Els neobancs ja suposen gairebé el 30% del mercat de la banca digital espanyola

Han passat sis anys des que el primer neobanc aterrés a Espanya, va ser Revolut, i la seva arribada va suposar l’inici d’una nova era al mercat de la banca digital. Després va arribar N26, Vivid, Bnext, Wise, Rebellion Pay i un llarg etcètera que ha contribuït que els consumidors es familiaritzin amb aquest concepte d’«entitats completament digitals que ofereixen els seus serveis de manera totalment ‘online’», explica Lola Chicón, CEO i fundadora de Smartme.

En aquests anys l’evolució dels neobancs ha sigut constant, arribant a experimentar el seu creixement més gran impulsats per la pandèmia. De fet, la seva quota de mercat ha passat del 18% el 2019 a 29% el 2021, cosa que suposa un creixement del 62% en els dos últims anys. «La pandèmia va obligar moltes empreses a tornar-se més digitals, però la neobanca ja tenia recorregut aquest camí, ja que són empreses que van néixer de manera 100% digital i ‘online’. [...] Han sigut capaços de suportar la pandèmia molt millor que altres companyies més tradicionals», comenta Chicón.

En aquest sentit, l’aparició de les ‘fintech’ va suposar un augment de competència en un sector que abans monopolitzaven els bancs tradicionals. «La neobanca és un buf d’aire fresc en aquest mercat. El mercat financer i de la banca tradicional és un mercat molt arrelat, format per empreses amb anys d’història», afirma Chicón, que es mostra convençuda que els neobancs exerceixen «una pressió per a la modernització de la banca».

No obstant, aquest enlairament no hauria sigut possible sense la consegüent digitalització dels clients, també impulsada, en certa mesura, per la Covid. «Els clients s’han acostumat a operar per internet i els neobancs ofereixen tota la seva operativa en línia», raona Javier Mezcua, expert en Bancs i Comptes de HelpMyCash. Aquest factor es reflecteix que és entre els joves d’entre 25 i 34 anys on aquest model bancari està més estès, amb un 34% de quota. «Els neobancs van néixer com la banca per a mil·lennistes, una generació decebuda amb les marques tradicionals, que no vol anar a sucursals ni fer cues, i que prefereix realitzar les seves operacions a través d’una ‘app’ al seu telèfon mòbil», assegura al seu torn Chicón.

Comissions zero

Comissions zeroUna altra de les claus en què es basa el recent auge dels neobancs és en la seva política de comissions zero. A l’operar de manera completament digital, aquest tipus de bancs aconsegueixen estalviar costos, cosa que es tradueix en una reducció completa de les comissions, cobraments per serveis molt baixos o en ocasions, inexistents. A més, pel seu ús de la tecnologia poden oferir un alt nivell de personalització als productes que ofereixen als seus clients.

No obstant, no tot és positiu i els neobancs presenten alguns inconvenients. «La majoria dels neobancs no operen amb llicències bancàries, sinó amb llicències d’Entitat de Diners Electrònics (EDE), per la qual cosa no poden oferir alguns productes que per ara són exclusius de les entitats bancàries, per exemple tot el relacionat amb crèdit», explica Chicón, que es mostra convençuda que aquest desavantatge desapareixerà més aviat que tard, ja que «algunes d’aquestes ja busquen acreditar-se com a entitats bancàries i oferir aquests serveis». Mostra d’això és la recent notícia que algunes ‘fintechs’ estan evolucionant per oferir als seus clients la possibilitat de domiciliar les seves nòmines i rebuts sense comissions. «Aquest nou avantatge els servirà per captar més clients. A més, és un intent per deixar de ser un compte secundari i convertir-se en el compte principal de molts usuaris que fins ara veien els neobancs com un complement per a la seva operativa diària», afirma Mezcua.

Diferents neobancs, diferent evolució

Diferents neobancs, diferent evolucióCom és lògic, no tots els neobancs sorgits en aquests anys han tingut la mateixa evolució. Així, Revolut és qui acapara la quota de mercat més gran el 2021 (10%), seguida d’N26 (9,3%), Rebellion Pay (9%) i Bnext (4,8%), segons assenyala un estudi de Smartme. A més, l’espanyola Rebellion Pay destaca amb un creixement del 172% entre 2019 i 2021, mentre que Bnext és l’única de les analitzades que perd un 48% quota de mercat respecte al 2019. «L’auge de Rebellion Pay es deu al fet que a molts usuaris els dona seguretat el fet que sigui una companyia espanyola, simplement pel fet que l’IBAN del compte que poden crear-se sigui espanyol», explica Chicón, alhora que atribueix el descens de Bnext al canvi de la seva estructura de negoci en el qual reserva els seus avantatges més grans als clients ‘premium’.

Per comunitats autònomes

Notícies relacionades

Fazil, l’empresa emergent que pretén canviar la relació dels joves amb la banca

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Per comunitats autònomesL’evolució dels neobancs en les diferents comunitats autònomes ha sigut una mica desigual. D’aquesta manera, Canàries és la que compta amb un percentatge més gran de persones que utilitzen aquestes aplicacions, un 37%. En el costat contrari se situa el País Basc, amb un 19%. «És molt possible que en zones on els grans bancs no són estan tan arrelats com és les Canàries hi hagi més possibilitats de trobar usuaris més propensos al canvi. Al contrari, en zones com el País Basc és fàcil trobar que la població té una relació més estreta amb el seu banc de tota la vida», analitza Chicón.

Projecció futura

Projecció futuraRespecte al que els espera als neobancs en un futur, els dos experts coincideixen que dependrà de la seva capacitat de consolidar-se com a entitat bancària entre els consumidors i en el manteniment de la seva política de costos baixos. «El seu futur també dependrà de si mantenen la seva política de costos baixos que tant ha agradat als seus clients. I lògicament de si la banca tradicional és capaç de fer-los front», finalitza Mezcua