Els eros costaran als bancs més de 2.800 milions aquest any

Els ajustos de plantillla s’anuncien ara, però les sortides efectives es materialitzaran, previsiblement, durant el primer trimestre del 2022, segons coincideixen fonts de les mateixes entitats i dels sindicats. Aquest calendari no impedirà que els bancs imputin els costos dels acomiadaments als seus comptes de resultats d’aquest any. Entre els tres bancs destinaran uns 2.850 milions a aquesta partida, sent l’ajust més car el de CaixaBank (1.884 milions), seguit pel de BBVA (696 milions) i el de Sabadell (269 milions). Així es desprèn de la informació remesa per les entitats financeres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Els tres expedients disparen l’ajust de personal realitzat pel sector financer espanyol, que inclosos aquests tres ha portat a terme quinze eros massius des del 2013. Aquell any va culminar l’etapa més gran de reestructuració del sistema financer espanyol, amb la sortida de 4.500 treballadors de la nacionalitzada Bankia, intervinguda i rescatada per l’Estat un any abans. En el conjunt del 2013 van tenir lloc cinc grans eros, inclòs el citat de Bankia, que van significar la sortida de 12.300 empleats, uns 1.300 més dels que deixaran CaixaBank, BBVA i Sabadell aquest any.

Els acomiadaments són ara, en general, més barats que fa una dècada i afecten cada vegada més empleats més joves. Cada sortida de CaixaBank costa ara uns 292.002 euros, davant els 237.137 de BBVA i els de 206.923 del Sabadell. Aquesta xifra és només una aproximació fruit de dividir el cost total pel nombre d’afectats, ja que la casuística és molt diversa i la xifra és provisional. Però les indemnitzacions que s’ofereixen ara estan molt per sota de les d’abans. Serveixi l’exemple de CaixaBank, que després de reduir l’ero amb 1.839 baixes menys de les previstes inicialment, ha dividit la plantilla en quatre grups, amb diferents condicions: persones de 63 anys o més; treballadors d’entre 54 i 63 anys, empleats de 52 i 53 anys i altres treballadors de menor edat. El primer, un dels més reduïts, cobrarà la indemnització mínima legal: 20 dies per any treballat amb un límit de 12 mensualitats.

Lluny queden les indemnitzacions de la passada dècada, quan un empleat de banca podia emportar-se una indemnització del 80% del sou pensionable. Ara, la mateixa xifra pot situar-se en el 60% en condicions similars, segons fonts sindicals.

Darrere d’aquests ajustos massius hi ha la necessitat de les entitats d’aconseguir estalvis de costos, tant de personal com d’oficines, per ajustar-se a uns ingressos que pateixen en un entorn de tipus d’interès pròxims al 0%. Tot i així, els costos dels eros són assumibles amb els beneficis de les mateixes entitats. CaixaBank va guanyar 4.181 milions d’euros fins al juny i el BBVA, 1.911 milions.

Notícies relacionades

El Govern avala el projecte a Sallent d’ICL i Dynanonic per "estratègic"

Muface, funcionaris i envelliment

El sector financer ocupa ara uns 179.511 treballadors, lluny del màxim històric que es va aconseguir el 2008, en plena crisi financera, amb 278.301 empleats. Les entitats encara veuen marge per a més acomiadaments i tancaments d’oficines, sobretot si continua la tendència cap a la digitalització de la clientela impulsada per la pandèmia. De fet, els eros continuaran ben aviat amb l’anunciat per Unicaja, que després de la seva fusió amb Liberbank pretén acomiadar uns 1.500 empleats.

Espanya va arribar a ser el primer país d’Europa amb més nombre d’oficines i el 2007, un any abans de la crisi, en tenia unes 45.600. Existien 12 sucursals per cada 10.000 habitants de més de 16 anys i en cada una treballaven una mitjana de 4,5 empleats.