Regulació del mercat a l’engròs

La CNMC allibera Telefónica d’haver de compartir la seva xarxa de fibra en 696 ciutats

Fins ara la primera operadora només tenia obligacions regulatòries en 66 ciutats

La CNMC allibera Telefónica d’haver de compartir la seva xarxa de fibra en 696 ciutats

EFE / PEDRO PUENTE HOYOS

2
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Telefónica no tindrà obligació de compartir la seva xarxa de fibra en 696 ciutats (70% de la població espanyola), davant les 66 ciutats (35% de la població) de les quals estava exempta fins ara. A la resta de municipis, més de 7.000 petits consells, la companyia sí que està obligada a llogar les seves instal·lacions de fibra a la resta d’operadors a un preu que determina la mateixa companyia, que dirigeix José María Álvarez-Pallete, que és el que es coneix com a servei NEBA

Així ho ha determinat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) al seu informe regulatori dels mercats a l’engròs d’accés de banda ampla que dona relleu a la regulació prèvia, del 2016, i que té per objectiu fomentar la competència de nous actors com MásMóvil, Onivia i Lyntia perquè puguin oferir fibra en «igualtat de condicions» i fomenta el desplegament de més connexions, segons defensa el regulador. Des del 2015, Espanya ha passat de tenir 3,1 milions de connexions de fibra fins a la llar (FTTH) el 2015 a gairebé 12 milions el 2020, cosa que suposa el 75% de connexions de banda ampla i porta Espanya a liderar la cobertura i penetració de fibra FTTH.

El regulador divideix el país en dos, aquelles zones més competitives, que solen coincidir amb les ciutats més grans, on la quota de mercat de Telefónica és inferior al 50%, i on Telefónica no té obligació de compartir fibra. I les menys competitives, que són municipis més petits on costa accedir a aquest tipus de xarxes, i on sí que hi està obligada. En l’actualitat, de fet, hi ha companyies com Avatel i Adamo que estan especialitzant-se en aquest tipus de poblacions, cosa que augmenta la seva competitivitat.

No obstant, Telefónica continuarà havent de garantir a tot el territori nacional que altres companyies puguin accedir a la seva infraestructura d’obra civil (conductes, canalitzacions i pals) perquè la resta de companyies hi puguin desplegar la seva pròpia fibra òptica.

En un termini de tres anys la CNMC valorarà si és necessari renovar les zones considerades ‘no competitives’ o, fins i tot, retirar la regulació de l’accés a l’engròs a la fibra a tot el territori en cas que la situació competitiva «evolucionés molt favorablement», segons van informar fonts del regulador. Amb tot, des de la CNMC defensen que aquesta regulació dona prou flexibilitat a Telefónica per ajustar els preus de la seva oferta.

Notícies relacionades

Adeu al coure

El regulador ha reduït de cinc a dos anys el termini regulat per al tancament de les centrals de coure de Telefónica. L’operadora té més de 3.000 centrals de coure a Espanya, però amb l’expansió de la fibra, més eficient i que permet més velocitat, tendeix a desaparèixer. A més, a Telefónica li interessa, ja que mantenir una xarxa de coure és més costós, però com que tenen una obligació d’accés a la seva xarxa ha de ser la CNMC qui en doni el beneplàcit. En l’actualitat, la companyia ha tancat aproximadament la meitat d’aquestes centrals.