Un any de la llei de teletreball: el 97% dels empleats no el tenen regulat

La norma pactada entre el Govern, la patronal i els sindicats contempla l’obligació que els acords que regulin el teletreball es remetin a les oficines d’ocupació. A preguntes d’EL PERIÓDICO, el Ministeri de Treball informa que té registrats un total de 105 convenis i acords amb clàusules que regulen el treball a distància, que afecten uns 561.000 treballadors.

És a dir, dels 16,1 milions d’assalariats en actiu actualment a Espanya, només el 3,5% tenen un conveni o acord que específicament reguli aquesta modalitat. Els nivells de teletreball, no obstant, són superiors, segons revelen les dades de l’INE. Constaten que en el segon trimestre d’aquest any el 9,4% dels treballadors espanyols operen més de la meitat dels dies de la setmana des de casa. Xifra sensiblement inferior als temps del confinament, quan es va arribar a un pic del 16,2%. I lluny de les potencialitats de l’economia espanyola. Un cambrer o un dependent d’un comerç no pot teletreballar, però el Banc d’Espanya estima que el 30% dels ocupats a Espanya podrien exercir en remot. 

¿Com s’està teletreballant?

A Espanya es teletreballa més de manera informal que regulada i encara queda molt camp per davant per generalitzar aquesta modalitat. «Encara estem en fase de transició i ni empreses ni treballadors tenen clar en la majoria de casos quin model volen aplicar. Ara mateix en les empreses on es teletreballa s’està imposant l’autogestió», apunta el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona (UB), Jordi García Viñas. 

La fórmula majoritària, segons coincideixen els sindicats consultats, és l’híbrida: uns dies a casa i uns dies al lloc de treball. En grans empreses com Iberdrola, Nestlé i Axa el format que han pactat amb els seus treballadors és el 3 +2, tres a l’oficina i dos a casa. Aquestes mateixes fonts també assenyalen que estan tenint més èxit en els acords de grans firmes que en els convenis de sector, situació que perjudica (de moment) les pimes. «No s’arribarà als nivells de teletreball que s’esperaven a l’inici de la pandèmia, però tots els nous convenis que es van renovant l’aborden i el percentatge pujarà», apunta la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. 

¿Per què s’han firmat tan pocs acords?

La norma del treball a distància deixa en mans de la negociació col·lectiva, via convenis o acords d’empresa, el desplegament d’aquesta nova realitat laboral. El problema és que actualment la negociació de convenis es troba bloquejada i amb una cobertura de mínims. L’alta activitat negociadora en altres matèries –ertos, reforma laboral i de pensions– i l’escalada de la inflació està estancant els acords.

«La llei no concreta, així que hem de fer-ho nosaltres. I la premissa és que el teletreball no pot suposar un cost per al treballador. La qüestió és com ho comptabilitzem i què entra en aquest cost», afirma la secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado. «Fins ara, els pocs convenis que s’han firmat no arrisquen i fixen una pagament mensual d’entre 35 i 55 euros al mes per teletreballar», apunta l’advocat laboralista i professor de la UOC Pere Vidal. La qüestió dels costos és un element clau, ja que hi ha una tendència generalitzada, especialment entre les pimes, a rebutjar la idea que l’exercici en remot es tradueixi en més costos. 

Una recent enquesta entre els associats de Pimec assenyalava que una de cada tres pimes apostava pel teletreball, però 9 de cada 10 no tenia previst abonar cap compensació o pagament addicional als treballadors per les despeses derivades. «Estem clarament a favor del teletreball, però implantar-lo és molt difícil. Si no pactem condicions flexibles, l’efecte final que es pot produir és que les empreses acabin decidint no teletreballar. I això seria un fracàs», afirma el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.  

¿Quins riscos implica no regular el teletreball?

Allargar l’actual moment de transició que viu el teletreball té diversos riscos, segons coincideixen les diferents fonts consultades per a aquest reportatge. «És important deixar clares les condicions de quan l’empresa pot decidir revertir el teletreball», adverteix l’advocat Pere Vidal. Els sindicats, per la seva banda, temen que s’instal·li una dualitat entre els que estiguin treballant en grans empreses i que tinguin facilitats per teletreballar i aquells que treballin en pimes i amb prou feines puguin exercir-lo. 

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Les centrals també adverteixen que hi ha empreses que aprofiten que no hi hagi cap acord firmat per traslladar part dels costos a les butxaques dels treballadors. «Estem veient que moltes persones, pels avantatges de mobilitat o de conciliació, acaben assumint un cost per poder teletreballar. I això al final no deixa de ser una rebaixa de salari», afirma Gilgado, d’UGT. Allà les companyies, tal com adverteix Ginesta, de Pimec, adverteixen que si el treball a distància els provoca un augment de costos, podrien fer-se enrere. 

Un nus gordià a què, de moment, pocs han trobat solució, tal com revelen les dades del Ministeri de Treball. De moment, tal com coincideixen els juristes consultats, totes aquestes matèries han generat molt pocs conflictes judicials i tampoc són motiu de conflictivitat laboral. Tot i que no descarten que el que avui no és un problema demà ho pugui ser.