El nou verd de la cadena de subministrament

Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com el CO₂ preocupen, i és just que ho facin: augment de la temperatura, desertificació, inundacions... I, com a conseqüència, fam i malalties. Tenim una responsabilitat envers el planeta i les futures generacions, cadascun de nosaltres a títol individual i les empreses com a ens que són part del problema i que poden ser, també, part de la solució. Nacions Unides va plantejar el 2015 el compte enrere amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i des de tots els sectors hem posat fil a l’agulla per complir-los. En concret, el 13, Acció pel Clima, i com a derivats i relacionats, el 7, sobre energia assequible i no contaminant, i el 9, indústria, innovació i infraestructures, afecten directament aquestes emissions.

A Espanya, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, estem aconseguint reduir-les en un 38,6% respecte al 2005. Baixen a tots els sectors (excepte l’agricultura i els residus) incloent-hi la cadena de subministrament, el principal emissor tradicional de gasos amb efecte d’hivernacle, amb gairebé un terç del total.

Precisament el sector logístic, un dels més injuriats per aquesta raó, és també un dels que més s’està esforçant per aquesta transició cap al verd amb iniciatives com Lean & Green. Per pressió del mercat, per necessitat, per estalvi de costos (sí, també) i per convenciment que ser sostenible és avui l’única manera de sobreviure en un planeta que pateix pels nostres actes. I potser no és fàcil, perquè canviar els processos que fan dècades que es refermen (i també mentalitats ancorades en el passat) és tot un repte.

Però, afortunadament, la majoria està per la feina, i no només les grans empreses de transport, sinó també totes les companyies auxiliars. Perquè, tot i que una de les principals preocupacions mediambientals sigui el tipus de combustible –aquí, la tendència cap als models elèctrics (també de gas natural o pila d’hidrogen), està impulsant la conversió de manera exponencial, així com l’ús de transports fins i tot més nets com les bicicletes (en l’anomenada última milla)–, també és necessari augmentar l’eficiència dels processos, de manera que no es facin quilòmetres en buit i l’optimització de rutes i càrregues. Per acabar, però no menys important, la reducció dels residus generats pels embalatges de transport, fent un ús racional dels mateixos al seleccionar adequadament els materials (ecodisseny) i fomentant la reutilització sempre que sigui possible.

Respecte als materials, es pensa que el cartró i la fusta són més sostenibles, per la seva procedència i la seva biodegradabilitat. No obstant, aquests no només contribueixen directament a la desforestació, sinó que també, en general, estan associats a embalatges d’un sol ús. I aquí és on entra una de les estrelles d’aquest sector: un embalatge de plàstic reutilitzable, reparable, reciclat i reciclable. Els anomenats embalatges reutilitzables de transport (ERTs) com ara palets i intercaladors de plàstic són utilitzats per separar, suportar i esmorteir els impactes dels productes durant el transport (pensem, per exemple, en pots de vidre, ampolles, llaunes, etc.) fa més d’un quart de segle que s’utilitzen per a aquest fi amb un gran èxit no només en els fluxos de treball, sinó també en sostenibilitat.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En el cas dels intercaladors, aconsegueixen reduir el còmput total d’emissions de diòxid de carboni, per exemple respecte al cartró d’un només ús, fins a un 51%. Sí, perquè es tracta de materials reutilitzables (al contrari que el fràgil cartró, que es deteriora amb l’ús, aquí es poden arribar a reutilitzar fins a 21 ocasions, amb les mateixes propietats i resultats que el primer dia), reciclats (no han de ser produïts cada vegada) i que poden ser netejats i higienitzats completament. Sense oblidar que són molt més resistents davant possibles ruptures o filtracions, amb la qual cosa a més ajuden a mantenir el producte que transporten en les millors condicions (evitant així desaprofitaments innecessaris i, d’altra banda, contaminants).

Aquest és només un petit exemple de com cada gest compta per sumar en la transformació de la logística i potenciar l’economia circular com l’única economia possible.