Brussel·les aparca a mitjà termini les idees de Pedro Sánchez per abaixar la factura de la llum

La Comissió Europea està disposada, tal com reclama el Govern de Pedro Sánchez, a explorar l’opció de «compres conjuntes voluntàries» de gas a escala europea, com en la crisi de la Covid-10 amb les vacunes, revisar la regulació per millorar la capacitat d’emmagatzemament de gas a la UE i fins i tot estudiar els beneficis i problemes del mercat de l’electricitat. No obstant, a curt termini, la resposta per frenar l’escalada dels preus de la llum passa per les mesures que ja existeixen i que els governs poden adoptar en l’àmbit nacional, com una rebaixa d’impostos i taxes a les llars més vulnerables, ajudes selectives a empreses, ajornaments temporals en els pagaments, facilitar l’accés a renovables en els acords de compra i més vigilància sobre el mercat energètic. 

Així figura en la comunicació presentada aquest dimecres per l’Executiu comunitari de cara al debat que mantindran els caps d’Estat i de governs de la UE al Consell Europeu del 21 i 22 d’octubre. El document, que respon a la campanya de pressió llançada per Espanya, França o Itàlia per rebaixar de forma immediata la factura de la llum, es limita a enumerar la llista d’instruments que els estats membres poden utilitzar a curt termini per esmorteir el cop d’una pujada de preus que, segons el diagnòstic de Brussel·les, és «global» i «temporal», i que previsiblement s’acabarà a la primavera amb una estabilització dels preus del gas. 

«És probable que els preus a l’engròs del gas es mantinguin elevats durant els mesos d’hivern i caiguin a partir del mes d’abril», assenyala l’anàlisi, que atribueix l’augment de preus bàsicament a l’increment de la demanda a escala mundial derivada de la recuperació econòmica, al menor subministrament de gas procedent de Rússia i en menor mesura a l’augment dels preus del carboni. La «caixa d’eines» inclou, no obstant, poques novetats. 

Ajudes i rebaixa d’impostos

A curt termini, Brussel·les suggereix als estats membres que concedeixin ajudes directes a les llars en risc de pobresa energètica i que redueixin els tipus impositius d’impostos com l’IVA. A més, planteja ajornaments temporals en els pagaments, la prohibició de tallar la llum o la concessió de xecs d’emergència que, segons recorda la Comissió, poden finançar-se en part amb els ingressos del sistema de comerç d’emissions de CO2 (ETS), que entre agost del 2020 i del 2021 va permetre recaptar als estats membres 26.300 milions d’euros.

Tot i així, Brussel·les reconeix que en el futur els preus del gas se situaran en nivells superiors als del passat i que cal treure lliçons d’aquesta crisi. I és en aquest punt, a mitjà termini, quan obre la porta a estudiar algunes de les opcions plantejades per Madrid, París i altres capitals europees. «La UE hauria de considerar mesures que, sense tenir un impacte immediat en la situació actual, enfortiran la preparació davant possibles xocs de preus futurs, augmentaran la integració i la resiliència del mercat, empoderaran els consumidors, milloraran l’accés a energia assequible i reduiran la dependència de combustibles fòssils volàtils», assenyala el document. 

Notícies relacionades

El preu de la llum torna a pujar per sobre dels 200 euros el megawatt-hora

Creix el temor d’una inflació elevada fins a la primavera

Els 27 disposen actualment d’una capacitat d’emmagatzemament de gas de més del 20% del que consumin anualment –el nivell d’emmagatzemament actual se situa en el 75%, lleugerament per sota del 90% de l’última dècada–, tot i que no tots els estats membres disposen d’instal·lacions ni obligacions sobre això. Brussel·les advoca per revisar la situació al desembre i obre la porta a explorar «els possibles beneficis de la compra conjunta de reserves de gas» per part dels reguladors o les autoritats nacionals per permetre als estats membres que ho desitgin unir forces i crear reserves estratègiques, una de les reclamacions d’Espanya, tot i que països com Bèlgica ja han mostrat públicament les seves reticències. La participació en el sistema de compra conjunta, assenyalen, seria voluntària, i el sistema no hauria d’entrar en el funcionament del mercat interior de l’energia.

La Comissió Europea també obre la porta a sol·licitar al regulador europeu que avaluï els beneficis i inconvenients del mercat elèctric europeu actual per respondre a situacions de volatilitat extrema de preus als mercats del gas i reduir al mínim crisis com l’actual. No obstant, remarca que «hi ha un consens generalitzat» que el sistema marginalista de preus «és el més eficient» per als mercats d’electricitat liberalitzats i el «més adequat per fomentar un comerç d’electricitat eficaç» entre els estats membres al mercat a l’engròs, perquè a més promou «la integració d’energies renovables, que baixen els preus gràcies als seus costos operatius nuls».