Les 5 claus de les dades de l’atur del tercer trimestre del 2021

El mercat laboral espanyol va superar aquest tercer trimestre la simbòlica xifra dels 20 milions de treballadors en actiu. Des d’abans de l’esclat de l’anterior crisi financera, el 2008, no hi havia tanta gent ocupada a Espanya. El sector serveis ha sigut el tractor d’aquest creixement, catapultat pel final de les restriccions en algunes de les seves activitats. No obstant, allà hi ha un efecte distorsió de les mesures de protecció de l’ocupació, com els ertos i les ajudes per a autònoms. Doncs, si bé hi ha més gent treballant que a l’estiu abans de la Covid, entre tots treballen menys, concretament l’INE va registrar el 2,5% menys d’hores treballades en el tercer trimestre del 2021 que en el del 2019. 

La lletra petita darrere d’aquests 359.300 nous llocs de treball creats és que tres de cada quatre tenen un contracte temporal. L’època estiuenca és especialment procliu als reforços puntuals i el risc que molts d’aquests marxin amb la calor és alt. I és que 2 de cada 10 treballadors amb contracte temporal tenen un contracte de menys de tres mesos de durada. L’eventualitat, la més elevada de la UE, va escalar en el tercer trimestre del 25,1% al 26% i afecta gairebé 4,5 milions de treballadors. Aturar aquesta xacra, associada habitualment a la precarietat, és un dels reptes del Govern en la seva actual reforma laboral. I el com, objecte de dissens dins de la coalició.

L’atur segueix la seva tendència a la baixa i aquest tercer trimestre acumula la seva quarta EPA amb reduccions. La taxa d’atur ha baixat en els últims tres mesos del 15,2% al 14,5%, amb un total de 3,4 milions d’aturats. No obstant, encara hi ha més de 200.000 persones més a l’atur que a l’estiu del 2019 i 800.000 més que abans de la crisi del 2008. Una altra nota negativa és que, malgrat que l’atur baixa en termes absoluts, continua creixent l’atur crònic. És a dir, hi ha més persones que fa més de dos anys que busquen feina sense èxit; unes 940.000. Una altra dada rellevant és la de llars on tots els seus membres estan a l’atur. S’ha interromput l’escalada, però encara hi ha 1,12 milions de cases en aquesta situació d’alta precarietat.

Catalunya va registrar en el tercer trimestre d’aquest any la baixa més pronunciada de l’atur i l’augment més gran de l’ocupació, entre les 17 comunitats autònomes. I, mentre Catalunya empeny l’ús del mercat laboral espanyol a l’alça, Madrid va registrar xifres pràcticament d’estancament. Els bons números d’ocupació que la capital de l’Estat va registrar durant els primers compassos de la pandèmia, acompanyada per l’absència de moltes restriccions que sí que imperaven en altres territoris, contrasten pels parcs resultats actuals. Catalunya va crear 12 vegades més ocupació aquest tercer trimestre que Madrid i 1,25 vegades més en els últims 12 mesos.

El teletreball continua a la baixa i moltes empreses han accelerat l’operació tornada a l’oficina. Actualment el 8% dels ocupats, uns 1,6 milions, treballen més de la meitat dels dies de la setmana des del seu domicili. Una proporció que ha anat disminuint en els últims mesos, davant el 9,4% del segon trimestre, l’11,2% observat en el primer trimestre del 2021 i el 16,2% del segon trimestre del 2020. Tot i això, continua sent significativament superior als nivells de teletreball previs a la Covid, quan només el 4,8% dels ocupats teletreballa habitualment.