Una reforma del mercat elèctric estalviaria 10.000 milions a l’any en la factura de la llum a Espanya

Després de les peticions de diversos governs, inclòs l’espanyol, a Brussel·les per reformular el mercat de l’electricitat i la resposta negativa de l’Executiu comunitari, una anàlisi de Goldman Sachs assegura que redissenyar per complet el denominat ‘pool’ i substituir-lo per preus fixos per a cada tecnologia suposaria un estalvi de 10.000 milions d’euros a l’any en la factura fins a 2025 per a Espanya. El conjunt de la UE s’estalviaria 130.000 milions a l’any, un 20% del que es gasta en aquest subministrament.

Europa es regeix pel denominat sistema marginalista de fixació de preus, en el qual l’última tecnologia que casa oferta i demanda és la que marca el preu. Aquest sistema produeix desequilibris, com per exemple que els cicles combinats produeixen el 20% de l’electricitat i, no obstant, fixen el preu el 75% del temps, i amb un preu del gas natural en els mercats internacionals completament disparat (un 300% superior), la resta del sistema es contagia, donant com a resultat preus en el mercat a l’engròs que van arribar a un màxim de 288 euros fa dues setmanes

El banc americà proposa l’anomenat mercat «contractat» (de l’anglès ‘contracted’), en el qual «cada tecnologia rebria un preu específic» que fos «suficient per proporcionar un rendiment adequat». Així, Goldman Sachs planteja mantenir, en el cas de les renovables, un preu fix per megawatt fruit d’una subhasta (com es fa actualment), mentre que la generació tèrmica es regiria per un sistema de mercats de capacitat que podria evolucionar cap a una «taxa de rendiment regulada».

Segons les seves estimacions, amb un canvi d’aquest tipus «de la nit al dia» es reduirien els preus en un 45% a curt termini (2022), mentre que a llarg termini (2030) les diferències amb el marginalista es dissiparien per la pressió de les renovables en el sistema (actualment, les renovables representen el 40% del ‘mix’; el 2030 es preveu que arribin al 70%). Així, amb el sistema que proposa la firma d’inversió, els preus mitjans anuals del megawatt-hora serien de 68; 51,9; 46,4, i 44,2 en els pròxims quatre anys, mentre que amb el marginalista els preus serien de 125 euros el 2022, 79 euros el 2023, 65 euros el 2024 i 62,5 euros el 2025.

Contractes a termini

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

No obstant, el banc americà reconeix que un canvi com aquest potser no seria «útil» en el context actual d’augment dels preus de les matèries primeres (gas natural i CO₂) i de l’energia. Per tant, advoca per engegar el que anomena «sistema de transició», protagonitzat pels contractes a termini per a les empreses (PPA corporatius) –a un preu d’entre 30 i 40 euros el megawatt-hora– i amb contractes a llarg termini per a hidroelèctriques i nuclears –a un preu d’entre 50 o 60 euros el megawatt-hora–.

Segons el seu parer, aquest sistema podria implementar-se «més ràpidament» i resultaria «molt menys pertorbador» que un redisseny complet del mercat. Això és una alternativa similar a la del Govern, que intenta impulsar la firma de contractes PPA en la gran indústria. Segons l’anàlisi del banc, la firma d’aquests contractes corporatius suposaria un estalvi del 40% per als grans clients industrials. Aquesta estimació del banc es realitza sobre un preu mig de 185 euros el megawatt-hora, per la qual cosa suposaria una rebaixa de 72 euros el megawatt-hora. Així Europa reduiria la bretxa amb altres regions com la Xina i els Estats Units, on l’electricitat en el mercat a l’engròs té un preu de 89 i 59 euros el megawatt-hora, respectivament, segons Goldman Sachs.