Les claus dels pressupostos generals de l’Estat 2022

Els Pressupostos del 2022 pactats entre les formacions de Govern i que han rebut el vistiplau del PNB i ERC per a la seva aprovació definitiva, comptaran amb una despesa rècord gràcies a la injecció dels fons europeus i la recuperació econòmica després de la pandèmia de Covid-19, que permetrà incrementar la dotació de pràcticament totes les partides i destinar determinades quantitats als joves i a les rendes baixes, gràcies a una elevada despesa social que s’emportarà més del 50% de la despesa total.

Les pensions, les prestacions d’atur, les despeses de personal i el pagament dels interessos del deute sumaran una quantitat pròxima als 250.000 milions d’euros, cosa que equival a més de la meitat dels més de 450.000 milions de despeses pressupostades, segons va constar al seu dia en el projecte inicial remès pel Ministeri d’Hisenda al Congrés dels Diputats, i que s’espera que pateixi petites variacions o cap en la seva redacció final.

Aquestes en són unes quantes claus:

Aquestes en són unes quantes claus:Ingressos

L’Estat preveu ingressar 279.316 milions d’euros el 2022, cosa que suposaria un increment del 10,8% respecte al mateix període de l’any anterior, tenint en compte la continuació de la recuperació econòmica després de la fase més dura de la crisi sanitària i l’arribada dels fons europeus, xifrats en 20.225 milions d’euros.

Segons el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2022, la previsió de creixement per a la base imposable afegida dels principals impostos el 2022 és del 6%. Els ingressos impositius arribaran als 232.352 milions d’euros, el 8,1% més, mentre que els no tributaris pujaran el 26,9%, fins als 46.964 milions.

Els ingressos per l’IRPF augmentaran un 6,7% i superaran lleugerament per primera vegada els 100.000 milions d’euros (100.132 milions) per l’augment de la renda bruta de les llars el 2022 i els millors resultats en la declaració del 2021, que s’ha de presentar el juny de l’any que ve, que es preveu que creixin un 3,5%.

El 2022 els ingressos en l’impost sobre societats se situaran en els 24.477 milions d’euros, cosa que suposarà un augment de l’11,8% respecte a la previsió de tancament del 2021.

La recaptació de l’impost sobre el valor afegit (IVA) el 2022 sumarà 75.651 milions, un 9,5% més sobre els resultats esperats per al 2021.

Per la seva banda, els ingressos per impostos especials ascendiran a 21.843 milions, cosa que suposarà un augment del 8,2%.

Pensions 

Les pensions concentraran un total de 171.165 milions d’euros, un 4,8% més respecte a l’avanç de liquidació d’aquest exercici.

Els PGE per al 2022 incorporen increments per a les pensions contributives i per a les pensions mínimes i no contributives, que beneficiaran un total de 10 milions de pensionistes. Per a les primeres, s’espera una pujada per sobre del 2%, després de la revaloració amb l’IPC, mentre que les mínimes i no contributives s’elevaran un 3%, d’acord amb el projecte inicial dels comptes.

Seguretat Social

Per la seva banda, la Seguretat Social preveu rebre l’any vinent en aportacions de l’Estat un total de 36.276 milions d’euros. Destaquen, per la seva quantitat, les transferències que es realitzaran en compliment de la recomanació primera del Pacte de Toledo, el que fa referència a la separació de fonts de finançament de la Seguretat Social. Per aquest concepte es transferiran des de l’Estat al sistema un total de 18.396 milions d’euros, 4.467 milions d’euros més que en el pressupost del 2021, a fi de garantir la sostenibilitat del sistema tant a mitjà com a llarg termini.

Interessos del deute

Pel que fa al deute públic, la partida pactada vinculada al seu cost ascendeix, segons l’acord inicial, a més de 30.000 milions d’euros, un 4,7% menys, a causa de l’esperada reducció del deute (fins al 115% del PIB) i del dèficit (5% del PIB) per al 2022. El cost del deute té un pes del 6,58% sobre la despesa total.

Malgrat la contenció, la xifra és gairebé el doble de la que suposaven els interessos del deute el 2008, quan el deute públic no representava més del 34,3% del PIB i ara supera el 120% de la riquesa nacional.

Seguretat ciutadana, defensa i justícia

Els considerats serveis públics bàsics, que inclouen la seguretat ciutadana i institucions penitenciàries, la defensa, la justícia i la política exterior i de cooperació per al desenvolupament, es quedaran amb més de cinc euros de cada 100 a l’elevar l’import destinat un 7,8%.

Atur

La partida de desocupació compta amb una assignació inicial de més de 22.000 milions d’euros, cosa que suposaria un 10,2% menys, davant «la millora de l’ocupació i la reducció de l’atur», segons va explicar la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, després de l’aprovació dels comptes públics en un Consell de Ministres extraordinari.

Vivenda

L’accés a la vivenda rebrà un 46,3% més. El projecte destaca els fons destinats al programa de construcció de vivendes de lloguer social en edificis energèticament eficients, amb una dotació de 500 milions d’euros, així com 200 milions per al bo lloguer jove, per tal de facilitar una ajuda fixa per al lloguer a joves de fins a 35 anys.

Altres partides de despesa social

A més, altres prestacions econòmiques també augmentaran i s’emportaran una mica menys de cinc euros de cada cent, amb una partida que s’eleva en més d’un punt respecte al 2021

D’entre les partides destinades a l’àrea de despesa social, es destaca el reforç de la protecció dels més vulnerables, ja que es dotarà amb més de 4.000 milions d’euros la partida destinada al pagament de l’ingrés mínim vital i a les prestacions familiars. 

Tant l’administració de la Seguretat Social com el Ministeri de Sanitat i el d’Educació rebran quantitats lleugerament superiors a les de l’any previ.

Cultura 

A la partida per a cultura s’assignarà una quantitat que supera en més d’un 35% la de l’any previ, amb una quantitat que inclou la partida destinada al bo cultural jove, per facilitar l’accés dels joves a la cultura i revitalitzar la indústria cultural.

Destaquen en el pressupost cultural els crèdits destinats al Pla Nacional de Competències Digitals (‘digital skills’), i les dotacions destinades a la revaloració de la indústria cultural i el foment del sector de l’esport.

Agricultura, pesca i alimentació

Dins de les actuacions de caràcter econòmic, l’agricultura, pesca i alimentació, la indústria i energia, el comerç, turisme i pimes i les subvencions al transport, també rebran una assignació més alta que la de l’any previ.

El mateix passarà amb les infraestructures i ecosistemes resilients, la recerca, desenvolupament, innovació i digitalització i la recerca, desenvolupament i innovació militar.

Segons el projecte de Pressupostos, a fi que la comparativa sigui homogènia, les dades no tenen en compte els recursos extraordinaris transferits a les comunitats autònomes el 2021.

Transferències a les comunitats autònomes

El projecte pressupostari del 2022 destina entregues a compte rècord a les comunitats autònomes i un fons extraordinari de més de 7.000 milions d’euros.

El sistema de finançament autonòmic comptarà el 2022 amb més de 100.000 milions d’euros. I a aquesta xifra se sumen els fons europeus i una transferència extraordinària, destinada en part a compensar la liquidació negativa del 2020 i els recursos perduts després del canvi en la gestió de l’IVA el 2017.

Les entitats locals comptaran amb més de 23.000 milions, en què la majoria serà del sistema de finançament (22.062 milions d’entregues a compte) i una mica més de 1.000 milions extraordinaris, també per compensar liquidacions negatives.

Connectivitat, ciberseguretat i 5G

El Govern preveu invertir l’any que ve una quantitat superior als 1.500 milions d’euros en connectivitat, impuls de ciberseguretat i 5G, tecnologia, aquesta última, a què es destinaran 600 milions d’euros per a actuacions relacionades amb xarxes de telecomunicacions, canvi tecnològic i innovació.

Amb 600 milions es preveu impulsar i accelerar el desplegament de les xarxes i la cobertura 5G a tot el territori nacional, i també als principals corredors de transport (carreteres i vies fèrries) tant nacionals com transfronterers. A més, aquesta quantitat servirà per desenvolupar casos d’ús de 5G, a més d’ecosistemes de R+D+I en 5G i 6G així com de ciberseguretat 5G.

Augment del preu de cigarrets

Finalment, el Govern preveu incrementar un 5,5% els ingressos corresponents als impostos especials sobre el tabac, de cara a l’exercici 2022, ja que anticipa una pujada del preu dels cigarrets.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’Executiu ha estimat aquest repunt de la recaptació «sota el supòsit que els preus dels cigarrets pujaran, després de diversos anys estancats».

A més, el document especifica que, de la quantitat total, gairebé la meitat es quedarà a les arques públiques, un 14% per sobre de la recaptació estimada per al tancament del 2021, i la resta es repartirà entre les comunitats autònomes.