Els fons Vauban i Aberdeen fitxen Morgan Stanley per refinançar 300 milions del metro de Barcelona

Els fons Vauban i Aberdeen avancen en el refinançament del primer tram de la Línia 9 del Metro de Barcelona, que connecta amb l’aeroport del Prat. Segons han confirmat diferents fonts financeres a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, els propietaris d’aquesta concessió han contractat el banc d’inversió Morgan Stanley per donar entrada a un nou inversor institucional, aprofitant l’entorn de baixos tipus d’interès i alt apetit pel negoci de les infraestructures. Les mateixes fonts indiquen que el refinançament ascendeix a una quantitat pròxima als 300 milions d’euros.

Aquest tipus de transacció servirà a la concessionària per estendre els terminis de venciment, millorar les condicions del finançament i reduir l’exposició dels bancs espanyols al sector públic, tal com van realitzar prèviament amb els altres dos trams construïts de la Línia 9 del Metro de Barcelona. Aquest projecte va arrencar l’any 2003 amb un pressupost estimat de 2.400 milions d’euros. No obstant, l’elevat sobrecost en què va incórrer els anys posteriors va obligar el Govern a acudir al sector privat per posar-lo en marxa i fins i tot a deixar-lo en standby fa uns anys. A tancament del passat exercici del 2020, el cost de les obres de construcció d’aquest projecte se situava en gairebé 7.000 milions d’euros.

Ara, l’objectiu passa per tenir tot el projecte acabat el 2029, i per aconseguir-ho la Generalitat calcula una inversió extra de 927 milions d’euros. La idea inicial passava per acabar aquesta infraestructura l’any 2007. No obstant, els terminis es podrien escurçar si la Línia 9 es beneficia de l’arribada dels fons europeus Next Generation. Per ara, falta per construir el tram central d’aquesta infraestructura, que connecta el Camp Nou amb el barri de la Sagrera, i quatre estacions de la Línia 10 situades a la Zona Franca que transcorren a través d’un viaducte. La previsió del Govern és que uns 280.000 passatgers es puguin beneficiar d’aquesta infraestructura quan estigui acabada.

Estratègia similar

Aquest nou refinançament segueix els passos marcats pel primer realitzat en aquesta obra faraònica, que es remunta a l’exercici del 2019. En aquell moment, els socis del segon tram de la Línia 9 –John Laing, Iridium (ACS) i Allianz– van repalanquejar la seva part d’aquest projecte donant entrada a dues companyies d’assegurances internacionals, mentre que part dels bancs espanyols implicats sortien d’aquest crèdit. Una estructura similar a la que van aconseguir tancar en el segon refinançament el passat 2020 amb el quart tram d’aquest projecte. Ara, segons indiquen les fonts consultades, la previsió és que el refinançament que acaba d’arrencar aconsegueixi diners de nous inversors institucionals estrangers.

Notícies relacionades

La Nou de Berguedà consultarà els veïns sobre el projecte de la Baells

Encara som a temps

Els amos de la concessió del primer tram de la Línia 9 són el francès Vauban (el fons d’infraestructures de Natixis, l’antiga Mirova), que en controla el 64%, i el britànic Aberdeen, que n’ostenta el 36% restant. Els dos fons van entrar en l’accionariat per donar sortida a les constructores inicials que participaven en el projecte seduïts pels retorns estables d’aquest tipus d’infraestructures. Així, Vauban va comprar el 49% d’aquesta concessió a FCC a finals de l’any passat. A aquesta participació cal sumar-hi el 15% que ostenta Copisa, companyia que va vendre el 80% del seu negoci de concessions al fons francès l’any 2018. El britànic, per la seva banda, va aconseguir el 35% que ostentava OHL l’any 2016. FCC, OHL i Copisa es van adjudicar la construcció i manteniment de les tretze estacions del primer tram d’aquest projecte durant 34 anys per 1.041 milions d’euros.

La sortida de les constructores espanyoles d’aquest negoci no es limita exclusivament a la faraònica obra catalana. Són molts els processos competitius que s’han fet els últims anys amb l’objectiu de netejar els seus balanços i centrar-se en el core del seu negoci. A això ha beneficiat també el gran interès pel negoci de les infraestructures per als inversors especialitzats, que busquen actius amb baixa exposició al risc i rendibilitats recurrents.