L’enginyer jubilat de Conca que amb un simple càlcul va desencadenar el final de la plusvàlua municipal

Antonio Escribano està d’enhorabona. El Tribunal Constitucional va anunciar aquest dimarts l’anul·lació definitiva de la plusvàlua municipal, un dels impostos que més recaptació suposa als municipis —més de 2.500 milions d’euros anuals— i que grava l’increment de valor del sòl sobre el qual hi ha edificat un immoble en el moment de la seva transmissió: quan es ven, es dona o s’hereta.

Escribano va iniciar la seva batalla contra la plusvàlua fa quinze anys, quan la seva mare va morir i ell va heretar-ne el pis. Va reclamar i va guanyar el seu primer plet el 2012, amb una sentència del Tribunal Superior de Castella-la Manxa que li va donar la raó.

Després de la seva van arribar més sentències relatives a l’impost que el van anar deixant tocat fins aquest últim cop definitiu. Com a pioner, Escribano se sent «molt satisfet».

Durant l’hivern viu amb la seva dona a Madrid i a l’estiu –i principis de la tardor– es trasllada Conca, a una gran casa amb jardí i estany en una urbanització dels afores. Sobre una de les parets descansa el rètol d’un carrer: el de l’Excelentísimo Señor Don Juvencio Escribano, el seu pare, que va ser magistrat i té via pròpia a la pròxima Motilla del Palancar.

Escribano rep EL PERIÓDICO DE ESPAÑA l’endemà de conèixer-se la decisió del Constitucional. Fa molts anys que està immers en això i l’alegra que el tribunal anul·li per fi el tribut, tot i que avisa que ara comença una fase important. «Això no s’ha acabat. La clau és amb què el substituiran», avança.

«La de l’herència del pis de la meva mare va ser la primera topada que vaig tenir amb aquest tema. Els hereus són els que paguen. Vaig veure una diferència molt notable entre la plusvàlua real i el que Hisenda reclamava», explica. «¿Per què? Perquè surt d’una fórmula errònia. L’Administració considera que amb aquest pis has guanyat, aproximadament, un 3% anual. I ho calculen a vint anys, així que consideren que has guanyat un 60%. Però ho calculen sobre el valor cadastral des d’aquell moment, no sobre el del moment en què es va adquirir el pis. I no és el mateix un 60% d’ara al 2042 que un 60% del 2002 al 2022».

El quid de la qüestió de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU, per les sigles del seu nom tècnic) està en com calculen els ajuntaments quant ha augmentat el valor d’un sòl.

En lloc de mirar cap enrere –si vaig comprar el pis el 2011 i el venc el 2021, em cobren impostos per la plusvàlua acumulada durant aquells anys–, les hisendes locals miren cap endavant. Estableixen uns índexs de revaloració anual del voltant del 3% i cobren per un màxim de vint anys, basant-se en el valor cadastral del terra en el moment de la transmissió.

Fins a la punxada de la bombolla, aquest 3% de pujada anual podia tenir sentit perquè la vivenda pujava. Però a partir de llavors el seu preu es va enfonsar.

Un exemple pràctic: si el 2007 vaig comprar un pis per 200.000 euros, és molt probable que el 2014 el vengués per menys i perdés diners. I, malgrat això, haig de pagar la plusvàlua municipal. «L’essència de l’impost és gravar pel que has guanyat. Un immoble passa de les meves mans a altres mans. ¿Quant he guanyat jo per aquest fet concret?», valora Escribano. «Si no has guanyat res no hi ha impost».

Escribano no és, com erròniament s’ha publicat durant anys, matemàtic. Va treballar durant més de quaranta anys com a enginyer de camins per a la Diputació de Castella-la Manxa i va estudiar Econòmiques, tot i que no s’hi ha dedicat més que per fer classes «alguna vegada».

«L’impost es calcula sobre valors cadastrals. I no és el mateix calcular el percentatge dels vint anys anteriors que dels vint següents. Jo, per la meva formació matemàtica, tot i que no sigui matemàtic, vaig exposar que ho feien malament. Si ara en val 100 i ha pujat un 50% és perquè abans en valia 67. Indirectament, he de trobar això», continua. «Això va ser el que van anomenar ‘fórmula Conca’ o ‘fórmula Escribano’, que va existir i va tenir cert èxit. Així ho va comprendre el jutge d’aquí i ho va ratificar el TSJCM. Van veure que el que era raonable era calcular el que havia pujat el sòl durant aquells anys, no el que pujaria en els següents».

La fórmula del futur

La sentència d’Escribano va ser la primera que va establir que el càlcul de la plusvàlua municipal era erroni. Però quan va esclatar la bombolla immobiliària van començar a arribar més reclamacions.

«Els increments del 3% se suposen», explica Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics d’Hisenda (Gestha). «Quan els preus pujaven, en plena voràgine, sempre hi havia increments anuals. Però al punxar van venir les reclamacions, perquè es cobraven increments del patrimoni que no estaven basats en un increment real sinó en dades objectives, als índexs establerts pels ajuntaments. El Tribunal Constitucional l’ha anul·lat ara perquè diu que aquest mètode de càlcul no atén la realitat de l’increment que s’ha pogut produir».

La recent decisió del Constitucional –de què només ha informat a través de nota de premsa i la sentència definitiva de la qual es publicarà en els pròxims dies– no sorprèn tècnics com Cruzado perquè no és la primera.

«El 2017 hi va haver una primera sentència en què es va anul·lar el tribut en els casos en què el contribuent pogués demostrar que no hi havia augment del valor real», continua. «Des d’aleshores, si proves que el sòl no ha incrementat el seu valor, no pagues. El 2019 hi va haver una altra sentència del TC per a un cas en què, havent-hi increment, aquest era inferior a la quota que calia pagar».

Aquestes sentències van donar als ciutadans la possibilitat de recórrer-hi en contra per no pagar. Però en qualsevol cas havien de pledejar. Amb l’anul·lació actual, l’impost deixarà de cobrar-se fins que el Ministeri d’Hisenda trobi una fórmula nova per cobrar-lo. Fins aleshores, la decisió de l’alt tribunal deixa un forat en les corporacions municipals de tot el país.

Només el 2019, els 8.131 municipis que hi ha a Espanya van recaptar 2.501 milions d’euros per aquest concepte. Els grans recapten molt més que els petits, perquè tenen mercats immobiliaris més actius.

L’Ajuntament de Madrid és el que més ingressa per la plusvàlua: gairebé 580 milions el 2019. I no només es deu al seu puixant mercat. També al repunt experimentat per les compravendes d’habitatge de segona mà des de la punxada de la bombolla. L’alcalde, José Luis Martínez Almeida, ja ha demanat una «solució immediata» al Govern. La plusvàlua suposa a la capital el 21% del pressupost municipal, segons dades recopilades per ‘El Confidencial’.

Cruzado sospita que la intenció dels grans municipis, agrupats en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que presideix l’alcalde de Vigo Abel Caballero (PSOE), és que l’Estat els compensi fins que trobi una solució. «Intentaran que assumeixi aquesta pèrdua: tant el que deixen d’ingressar com el que hagin de tornar», afirma.

Fins aleshores, Escribano insisteix que l’important és trobar la fórmula correcta per calcular-ho. I que no s’estableixin barems com fins ara, sinó una cosa ajustada a la realitat.

«Els impostos tenen una finalitat recaptatòria, però també redistributiva. El que no pots posar és un impost a una cosa etèria, artificial, que t’has inventat perquè no existeix. Jo en el seu moment vaig trobar-hi una alternativa i, com que fa quinze anys que em centro en aquest tema, he estat pensant com poden fer-ho honestament i gravar el fet imposable: que si hi ha guany et cobrin i si hi ha pèrdua, no», afegeix l’enginyer.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Escribano suggereix utilitzar índexs ja existents, com els del preu del sòl que ja fa servir el Ministeri de Transports, per saber si aquest ha pujat o ha baixat.

«També n’hi ha d’altres, com l’índex del preu de la vivenda o les valoracions que fan les societats de taxació. L’important és que no construeixin una taula amb finalitats recaptatòries sinó que el càlcul s’ajusti a la realitat social del moment: si ha pujat ha pujat i si ha baixat, ha baixat», conclou.