Patronal i sindicats exigeixen al Govern centrar-se en el contingut i no en els negociadors de la reforma laboral

«No entraré en si estimo més el pare o la mare», ha respost el president de la CEOE, Antonio Garamendi, al ser preguntat si prefereix negociar la reforma laboral només amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, o també amb la participació de la primera, Nadia Calviño. El líder dels empresaris ha verbalitzat aquestes paraules poques hores abans que el Govern central donés a conèixer el seu nou mecanisme de coordinació per encarar la recta final de la reforma laboral, segons el qual els directors generals d’Economia i de Seguretat Social s’afegiran al secretari d’Estat d’Ocupació a les taules. En aquest punt, a diferència de gran part del contingut de la reforma, la CEOE coincideix amb els sindicats, que pressionen el Govern perquè parli amb una sola veu en les negociacions i se centri a pactar (o no) els elements del component 23 remesos a Brussel·les.

«A la gent el que li preocupa són els continguts», ha afirmat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en una entrevista a ‘La Sexta’ pocs minuts després de conèixer-se l’acord en el si de la coalició. «M’agradaria que el Govern decideixi qui representa el Govern», es queixava un dia abans el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, des de Barcelona. Vint-i-quatre hores després l’Executiu ha resolt sobre el paper aquesta qüestió. És una qüestió de Govern, per més que nosaltres tinguem més ‘feeling’ amb unes ministres que amb d’altres. Em quedo amb les paraules del president Sánchez, que va dir: ‘Derogarem la reforma laboral’», va afegir Álvarez.

De les poques coses en què estan obertament i públicament d’acord la patronal i els sindicats sobre la reforma laboral és a reclamar-li unitat d’acció a l’Executiu. Perquè no volen que el que s’ha negociat amb ells es dilueixi després en converses interiors de la coalició. A partir d’aquí, els plantejaments són divergents. Les centrals han reiterat en els últims dies el missatge que no acceptaran marxes enrere sobre el que ja s’ha negociat –especialment en matèria de negociació col·lectiva– i que la recent crisi interna del Govern central no es pot traduir en un creu i ratlla. «No som als preliminars», han insistit els dos màxims líders sindicals, amb referència a les paraules de Nadia Calviño, que al·ludia al congrés de CCOO d’aquest cap de setmana que el que s’havia negociat fins ara havia sigut un tempteig.

Els empresaris només volen parlar de temporalitat i atur juvenil

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La patronal, per la seva banda, ha reiterat en diferents ocasions que no està d’acord amb gran part del contingut que Yolanda Díaz els ha posat a sobre de la taula durant aquests mesos. A l’estiu va qualificar els plantejaments de Treball de «marxistes», «regressiva», «intervencionista» i que «inevitablement recorda les antigues ordenances laborals, un desplegament més propi de contextos afortunadament ja superats a tot Europa», segons va manifestar en un comunicat públic. Ara els empresaris estan posant el focus en els seus plantejaments a acotar els continguts de la reforma. No volen parlar de negociació col·lectiva ni de subcontractació, on Díaz pretén reforçar les posicions dels sindicats per «equilibrar», segons es refereixen les centrals, les regles negociadores.

Sí que els empresaris es volen centrar a parlar de temporalitat i atur juvenil, dues de les assignatures per les quals la Comissió Europea li fa sortir els colors a la cara a Espanya des de fa temps en les revisions dels semestres europeus. Tot i que la CEOE també rebutja alguns dels mecanismes que ha posat a sobre de la taula Díaz per acotar la primera, on Espanya té el deshonrós títol de campió europeu. Els empresaris rebutgen limitar al 15% de la plantilla els contractats eventuals que hi pot haver en una companyia, especialment per la incidència que això pot tenir entre pimes i autònoms. Els sindicats, en aquest punt, tampoc són entusiastes de fixar-ne una xifra concreta, tant per les dificultats d’aplicar-la en centres de treball petits, com perquè no ataca directament contractes temporals fraudulents que puguin sobreviure en grans empreses que no superin aquest 15%.