Els fons estrangers aprofiten els baixos preus i ocupen el 80% de les compres a Espanya

Noms com Carlyle, CVC, Permira, KKR o Cinven poden resultar desconeguts per a bona part de la població espanyola. No obstant, estan presents en el nostre dia a dia fent petits gestos: al posar gasolina a Cepsa, veient un partit de futbol de LaLiga, comprant roba a Cortefiel o bé menjant a Telepizza i a Burger King. Espanya s’ha convertit en un dels grans pols d’inversió per al capital de risc, que des de començament d’any ha desemborsat 4.844 milions d’euros en empreses nacionals, segons recull la patronal del sector (ASCRI). D’aquesta quantitat, el 80% procedeixen de fons internacionals. Però, ¿què és el que els atrau de les companyies domèstiques? «El nostre interès no respon a un únic criteri, sinó a la suma de molts factors que s’han desenvolupat els últims anys», explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA un directiu d’un fons de capital de risc internacional amb oficina a Madrid.

«En primer lloc, Espanya no és un mercat tan massificat com d’altres de l’entorn, on el capital de risc fa més temps que hi inverteix, els preus de les companyies continuen sent raonables en la majoria de sectors. A més, l’anterior crisi econòmica va servir per fer tria entre les empreses bones i les no tan bones. Les supervivents van fer els deures i van aprendre molt d’aquell període, avui els empresaris espanyols estan més preparats que fa uns anys i cada vegada hi ha més gent que s’anima a muntar el seu propi projecte. Espanya compta amb moltíssimes empreses mitjanes molt innovadores i interessants. D’altra banda, la mida mitjana de les companyies genera moltes i més variades oportunitats per a nosaltres: quan entrem en una empresa espanyola, tenim moltes palanques per fer-la créixer i desenvolupar-se. Des de recolzar-les en el seu creixement a l’exterior fins a ajudar-les en certs temes relacionats amb la professionalització del negoci. Al final el que fem és alguna cosa més que comprar una companyia per vendre-la. Volem esprémer tot el seu potencial i convertir-la en una líder mundial al seu sector», afegeix.

I és que, al contrari del pensament generalitzat sobre aquest tipus d’inversors, l’estratègia del capital de risc va més enllà de comprar barat, ficar un ferri control en la gestió de les companyies i després vendre-les més cares. Durant l’anterior crisi econòmica, les empreses participades per aquests fons van crear un 32% més d’ocupació i van tenir unes vendes gairebé el 19% per sobre de les que no comptaven amb aquest perfil d’accionistes, segons revela un estudi d’ASCRI sobre l’impacte econòmic i social del capital d’inversió. «Ara ha canviat radicalment la forma en què encarem les adquisicions respecte a fa uns anys. Els nostres inversors són cada vegada més exigents respecte al que busquen en una companyia, per això les nostres inversions han d’estar recolzades per plans de negoci i criteris de sostenibilitat», continua explicant aquest directiu.  

Espanya, ‘la niña bonita’ d’Europa

Els fons de capital de risc es dediquen a gestionar l’estalvi de pensionistes, asseguradores, universitats americanes o clients de banca privada. Mentre fa uns anys era un actiu poc conegut i limitat a uns quants, els casos d’èxit provats i les altes rendibilitats ofertes davant altres productes financers (des d’inversions en borsa fins a compres immobiliàries) han fet que es democratitzi fins a arribar a bona part de l’economia mundial. Per exemple, en el cas d’Espanya, la CNMV treballa des de fa temps a abaixar el tiquet d’inversió mínim requerit per aquests fons als 100.000 euros. Això ha servit, al seu torn, per generar onades de liquiditat al sector a escala mundial, en un moment en què els baixos tipus d’interès també han afavorit la captació de recursos per a aquests inversors. En l’actualitat, la quantitat de diners disponibles per invertir dels fons de capital de risc a escala mundial ascendeix a 2,9 trilions de dòlars (2,49 bilions d’euros, al canvi actual), segons les dades de la consultora Bain&Company. Una xifra que creix vertiginosament cada any.  

En aquest context, Espanya ha sigut un dels països més beneficiats els últims anys pel menor recorregut que ha tingut el sector respecte a altres països de l’entorn. França, el Regne Unit i Alemanya han sigut els tres grans bressols d’aquest sector a Europa, cosa que ha provocat que els seus mercats estiguin més massificats (més competència es tradueix en preus més alts) i les seves companyies més tocades (cosa que els treu recorregut de creixement). Així, els últims anys s’ha observat una allau d’arribada de nous fons a Espanya amb multitud d’enfocaments: des dels que inverteixen en start-ups als que ho fan en infraestructures, passant pels que es dediquen exclusivament a prestar finançament sense entrar en la gestió de les companyies.

Els gairebé 5.000 milions d’euros d’inversió fins al setembre són el 18% més de la xifra registrada en els nou primers mesos del 2020, l’any en què la pandèmia del coronavirus va frenar en sec els rècords consecutius arribats a Espanya els últims anys. El més gran va ser just el 2019, quan el capital de risc va mobilitzar prop de 8.500 milions d’euros al país. No obstant, a mesura que les incerteses sobre la recuperació es van aclarint, la fam d’aquests inversors augmenta i tot fa pensar que arribaran nous registres històrics els pròxims anys. Per als grans assessors de les operacions corporatives al país aquesta tendència és imparable. Segons Álvaro Revuelta i Jorge Ramos, corresponsables de banca d’inversió de Citi per a Espanya i Portugal, «continuem veient molt interessats fons de capital de risc i infraestructures en els diferents processos de venda en marxa, així com posicionant-se en els nous que estan a punt de sortir al mercat».

Per regions, la mida de les empreses a Madrid i Catalunya les converteix en els dos principals pols de la inversió a Espanya, seguides per València, les Balears, el País Basc, Andalusia i Galícia. La recerca de companyies menys conegudes ha portat bona part dels fons de capital de risc (especialment els nacionals, que busquen empreses d’una mida menor) a recórrer-se gran part d’Espanya i els seus polígons industrials per trobar líders sectorials a qui dedicar els seus recursos

Renovables, ‘telecos’, consum...

Quant als sectors en què inverteixen aquest tipus d’inversors, el negoci de les renovables s’ha convertit en un dels més interessants, a l’empara d’una regulació que ha afavorit aquest tipus d’inversions i de l’aposta per la descarbonització de l’economia espanyola. Eòlica i fotovoltaica han despertat l’amor a parts iguals d’aquests inversors, que ara tenen més dubtes per comprar un altre tipus d’actius relacionats amb la generació elèctrica tradicional, en plena discussió del Govern amb les energètiques espanyoles sobre qui pagarà la pujada del preu de la llum. Per Ignacio Hornedo, soci de M&A del despatx Allen&Overy, «no hi ha cap enemic pitjor per a la inversió estrangera que la inseguretat jurídica. Feia anys que explicàvem als nostres clients que a Espanya el marc regulatori ja és estable i que els canvis regulatoris eren cosa del passat. El ja famós reial decret 17/2021 ens canvia una mica el pas en aquest sentit... però, dit això, l’impacte està sent moderat: es continuen tancant operacions i les que estan avançades segueixen el seu curs. Lògicament hi ha inquietud, però també hi ha un clar consens sobre que el sector renovable és una aposta ferma, a llarg termini i amb recolzament polític que excedeix el terreny simplement nacional».

Un altre dels negocis més interessants és el de la tecnologia i les telecomunicacions. La pandèmia ha accelerat la transformació digital a escala mundial i les companyies espanyoles no en són una excepció. Per això, cada vegada es paguen uns preus més alts per empreses amb un veritable component tecnològic, que, a més, les ha fet més resilients durant els gairebé dos anys de coronavirus. A aquest fenomen cal afegir-hi també l’arribada de nous serveis com el 5G, que requereixen grans inversions i que pot provocar que les tradicionals companyies de telecomunicacions obrin el seu accionariat a aquest perfil d’inversors. Des de començament d’any, MásMóvil (participada per KKR, Cinven i Providence) ha llançat una opa per Euskaltel; Red Eléctrica ha llançat un procés per col·locar part de la seva fibra òptica entre inversors financers, i Telefónica ha venut els seus centres de dades a Asterion. Rellevants operacions en una indústria en què s’espera una consolidació important els pròxims anys, en què el capital de risc tindrà un paper important.  

 També hi ha tres sectors més que despunten respecte a la resta gràcies al seu comportament davant la pandèmia: consum (especialment empreses d’alimentació), sanitat i educació. Per exemple, el món agrari espanyol ha viscut els últims anys un autèntic ‘boom’ inversor: de llimones a raïm passant per patates. Els fons busquen empreses líders a les seves vetes per fusionar-les amb d’altres de més petites, d’aquesta manera es generen companyies més grans que obtenen uns preus millors i es professionalitzen. Una de les últimes operacions en aquest sector ha sigut la protagonitzada per Fremman Capital, un fons participat pel Santander, que ha comprat The Natural Fruit Group (una empresa de cítrics) per uns 300 milions d’euros. En sanitat, després de la consolidació del negoci hospitalari els anys anteriors, ara els fons busquen oportunitats en vetes concretes que van des de les clíniques de fertilitat o laboratoris fins a empreses d’ortopèdia. Un dels exemples més curiosos dels últims mesos ha sigut el de Suanfarma, una empresa que fabrica matèries primeres per a la indústria farmacèutica o nutricional, que acaba de ser adquirida pel fons francès Archimed (especialitzat en sanitat) per 550 milions.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

L’educació, per la seva banda, ha viscut una autèntica allau inversora els últims anys que s’ha materialitzat en adquisicions milionàries com la de la Universitat Alfonso X El Sabio per part del britànic CVC, que va desemborsar 1.000 milions d’euros, o la de Laurates Education Group (Universitat Europea), en mans de Permira després de pagar 700 milions d’euros. No obstant, més enllà d’aquestes, crida ll’atenció l’aposta d’un dels fons espanyols més coneguts: Magnum Capital. Aquesta firma ha desenvolupat una plataforma, Digital Talent, que vol convertir-se en una referència en la formació digital en multitud de branques: del màrqueting al dret passant per l’FP. Alberto Bermejo, soci de Magnum Capital, explica que «el sector educatiu sempre ha rebut un gran interès com a destí d’inversió. La principal raó del gran nombre d’operacions que estem veient és el seu caràcter resilient i l’aparició de nous models de negoci (per exemple, l’‘online’), que han permès a aquestes empreses créixer significativament els últims anys. Amb tot, els amos de les companyies educatives estan veient que hi ha demanda i, per tant, és bon moment per vendre».

El cas d’èxit de les ‘start-ups’

En qualsevol cas, si hi ha hagut un gran vencedor quant a la inversió rebuda ha sigut l’univers ‘start-up’, que encadena anys seguits en xifres rècord. Fins al setembre, s’han mobilitzat més de 1.228 milions d’euros per a emprenedors espanyols en un total de 552 inversions. Els últims casos d’èxit al país (Idealista, Glovo o Job&Talent, entre d’altres) han despertat l’interès dels fons internacionals, que han descobert en els projectes espanyols algunes de les idees més innovadores de tot el Vell Continent. A més, tal com indiquen els experts, així que el finançament augmenti, hi haurà més casos d’èxit, i això atraurà més diners per posar en marxa noves empreses.