L’Espanya més verda: 241.000 milions fins al 2030

Aquest procés de transició ecològica, que requerirà la col·laboració publicoprivada, és un dels pilars, al seu torn, del pla de transformació, recuperació i resiliència, que el Govern va remetre a Brussel·les i en què es recullen les reformes i inversions previstes per beneficiar-se dels 140.000 de fons europeus Next Generation, dels quals la meitat són a fons perdut. Dels primers 70.000 milions previstos en els primers tres anys en el pla de recuperació remès a Brussel·les, el 40,29% són per a l’apartat de la transició verda, recolzat en el desplegament i integració d’energies renovables, infraestructures elèctriques, promoció de xarxes intel·ligents i el desplegament de la flexibilitat i l’emmagatzemament, a més d’un full de ruta de l’hidrogen renovable, una aposta de les grans energètiques en l’actualitat –l’última de les quals és la de Repsol, amb un pla de 2.500 milions fins al 2030, però a la qual cosa s’han sumat altres grans companyies com Endesa, Iberdrola o Naturgy, entre altres– i l’estratègia de la transició «justa».

Catalunya, al ralentí

A Catalunya, on amb prou feines s’han instal·lat un megawatt (MW) d’energies renovables en l’última dècada, la transició verda corre el risc de seguir al ralentí amb el decret aprovat pel Govern, que prioritza les petites produccions locals i la decisió dels propietaris. Tot i que s’ha allunyat l’ombra de la moratòria, que exigia la CUP, el sector viu amb preocupació el futur al considerar que la tramitació d’instal·lacions, que dura una mitjana de 33 mesos en parcs eòlics, tot i que n’hi ha que superen els 90 mesos; seguirà a marxa lenta.

El mateix pla de recuperació remès a Brussel·les destaca el Pniec com a «marc director del programa d’inversions i reformes» per a «una transició mediambiental justa, que desenvolupi les capacitats estratègiques de l’economia verda. S’estima que l’execució d’aquests plans tindrà un efecte estimat en un 1,8% del PIB el 2030. Segons les estimacions del Pniec, les inversions en renovables generaran entre 107.000 i 135.000 llocs de treball a l’any; les destinades a eficiència i estalvi energètic, entre 56.000 i 100.000; les dirigides a xarxes i electrificació, uns 46.000.

Arques públiques

Aquest volum d’activitat tindrà, al seu torn, un efecte important a les arques públiques a través de la recaptació d’impostos que provindran de més activitat econòmica i industrial, amb un augment d’entre 7.600 i 19.800 milions d’euros «sense alterar els tipus impositius». I aquests ingressos addicionals «permetrien un augment similar de la despesa pública». De fet, segons el pla nacional, l’increment en la recaptació permetrà cobrir totes les despeses vinculades al finançament públic del mateix Pniec, entre 2.900 i 6.900 milions, i «alliberar una quantitat notable de recursos per a altres despeses o transferències». Això són en total «entre 4.700 i 12.800 milions d’euros addicionals que estarien disponibles per al sector públic per a altres despeses, inversions o transferències no associats al Pniec».

Notícies relacionades

La calor es ‘menja’ el PIB mundial

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Un altre dels avantatges d’aquesta estratègia és que es podran estalviar un total de 67 milions d’euros fins al 2030 respecte a l’escenari tendencial, per la reducció de la demanda de combustibles fòssils, una de les variables que més contribueix a l’augment del dèficit comercial espanyol.

A més de l’element econòmic, les mesures d’aquest pla es preveu que tinguin una incidència «molt positiva en termes de salut». De fet, s’estima que la millora de la qualitat de l’aire evitarà la mort prematura d’unes 2.400 persones a Espanya el 2030.