El TJUE diu que l’anterior règim de finançament del bo social de les elèctriques és discriminatori

El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) considera que el règim de finançament del bo social de les elèctriques, denunciat a finals del 2014 per la llavors E.ON Espanya, és discriminatori. Segons els jutges europeus, la normativa comunitària s’oposa que el cost del finançament d’aquest bo, que constitueix una obligació de servei públic, recaigui només en les empreses que simultàniament produeixen, distribueixen i comercialitzen energia elèctrica, ja que aquest requisit «condueix a una diferència de tracte entre les diferents societats que operen en aquest mercat i no està justificada de manera objectiva».

El cas respon al recurs presentat el desembre del 2014 per E.ON Espanya –actualment Viesgo Infraestructuras Energéticas– contra el reial decret que estableix el descompte de què disfruten determinats consumidors vulnerables en el preu de l’electricitat. L’empresa va al·legar durant el procediment que el règim de finançament d’aquest bo era incompatible amb la directiva europea sobre les normes comunes del mercat interior de l’electricitat. Dos anys després, l’octubre del 2016, el Tribunal Suprem va donar la raó a l’elèctrica i va declarar inaplicable el règim de finançament que recau en un 99% per les cinc grans elèctriques.

Qüestions prejudicials

El Govern va decidir llavors presentar un recurs d’empara davant el Constitucional, que el març del 2019 va anul·lar la sentència del Suprem al·legant una vulneració del dret a un procés amb totes les garanties, a l’haver descartat l’aplicació de la normativa nacional per considerar-la incompatible amb la directiva sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat, però sense haver remès prèviament al Tribunal de Justícia de la UE una petició de decisió prejudicial, de la qual cosa no estava exonerat. 

En resposta a aquesta sentència, el Suprem va decidir presentar una bateria de preguntes al màxim tribunal europeu per aclarir, en primer lloc, si és compatible el sistema de finançament que el fa recaure sobre determinats agents del sistema elèctric –les matrius dels grups de societats o, en el seu cas, societats que desenvolupin simultàniament les activitats de producció, distribució i comercialització d’energia elèctrica–, quan alguns d’aquests subjectes obligats tenen molt escàs pes específic en el conjunt del sector, mentre queden eximits d’aquesta càrrega altres entitats o grups empresarials que poden estar en més bones condicions d’assumir aquest cost, ja sigui pel volum de negocis, per la importància relativa en algun dels sectors d’activitat o perquè desenvolupen simultàniament i de forma integrada dues d’aquelles activitats. El Suprem també va preguntar si és compatible amb l’exigència de proporcionalitat de la directiva una regulació nacional segons la qual l’obligació de finançar el bo social és indefinida i sense retorn ni cap mesura compensatòria.

Obligacions de servei públic

En la sentència d’aquest dijous, el tribunal amb seu a Luxemburg recorda que la directiva europea permet als estats membres imposar a les empreses elèctriques obligacions de servei públic que poden respondre a diverses necessitats i que han de complir diversos requisits. Segons la sentència, la intervenció estatal en la fixació del preu de l’electricitat pot admetre’s si es compleix, entre d’altres, el requisit que les obligacions de servei públic establertes no siguin discriminatòries. És a dir, si afecta amb caràcter general les empreses elèctriques i no algunes en concret. 

«El sistema de designació de les empreses encarregades d’obligacions de servei públic no pot excloure a priori cap de les empreses que operen al sector elèctric», afirma el tribunal, que avisa també que qualsevol possible diferència de tracte s’ha de justificar. En aquest sentit, assenyalen que si bé l’obligació de servei públic relativa al bo social s’ha imposat a totes les empreses elèctriques que comercialitzen energia elèctrica al mercat espanyol, «la càrrega financera d’aquesta obligació no afecta totes aquestes empreses elèctriques, per tant, el Tribunal Suprem haurà de comprovar si la diferenciació efectuada entre les empreses en qui recau el pes d’aquesta càrrega i les que n’estan exemptes està justificada de manera objectiva».

Sense límit temporal

Notícies relacionades

Sánchez s’obre a retocar el decret de la llum

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Els jutges europeus també consideren que el criteri de diferenciació elegit pel Govern no es justifica objectivament, ja que «totes les empreses que desenvolupin almenys una d’aquestes activitats haurien de contribuir a finançar-lo». En particular, considera que no queda clara la diferència entre les societats que desenvolupen les tres activitats de producció, distribució i comercialització d’energia elèctrica i les que desenvolupen únicament aquesta última activitat i una de les altres dues.

A més, si el 99% del cost del bo social recau en els cinc grans operadors del mercat de l’electricitat, «el criteri elegit pel legislador nacional per distingir entre les societats que han d’assumir, en major o menor grau, aquest cost i les que queden totalment eximides de fer-ho, condueix a una diferència de tracte entre les diferents societats que operen en aquest mercat que no està justificada de manera objectiva». Quant a la segona qüestió prejudicial plantejada des del Suprem, sobre el marc temporal del bo social, el TJUE recorda que la directiva europea no s’oposa que el règim s’estableixi sense límit temporal ni mesures compensatòries.