El PP vol colar en la llei d’interins una compensació als funcionaris davant l’«assetjament separatista» a Catalunya

Hi ha més de 180 esmenes formalment registrades, amb plantejaments plurals, però que convergeixen a augmentar la indemnització per als eventuals que perdin la plaça, reformular les oposicions per premiar l’experiència o flexibilitzar el temps que un interí pot estar en la mateixa destinació mentre es culmina el procés selectiu. Entre les registrades en destaca per singular una del Partit Popular. La formació liderada per Pablo Casado ha aprofitat el debat de la llei d’estabilització de l’ocupació pública per reiterar una proposta que ja li va tombar el Congrés a l’estiu: concedir als treballadors de l’Administració General de l’Estat (AGE) amb plaça a Catalunya un «incentiu econòmic» per compensar-los l’exposició davant «l’assetjament separatista».

Els populars recorren per a la seva esmena a una figura que hi ha a les Illes Balears o a Ceuta i Melilla per augmentar lleugerament les remuneracions dels empleats públics que demanin plaça allà, a fi de garantir la cobertura de places, ateses les particularitats geogràfiques. L’import d’aquests plus varia segons el cos i la destinació, però a les Balears per a un docent pot significar entre 30 i 60 euros mensuals, segons expliquen fonts sindicals.

En el cas de Catalunya, l’hàndicap els populars el veuen en «la fustigació i assetjament de l’entorn separatista i l’incompliment del bilingüisme en l’Ensenyament per part de les autoritats educatives» que, al seu parer, pot patir un treballador del SEPE o de la Tresoreria General de la Seguretat Social que exerceixi a Catalunya. «És una mostra de la serietat amb què s’estan prenent aquest procés», opina el responsable de funció pública de CCOO de Catalunya, Manel Pulido.

Indemnitzacions de 33 a 45 dies

Els partits hauran de votar a favor o en contra de les diferents propostes i les del PP, atesa l’aritmètica parlamentària, tenen poca pinta de prosperar. Altres partits, com Unides Podem, plantegen augmentar l’import de les indemnitzacions per als interins que perdin la plaça després d’estar diversos anys en abús. La norma preveu 20 dies per any treballat i els morats volen apujar-la a 33 dies, amb límit de 24 mensualitats. Una interpretació més garantista, que aplica el mateix import que la reforma laboral del PP va imposar el 2012 per als acomiadaments improcedents. Abans aquestes indemnitzacions eren de 45 dies, suma a què apel·la ERC, clau en les negociacions amb el PSOE (responsable del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública). 

La pugna per quina administració acabarà pagant les indemnitzacions, si l’Estat, la responsable de l’interí o de manera compartida, és un element clau de les negociacions, Ja que el cost per a l’erari públic pot acabar sent milionari. I, si els partits acaben aprovant donar una cobertura més gran als treballadors que no superin els processos d’estabilització, més recursos haurà de desemborsar l’Administració.

Aquest triplet PSOE-UP-ERC està negociant per apujar l’actual import de les indemnitzacions, una de les claus del procés. L’altra és habilitar solucions per facilitar el salt d’interí a fix per a aquells que ja faci anys que exerceixen funcions en l’Administració. El PSOE va salvar el reial decret prometent que aquells eventuals que fes 10 anys que estaven a la mateixa plaça, de forma ininterrompuda, i sense que s’haguessin convocat oposicions sobre aquesta plaça, passarien automàticament a fixos. Els morats i els republicans advoquen per abaixar-ho a entre 5 i 3 anys, depenent de la casuística.

En aquest sentit, ERC posa a sobre de la taula la proposta més ambiciosa per garantir la continuïtat dels interins, i és limitant la participació en els concursos de mèrits a només aquelles persones amb ja experiència prèvia en aquestainstitució. Una cosa que pot entrar en contradicció amb els criteris de publicitat i lliure concurrència que exigeix la Constitució per a l’assignació de qualsevol plaça pública. Els partits es troben davant la dicotomia de prometre més facilitats perquè els interins retinguin la plaça i evitar caure en la il·legalitat de la fórmula. Fins que va necessitar els vots d’ERC, el Govern va afirmar que no era constitucional la via del concurs de mèrits i alertava d’una cascada de denúncies legals.

Més pes de l’experiència

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Augmentar el pes de l’experiència en els processos és un dels consensos estesos entre les esmenes dels partits. Amb matisos, Unides Podem, ERC, EH Bildu o Junts advoquen per tirar endavant els processos massius d’estabilització per la via dels concursos-oposició, amb un pes mínim d’entre el 40 i 45% de l’experiència i sense que la fase d’oposició sigui eliminatòria. Aquí hi coincideix també el PSOE, cosa que fa bastant probable que els partits arribin a un acord en aquest aspecte, que és una de les reivindicacions de mínims de les plataformes d’interins i va ser un dels punts que va estar a sobre de la taula en la negociació entre el Govern i els sindicats.

Un altre consens estès en les esmenes és reformar el decret per aclarir i detallar els terminis d’execució d’aquests macroprocessos d’estabilització. Segons el proposat per gairebé tots els grups, pretenen que Funció Pública hagi resolt els processos selectius i assignat les places abans del 2025. Amb l’objectiu de reduir dràsticament els actuals nivells de temporalitat, superiors al 30%, i deixar-los en prop del 8% que s’ha fixat el Govern amb la seva reforma.