El Constitucional remata l’impost de plusvàlues al revisar la base imposable que utilitzava

El ple del Tribunal Constitucional ha donat el cop definitiu a l’impost de plusvàlues, al resoldre una qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia contra tres apartats de l’article 107 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals. Es tracta de la tercera sentència dictada per l’alt tribunal en relació amb aquesta taxa, que tradicionalment ha sigut una de les primeres vies de finançament dels ajuntaments.

El tribunal ha declarat inconstitucionals i, per tant, nuls els apartats 1, 2 i 4 de l’article 107 de la llei reguladora de les hisendes locals, perquè «estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, que determina que sempre hi hagi hagut augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició», amb independència que realment s’hagi produït i de la seva quantia real.

No afecta el passat

Per prevenir el caos que pot suposar una sentència d’aquesta transcendència, la decisió judicial, el text íntegre de la qual es coneixerà en la seva integritat en els pròxims dies, declara la «intangibilitat» de les situacions fermes existents abans de la data de l’aprovació de la resolució, cosa que significa que no podran ser tocades.

La decisió sobre la taxa constitucional, que en aquesta ocasió se centrava en la base imposable que s’ha de fixar en funció del benefici obtingut amb la venda, s’ha produït per vuit vots davant dos, els dels magistrats Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, que han anunciat la redacció de vots particulars. El president del tribunal, Juan José González Rivas, també emetrà un vot, però serà concurrent, és a dir, que comparteix la sentència acordada per la majoria, però no el raonament per arribar-hi.

En el debat no hi han participat el magistrat Juan Antonio Xiol, perquè s’hi ha abstingut, ni tampoc Alfredo Montoya, que segueix convalescent, van informar a EL PERIÓDICO fonts de l’alt tribunal. A la ponència de Ricardo Enríquez s’hi han sumat la vicepresidenta del tribunal, Encarnación Roca, i els magistrats Andrés Ollero, Pedro González-Trevijano, Santiago Martínez-Vares i Antonio Narváez.

Cada dos anys

Notícies relacionades

El PSOE i Podem salven la llei de vivenda en plena tempesta per la reforma laboral

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

L’alt tribunal ha anat retallant les plusvàlues cada dos anys. La seva primera sentència va ser de febrer del 2017, i hi va determinar que «en cap cas el legislador podrà establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial», cosa que implica que no s’hagi de pagar l’impost si no es va obtenir cap benefici amb la venda de la vivenda. En teoria, aquest impost gravava la revalorització dels immobles quan són venuts, però en la pràctica s’havia d’abonar sempre, encara que hagin perdut valor. La sentència es va produir en resposta a una norma foral de Guipúscoa.

La segona, dictada arran d’una qüestió d’inconstitucionalitat, és de dos anys més tard i va declarar inconstitucional el pagament de l’impost per un import superior a l’increment o plusvàlua que s’ha produït en realitat. En aquesta ocasió el debat constitucional s’ha centrat en la base imposable que s’ha de fixar en funció del benefici obtingut amb la venda, que al ser anul·lat implica un cop definitiu per a aquesta taxa.