Informe d’ADP

La bretxa salarial continua sense tancar-se: les dones es queden enrere en augments i bonificacions

La bretxa salarial continua sense tancar-se: les dones es queden enrere en augments i bonificacions

Unsplash

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Les dones continuen patint la desigualtat a l’hora d’assumir noves funcions o responsabilitats per omplir els buits que ha provocat la pandèmia a les empreses, derivats dels acomiadaments, les reduccions de jornades, etc. Segons les dades recollides a l’informe ‘People at work 2021: A global workforce view’, que elabora l’ADP Research Institute, a Europa el 59% dels homes va rebre un augment de sou o una bonificació per funcions i responsabilitats addicionals, davant el 51% de les dones.

L’estudi, en què s’han realitzat entrevistes a més de 32.000 treballadors a Espanya i 16 països més, analitza l’impacte de la pandèmia en els empleats durant l’últim any, i mira de mesurar el pols de la força laboral a escala global i quines són les perspectives dels professionals per al futur.

Una altra de les conclusions principals mostra que tant homes com dones han hagut d’assumir responsabilitats addicionals, en un percentatge similar: el 47% en el cas dels homes i el 46% de les dones. També han hagut d’assumir un nou càrrec dins de la seva empresa, en una mateixa proporció del 28%. Així mateix, el 68% dels treballadors enquestats van afirmar haver rebut un augment de sou o una bonificació per això. No obstant, a totes les regions a escala global les dones han tingut més complicat rebre aquest reconeixement respecte als homes, i es registra la bretxa més gran entre els empleats a Amèrica del Nord.

«Els treballadors dels dos sexes s’han esforçat al màxim per ajudar els empresaris que han hagut de retallar llocs de treball o reestructurar les seves operacions a causa de la pandèmia, però les dones s’estan quedant més endarrerides quan es tracta de ser recompensades econòmicament per aquests esforços», destaca Georgina Soca, directora de Recursos Humans de l’ADP per al sud d’Europa, que considera que «queda demostrat que queda feina per fer per erradicar la desigualtat sistèmica i tancar la bretxa salarial de gènere». 

Segons l’opinió d’aquesta experta, moltes empreses «no han pogut, lògicament, augmentar el salari o donar bonificacions en aquests temps econòmics difícils, i continua sent una trista realitat que les dones són les que més han patit aquest fet». 

Estrès i conciliació

L’informe també revela que a la pràctica totalitat de les regions la gestió de l’estrès és un repte més gran per a les treballadores: el 17% dones ho consideren un desafiament, davant el 12% dels homes. Una consideració que les organitzacions haurien de tenir en compte i a la qual s’ha de prestar atenció. Una de les raons és la càrrega que moltes dones assumeixen amb la cura dels fills i l’educació a casa, que ha sigut molt comentada a molts països. Dels professionals entrevistats, el 15% dels pares i mares treballadors han afirmat que bé ells o bé algú de la seva unitat familiar ha deixat de treballar voluntàriament, i el percentatge ascendeix fins al 26% entre aquells amb fills de menys d’1 any. 

Altres possibles causes d’estrès entre les dones són: menys seguretat entorn de les perspectives d’ocupació que els homes, i la sensació d’estar comparativament infravalorades a la feina. Les dones confien menys que els col·legues masculins en la seva capacitat per trobar una nova feina que els ofereixi un salari i una flexibilitat comparables. «Les dones tenen menys probabilitats que els homes que els seus mànagers els ofereixin més flexibilitat de la que preveu la política de l’empresa», assenyala l’ADP. 

Notícies relacionades

En aquest punt, de nou els treballadors amb fills assumeixen una càrrega més gran i les mares semblen sortir-ne especialment perjudicades. Els resultats de l’enquesta suggereixen que les dones podrien disfrutar de menys flexibilitat que els pares i els treballadors sense fills. De fet, el 35% dels pares afirmen que el seu mànager els ofereix més flexibilitat de la que contempla la política de l’empresa, dada que contrasta amb el 29% entre les mares, i els treballadors sense fills dels dos sexes se situen en un punt intermedi. 

«La percepció de justícia entre els empleats juga un paper fonamental en matèria de lleialtat i compromís, i repercuteix en la productivitat, la retenció del talent i la reputació i s’ha de continuar millorant perquè els esforços i contribucions siguin recompensats de forma equitativa en els dos sexes», acaba Georgina Soca.