L’hotelera de la família Matutes reclama a Deutsche Bank 500 milions per una suposada estafa

L’empresa hotelera Palladium Hotel Group, propietat de la família Matutes, ha demandat el Deutsche Bank per una suposada venda fraudulenta de derivats financers d’alt risc. Segons han confirmat fonts de Palladium a ‘Diario de Ibiza’, editat per Prensa Ibérica, com EL PERIÓDICO, la demanda es va interposar el 27 de setembre al Tribunal Superior de Londres i s’hi reclamen un total de 500 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis. Des del grup empresarial no s’ha facilitat la quantitat exacta de les pèrdues que els haurien ocasionat aquests actius financers.

La família Matutes no és l’única afectada per la venda de productes financers que segueixen l’operativa forex, és a dir, productes tòxics d’altíssim risc. Segons ha publicat el ‘Financial Times’, aquesta suposada venda indeguda afectarà més de 50 empreses a Espanya i ja s’hauria cobrat l’acomiadament per part de Deutsche Bank dels dos executius que havien ordit aquest pla. Un dels afectats és l’empresa cellerera García Carrión, que ha arribat a un acord amb l’entitat financera per cobrar 10 milions d’euros com a compensació.

Producte incomprensible

El producte financer d’alt risc que va adquirir Palladium es va contractar a Londres perquè és una plaça que té una regularització més laxa, ja que en altres mercats financers, com en el de Madrid o Frankfurt, aquestes pràctiques estan prohibides. Aquestes divises serien, utilitzant una terminologia típica del món de les finances, un «producte molt sofisticat». I en realitat, i traduït al llenguatge corrent i normatiu, es tractaria d’un producte absolutament incomprensible, abstrús i inintel·ligible.

Fonts de Palladium han criticat la mala fe dels executius del Deutsche Bank que van fer aquestes gestions, ja que van tractar directament amb Antonio Matutes Juan, germà de l’exministre Abel Matutes Juan, aprofitant l’existència d’una relació de confiança personal. Antonio Matutes, de 78 anys, no hauria sigut conscient que era el que firmava realment.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Des de l’empresa s’explica que aquest hauria sigut el ‘modus operandi’ habitual dels presumptes estafadors: aprofitar-se de la relació personal amb alguns empresaris per abusar de la seva confiança, i saltar-se així els tallafocs que es poguessin trobar entre els gestors de la companyia. «Ells contactaven personalment», s’ha assenyalat des de Palladium, i se li hauria ocultat informació, ja que els clients «no eren conscients que perdien diners», i no va ser fins a anys més tard quan es van adonar de les «enormes pèrdues».

Aquestes males pràctiques contravenen la directiva de la Unió Europea que regula el sector, la Mifid (Directiva sobre Mercats d’Instruments Financers), però que no tindria vigència en el mercat de valors britànic. La directiva de la UE estableix una separació entre serveis i activitats financeres segons el seu nivell de complexitat, i obliga les companyies a classificar els clients en funció del seu coneixement, a més d’establir l’obligatorietat d’informar els clients de l’evolució de les seves inversions. D’aquesta manera es volien evitar males pràctiques en què s’abusés de la confiança del client, així com de la seva ignorància sobre el que realment firmava.