Catalunya rebrà el 17,2% de la inversió de l’Estat, per sota del que indica l’Estatut

Catalunya rebrà el 2022 un import de 2.230,74 milions d’euros del total de la inversió territorializada de l’Estat en les diferents comunitats autònomes. Segons figura en el projecte de llei de Pressupostos Generales de l’Estat presentat el matí d’aquest dimecres al Congrés dels Diputats, la quantitat assignada a Catalunya representa el 17,2% del total, un percentatge lleugerament per sota del pes de la comunitat autònoma en el PIB del conjunt de país (entorn del 18%), tal com estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya.

A la inversió assignada a Catalunya, no obstant, Hisenda suma 200 milions a compte del compliment d’una sentència del Suprem del 2017 relativa als comptes del 2008, que seran cedits per a la seva gestió a la Generalitat, tal com ja es va fer en el Pressupost del 2021. Així, segons els comptes del Ministeri, la inversió territorializada total dirigida a Catalunya, de 2.430,74 milions, representaria el 18,4% de la inversió total (13.207 milions, resultat de sumar als 13.007 milions totals els 200 del compliment de la sentència), i es compliria així el que estableix l’Estatut. Aquesta partida correspon sobretot a infraestructures del Ministeri de Transports i de la resta de ministeris i empreses públiques.

La quantitat assignada aquest any a Catalunya en concepte d’inversió territorializada suposa un increment de 129,16 milions respecte a la consignada en els Pressupostos del 2021, el 6,14% més. Els Pressupostos del 2021 van assignar 2.101,58 milions d’inversió a Catalunya, el 17,1% del total previst per al conjunt de les comunitats. I tot i que en sentit estricte aquest percentatge tampoc permetia complir amb l’Estatut, el Govern va fer valer la mateixa aportació addicional de 200 milions que ha tornat a aplicar de cara als comptes del 2022.

«Malgrat la dificultat de quadrar tots els estatuts d’autonomia» de les diferents comunitats, les inversions territorials assignades en els comptes del 2022 «compleixen aquestes disposicions que regeixen en bona part de les autonomies», va afirmar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa després d’entregar la documentació pressupostària a la presidenta del Congrés. Segons Montero, en els últims anys la inversió destinada a Catalunya ha crescut el 37%, «més que en tots els anys de Governs de Mariano Rajoy».

En particular, la quantitat assignada a Andalusia suma 2.267,07 milions, el 17,4% del total de la inversió territorializada. La tercera comunitat amb més assignació d’aquesta partida pressupostària correspon a València, amb 1.208,61 milions (9,30% del total) seguida de Madrid, amb 1.151,46 milions (8,9%). La partida total d’inversió regionalitzable, de 13.007 milions suposa un increment del 5,7% respecte del programat el 2021. Gairebé totes les comunitats veuen augmentar la seva pròpia partida, llevat de les del País Basc, La Rioja, Navarra, Extremadura, les Balears i Madrid. En aquest últim cas, la inversió assignada per al 2022 es retalla el 8,5%. La ministra Montero, no obstant, va defensar que Madrid és beneficiària de bona part del calaix d’inversió no regionalitzable i que aquesta comunitat ha vist créixer un 42,6% la seva inversió territorial en els últims quatre anys, per sobre de la mitjana.

Tramitació parlamentària

Amb la presentació del projecte de llei al Congrés dels Diputats, els Pressupostos de l’Estat del 2022 inicien una tramitació parlamentària en la qual el Govern ha de tornar a negociar els recolzaments necessaris. La ministra Montero va assumir aquest dimecres que «hi haurà més pretensions» dels socis per comprometre el seu recolzament, però va confiar que es limitin a qüestions referides als mateixos comptes. «No tot cal discutir-ho en un projecte de Pressupostos», va dir. 

De moment, el PDCat ja ha avançat que veu «molt marge de millora» en el projecte de Pressupostos i s’ha mostrat disposat a negociar amb el Govern. Així, segons el seu portaveu, Ferran Bel, el grup recolzarà la seva tramitació en el Congrés i renunciarà a demanar la seva devolució en el debat de les esmenes de totalitat, el 4 de novembre. En el costat oposat, el PP va qualificar aquest dimecres els Pressupostos com a «imprudents, electoralistes i irresponsables» anticipant així la presentació d’una esmena de devolució.

Despeses i ingressos

Els comptes presentats pel Govern en el Congrés inclouen una despesa consolidada de l’Estat i els seus organismes autònoms per 427.012 milions d’euros, el 2,5% més que el 2021. El pressupost inclou 27.633 milions de despesa amb càrrec als fons europeus Next Generation. Pel costat de la despesa, els Pressupostos recullen una inversió rècord de 40.000 milions. La despesa social, per la seva banda, absorbirà el 55,7% del pressupostat, i arribarà a un nivell rècord en el qual les pensions n’absorbeixen la major part. Aquí s’inclouen, entre altres mesures, el nou bonus lloguer de 250 de mensuals per a joves assalariats de 18 a 35 anys i el bonus cultural de 400 euros per a joves. 

Com a novetat més recent –després dels anuncis de dijous passat–, la ministra Montero va anunciar aquest dimecres una partida de 2.000 milions d’euros per a un mecanisme de pagament a proveïdors per a ajuntaments morosos als quals arribarà a unes 1.670 entitats locals.

Notícies relacionades

El pressupost en Sanitat cau gairebé un 10% per la menor inversió en vacunes

¿Com es distribuirà per autonomies la inversió de l’Estat el 2022?

En l’altre costat, els ingressos consolidats de l’Estat i els seus organismes sumen un total de 361.010 milions d’euros, amb un augment del 12,7% respecte a l’any anterior. En particular, es preveu un augment del 8,1% dels ingressos tributaris. El projecte inclou tres novetats tributàries: un tipus efectiu mínim del 15% en l’impost sobre Societats i la limitació a 1.500 euros de l’aportació màxima a plans de pensions deduïble en l’IRPF. També es redueix del 85% al 40% la bonificació dels lloguers que es poden aplicar en l’impost de societats les empreses dedicades a l’arrendament de vivendes.

Entre el novembre i el desembre el Govern decidirà si prorroga el 2022 les rebaixes fiscals adoptades per compensar l’encariment de la llum i, si és així, fins quan. Després de l’escàs rendiment reportat el 2021 per les noves taxes digital i financera, Hisenda ha rebaixat a menys de la meitat la previsió d’ingressos per aquestes figures el 2022, consignant 225 i 372 milions, respectivament.