L’FMI rebaixa la previsió de creixement per a Espanya mig punt i la deixa en 5,7%

La recuperació global continua, però l’impuls s’ha debilitat coartat per la pandèmia, i Espanya és un dels països l’economia que ho constatarà aquest any. Això es desprèn de l’últim Informe de Perspectives Econòmiques del Fons Monetari Internacional, presentat aquest dilluns a Washington, que rebaixa mig punt respecte al juliol les previsions de creixement per a Espanya aquest 2021.

Aquestes ara queden en el 5,7%, tot i que per sobre de la mitjana del 5% que s’espera per a la zona euro aquest any, però per sota del 5,9% de creixement global estimat. La nova previsió de l’FMI és lleugerament inferior a la projectada pel Govern per a aquest exercici, del 6,5%.

És el 2022 quan Espanya, segons les previsions de l’FMI, protagonitzarà el creixement més fort entre les economies avançades, amb una projecció que aquesta expansió arribi al 6,4% (el Govern projecta el 7% per a l’any vinent). La nova previsió de l’FMI per a Espanya és 0,6 punts superior a la que va projectar l’organisme al juliol i una bona dada, que queda llastada per les previsions de l’atur nacional, que seguirà sense precedents a la zona euro i en altres economies avançades: 15,4% el 2021 i 14,8 el 2022. Cap país com Espanya representa millor la constatació de l’FMI que «la recuperació del mercat laboral va significativament per darrere de la recuperació econòmica» en la majoria de països.

I tot això en un món on l’FMI ha remarcat la gran preocupació per divergències creixents globals en l’accés a les vacunes i en respostes polítiques i on també alerta de riscos, incloent-hi les disrupcions a les cadenes de proveïment i el repunt a molts països de la inflació.

El Fons reconeix que realitza «entre alta incertesa» les prediccions que la inflació tornarà a nivells prepandèmics a mitjans del 2022 i vincula aquesta falta de seguretat a interrogants oberts com quin camí seguirà la pandèmia, quan duraran els problemes a les cadenes de proveïment i com evolucionaran les previsions inflacionàries en aquest ambient. No té dubtes, en canvi, a l’aconsellar que la política monetària «ha de moure’s en una fina línia entre enfrontar la inflació i els riscos financers i donar suport a la recuperació econòmica» i al donar la seva recepta per com afrontar aquesta situació. L’FMI afirma, per exemple, que «els bancs centrals han d’estar preparats per actuar ràpidament si els riscos de pujades inflacionàries es materialitzen en aquesta recuperació inexplorada» i apressa a «preparar accions de contingència», anunciar amb «claredat» quins números d’inflació en cada cas portarien a emprendre aquestes accions i a «actuar en línia amb aquesta comunicació».

«Riscos incrementats»

En termes globals les revisions de les previsions que ha fet l’FMI en aquest últim balanç són modestes, amb una rebaixa d’una dècima en la perspectiva de creixement d’aquest any (que queda en 5,9%) i un manteniment del càlcul per al 2022 d’una expansió del 4,9%, però l’organisme adverteix que «en general els riscos a les perspectives econòmiques s’han incrementat» i alerta que les revisions modestes generals «emmascaren» grans rebaixes en previsions per a alguns països, especialment els de baixos ingressos i en desenvolupament.

L’Informe de Perspectives Econòmiques posa èmfasi que «les grans divergències continuen sent una gran preocupació», problemes que són conseqüència del desigualtats exacerbades. I a pocs terrenys són aquestes enormes disparitats més grans que en l’accés a les vacunes (amb gairebé el 60% de la població immunitzada en economies avançades mentre gairebé el 96% en països de baixos ingressos no han rebut les seves dosis). Per això, i ja que es considera que «la més important prioritat política és vacunar números adequats a tots els països i prevenir més mutacions virulentes», s’apressa tant els fabricants com els països d’alts ingressos a «recolzar l’expansió de la producció regional de vacunes en països en desenvolupament a través de solucions financeres i de transferència de tecnologia».

Una altra «prioritat urgent» que apareix a l’informe és la necessitat de frenar l’augment de les temperatures globals i els creixents efectes econòmics i en la salut del canvi climàtic. Per a això, l’FMI demana «compromisos concrets més forts» per a la cimera COP26 i que es compleixin les promeses de mobilització de 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar en aquesta crisi climàtica nacions en desenvolupament.

Així mateix, torna el focus a la necessitat d’esforços multilaterals coordinats per assegurar liquiditat a les economies més castigades i s’apressa a accelerar el marc del G-20 creat per reestructurar el deute insostenible.

Proveïment i inflació

No són aquests els únics reptes polítics que assenyala l’FMI. En aquesta llista hi figuren també les fractures a la cadena de producció i logística de distribució de béns que han creat problemes de proveïment i colls d’ampolla i que estan sent «més llargs de l’esperat, alimentant més la inflació a molts països».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

És precisament aquest alça dels preus el que mereix capítol a part, literalment, a l’Informe de Perspectives Econòmiques. L’augment de la inflació es destaca en països com els Estats Units i Alemanya i a molts mercats emergents i economies en desenvolupament, i també es remarca que «on més han pujat els preus dels aliments és on la inseguretat alimentària és més alta, elevant el pes a les llars més pobres i el risc de més revoltes socials».

L’FMI crida també a «evitar accidents polítics innecessaris: des de no apujar a temps el sostre del deute als Estats Units a reestructuracions desordenades de deute al sector de la propietat a la Xina». També adverteix que «una escalada de tensions comercials i tecnològiques, sobretot entre els EUA i la Xina, podria pesar en les inversions i el creixement de la productivitat i alçaria més barreres al camí de la recuperació».