Iberdrola i Endesa descarten participar en la subhasta renovable per les mesures del Govern

Pols de les grans elèctriques al Govern en la subhasta renovable celebrada aquest dimarts per adjudicar 3.300 megawatts de capacitat renovable. Iberdrola i Endesa han descartat participar en la licitació pel reial decret llei que retalla els ingressos d’aquestes companyies davant l’alça del gas, tot i que cada una fa al·lusió a un motiu divers. Iberdrola assegura que el seu autodescart es deu a la «incertesa regulatòria» que provoca el canvi normatiu que ha fet que es «replantegi les seves inversions en el país», segons fonts de l’empresa. Mentre que Endesa, que havia anunciat el dia anterior que acudiria a la licitació, argumenta que la norma els obliga a subhastar part de l’energia que ja tenia venuda a altres comercialitzadores i indústria i prefereix «centrar-se en construir nous projectes» per subministrar energia als seus propis clients.

Les companyies que dirigeixen Ignacio Sánchez-Galán i José Bogas mantenen, així, la seva particular guerra amb el ministeri que comanda la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, després de la polèmica generada per la ‘destralada’ del Govern i a l’espera que l’Executiu alleugi la retallada; si bé, també és cert que les grans elèctriques no necessiten les subhastes per poder fer créixer la seva potència renovable. Tampoc han participat en la cita d’aquest dimarts altres grans grups, habituals d’aquests concursos, com Greenalia o Acciona, en el cas d’aquesta última per qüestions de calendari, però res a veure amb el decret del Govern, segons expliquen fonts del mercat.

La gran guanyadora de la jornada ha tornat a ser Capital Energy, després d’haver sigut adjudicatària de prop de 1.550 megawatts –1.540 d’eòlics i 8 de solars–, segons ha informat l’empresa. Era la segona vegada que la companyia participava en una subhasta de renovables convocada a Espanya i en totes dues s’ha imposat a la resta de participants. En l’anterior, celebrada el 26 de gener i molt més repartida que aquesta, es va adjudicar 620 megawatts, dels 3.043 subhastats en aquella ocasió. Capital Energy acumula un ‘portfolio’ de projectes que sumen més de 35.000 megawatts.

L’altra sorpresa del dia ha sigut la tornada d’un vell conegut del sector. Forestalia, el grup aragonès que va arrasar en les subhastes organitzades el 2016 i 2017 amb l’anterior Govern de Mariano Rajoy, ha tornat a irrompre amb força. La companyia ha aconseguit el 25% dels 3.300 megawatts de la licitació (prop de 780 megawatts). També s’han presentat a la licitació Naturgy, la tercera de les grans elèctriques, que s’ha adjudicat 221 megawatts d’energia fotovoltaica, i Repsol, immers en la seva aposta per la generació renovable, que s’ha adjudicat 138 megawatts eòlics.

Inversió de 3.000 milions

En total, s’han repartit 3.123 megawatts de potència (2.258 megawatts d’eòlica i 866 megawatts de fotovoltaica), dels 3.300 subhastats, segons ha anunciat el ministeri per a la Transició Ecològica, que estima que el concurs canalitzarà una inversió d’uns 3.000 milions d’euros i crearà més de 30.000 llocs de treball. El preu mitjà ha de la licitació ha sigut de 30,56 euros el megawatt, el 15% del preu marcat pel mercat a l’engròs de l’electricitat (aquest dimecres serà de 201,4 euros el megawatt-hora) i un 60% inferior a la cotització mitjana dels futurs dels pròxims cinc anys. «[Aquest preu] mostra fins a quin punt hi ha una distorsió claríssima en el preu del mercat a l’engròs en aquests moments», ha reconegut la vicepresidenta Teresa Ribera.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

En una declaració gravada, Ribera ha qualificat de «raonable» el lleu increment de preu sobre la subhasta anterior (24,47 euros) per la tensió inflacionista que s’està produint amb els béns d’equipament i les matèries primeres; així com per la «gana viva» de nous actors al sector «malgrat la baixa presència de les grans companyies clàssiques». «El país continua generant un enorme atractiu per a desenvolupadors de plantes renovables», ha celebrat Ribera.

Aquesta és la segona subhasta que organitza l’actual vicepresidenta, amb un disseny molt diferent del de les licitacions d’anys anteriors perquè compta amb reserves de potència específiques per tecnologies, a més de regir-se pel sistema ‘pay as bid’ en el qual es paga el preu que demana cada inversor i no el preu marginal, com ocorria amb el sistema previ dissenyat pel ministre Álvaro Nadal. Amb tot, en la licitació d’aquest dimarts s’incorporaven dues grans novetats respecte al concurs de gener. D’una banda, es va reservar una quota específica (600 megawatts) per a plantes en avançat estat de tramitació, que hauran d’estar construïdes en un termini de vuit mesos. I d’altra banda, es fixa una altra quota (300 megawatts) per a sistemes solars distribuïts dirigits a instal·lacions fotovoltaiques petites que, no obstant, «no ha aconseguit assentar-se com un plantejament atractiu i generalitzat», segons va apuntar la ministra. Les dues subhastes sumen un total de 2.902 megawatts de fotovoltaica i 3.256 d’eòlica.