per a la venda de les plantes a un comprador seriós, rigorós i solvent».

Per la seva banda, el comitè d’empresa d’Alu Ibérica defensa que la sentència «deixa clar que Alcoa és com a mínim l’autor intel·lectual de l’enorme engany en l’ero i posterior venda de les plantes d’Avilés i la Corunya», que ara estan intervingudes judicialment. No obstant, la multinacional ha rebutjat en nombroses ocasions haver comès qualsevol irregularitat en la venda. Aquest diari ha mirat sense èxit de conèixer la versió dels actuals propietaris d’Alu Ibérica.