La inflació encarirà les hipoteques més ràpid del previst

Els inversors miren sempre d’anticipar el comportament futur del mercat per maximitzar els seus guanys, amb la qual cosa la seva previsió sobre l’euríbor està subjecta a variacions constants, ja que depèn que les variables econòmiques, i en conseqüència la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), evolucionin com esperen. En qualsevol cas, des de finals de l’any passat totes les revisions han sigut a l’alça perquè la pandèmia ha impactat en l’activitat econòmica menys que es temia en el pitjor moment de la crisi gràcies a la vacunació, a la qual cosa s’ha afegit ara el fantasma d’una inflació alta més persistent que no es calculava. 

La raó que el mercat esperi una pujada de l’euríbor més ràpida que fa un mes és, així, que el fort repunt de l’IPC en les economies avançades ha animat una creixent expectativa que els bancs centrals es vegin obligats a endurir la seva política monetària abans del previst –i que ells voldrien– per contenir la pujada dels preus i evitar així que la recuperació descarrili. El BCE continua insistint que es tracta d’un fenomen inflacionari transitori a causa de la reobertura de l’economia, però molts analistes no ho comparteixen i el Fons Monetari Internacional (FMI) acaba d’advertir les autoritats monetàries del món que «han d’estar preparades per actuar amb rapidesa si els riscos es materialitzen».

Un finançament més car

No es tracta, amb tot, que el BCE apugi els tipus oficials aviat. La seva presidenta, Christine Lagarde, va donar a entendre recentment que el primer encariment del preu dels diners des del juliol del 2011 es podria demorar fins al 2024 o fins i tot el 2025. No obstant, el banc central de l’euro té una reunió clau al desembre en què s’espera que decideixi el ritme amb què reduirà les seves multimilionàries compres de deute públic i privat. Aquestes adquisicions retallen les diferències entre les primes de risc dels països (risc d’impagament a ulls del mercat), que al seu torn redueix el cost d’obtenir finançament i, per tant, empeny la inflació cap amunt a l’incentivar l’endeutament i la demanda. L’expectativa que aquestes compres es redueixin més ràpid del previst explica l’alça de les previsions sobre l’euríbor.

Les quotes hipotecàries, així, començaran a pujar previsiblement al novembre i, tot i que ho faran de forma moderada, s’encariran al ritme més ràpid esperat des que va esclatar la pandèmia. Si es compleixen els auguris del mercat actuals, l’euríbor pujarà 0,6 punts percentuals fins al desembre del 2024, davant els 0,34 punts que s’esperaven al tancament d’agost. L’euríbor serà de mitja 0,13 punts percentuals més alt l’any que ve que el 2021, 0,17 punts el 2023 respecte al 2022, i 0,17 punts més el 2024 sobre el 2023. A l’agost, en canvi, l’expectativa era de 0,07, 0,1 i 0,11 punts. Expressat així pot no semblar gaire, però és una diferència a l’alça del 85%, el 70% i el 54%, cosa que té una traducció molt real en els euros que hauran de desemborsar les llars.

Els crèdits s’actualitzen en funció de com està l’euríbor el mes determinat en què toca revisar el préstec respecte al seu nivell de dotze mesos abans: la quota puja si el valor present és més alt que el passat i viceversa. Per a una hipoteca de 150.000 euros a 30 anys i amb un diferencial sobre l’euríbor del 0,99%, l’alça prevista de l’índex suposa que el pagament mensual pujarà de 443 euros aquest any a 458 el que ve, 469 el 2023 i 481 el 2024. És a dir, que aquesta família pagaria 180 euros més al llarg del 2022, 132 més el 2023 i 144 més el 2024, amb la qual cosa aquest últim any la hipoteca li costaria 456 euros anuals més que el 2021.

Hi ha simuladors com el de l’Associació Hipotecària que permeten personalitzar el càlcul. En el cercador següent es poden consultar les dades mensuals previstes pel mercat fins al 2024 per poder fer aquest càlcul de les quotes que caldrà pagar.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les previsions del mercat de l’euríbor mitjà anual (-0,48% el 2021, -0,34% el 2022, -0,17% el 2023 i 0,0001% el 2024) estan en línia amb les de serveis d’estudis com el de CaixaBank (-0,46%, -0,35% i -0,27%) i el Bankinter (-0,45%, -0,32% i -0,18%).

Amb tot, el conseller delegat de l’entitat d’origen català, Gonzalo Gortázar, va posar en dubte recentment que l’euríbor entri en positiu el 2024: «És la primera vegada que ho veig en molt temps; jo, personalment, tinc els meus dubtes, hi ha molts núvols negres». Tot dependrà, efectivament, del marge d’actuació que la inflació concedeixi als bancs centrals.