L’amenaça d’inflació impulsa la inversió immobiliària com a actiu refugi

L’amenaça d’inflació sembla afavorir la inversió immobiliària. És una de les conclusions de l’estudi ‘El mercat immobiliari post-Covid 19. ¿Inversió rendible o nova bombolla?’ realitzat per EAE Business School, i que conclou que tots els indicadors apunten a convertir la vivenda en «actiu refugi» d’excepció. L’estudi aglutina els indicadors del sector i la conclusió es fa evident; s’apunten moments d’eufòria venedora i tensions de preus. «L’elevada inflació, unida al fre en la construcció de nova vivenda, la menor disponibilitat oferta de segona mà i els baixos tipus d’interès, estan empenyent als inversors cap al sector immobiliari, tornant a convertir-lo en un actiu refugi», conclouen els autors de l’estudi. La recuperació del sector turístic i l’aparició de demanda de vivenda per part d’estrangers, tant de lloguer com de compra, tendeixen a reactivar les operacions.

El professor d’EAE Business School, Juan Carlos Higueras, ofereix un complet diagnòstic de la situació del sector i la seva evolució futura. L’evolució dels preus de la vivenda nova ha sigut superior al de l’habitatge de segona mà i a la mitjana general. L’escassetat de matèries primeres i de mà d’obra apunten que aquesta tendència es mantindrà en els pròxims mesos. Segons Higueras, durant el tercer i quart trimestre del 2020, després de l’acabament de l’estat d’alarma, es va originar «una important bretxa» entre vivenda nova i de segona mà, amb nivells de creixement del 7,5% (2020 T3) i 8,2% (2020 T4) davant la vivenda utilitzada, que mostrava augments del 0,8% i 0,4%, respectivament. Tot i que encara no s’han recuperat els nivells de preu que hi havia durant la bombolla immobiliària, l’estudi d’EAE ressalta que s’observa una recuperació, especialment a la vivenda nova: l’índex del segon trimestre de 2021 és de 141,1, mentre que en el tercer trimestre del 2007 era de 132,5, gairebé deu punts menys que en l’actualitat. «Aquesta dada posa de manifest que el preu de la vivenda nova s’ha recuperat i superat els nivells històrics», assenyala Higueras. En el cas de l’habitatge de segona mà, encara queda «un gran diferencial» de 40 punts, ja que el valor de l’IPV va ser de 169,3 en el tercer trimestre del 2007 i 129,5 en el segon trimestre del 2021.

Incerteses

Però no tot és optimisme en el sector immobiliari. Existeixen elements que ennegreixen les perspectives. Al marge de les noves normatives regulatòries de control de preus i d’oferta previstes en la llei de la vivenda, la consultora Colliers alerta que l’impuls global per avançar en sostenibilitat «està creant gran incertesa al mercat d’inversió immobiliària i generant un punt d’inflexió».

«El parc immobiliari europeu s’haurà de renovar-se durant els pròxims 25 anys si volem arribar a l’objectiu d’Emissions Zero el 2050, tal com ha establert la UE. Si posem això en context, la inversió necessària equival a destinar durant aquells 25 anys el mateix volum anual d’inversió que el que registra tot Europa en el sector immobiliari: uns 300.000 milions d’euros a l’any. Queda per veure qui haurà d’assumir aquests enormes costos de renovació: inversors, propietaris, governs o la societat en el seu conjunt», assenyala Alberto Díaz, Managing Director de Capital Markets a Colliers, «però el que ja és clar és que la transició sostenible crearà una àmplia gamma d’obligacions i generarà noves oportunitats d’inversió per a la millora dels actius immobiliaris arreu del món».

Retorn de la inversió estrangera

La campanya de vacunació i la relaxació de les restriccions de mobilitat han provocat que més del 60% de les vivendes que s’havien traslladat cap al lloguer residencial tornin a la modalitat turística. Iñaki Unsain, president de l’Associació Espanyola de Personal Shopper Immobiliari (AEPSI), assegura que «malgrat les bones previsions, molts propietaris continuen sent cautelosos i 2 de cada 10 es decanten per mantenir-se en el segment residencial durant un temps il·limitat». En qualsevol cas, el fet que els nous contractes de lloguer es fan per un mínim de cinc anys pot animar o la compravenda o el lloguer turístic. Tenint en compte el context actual i les previsions econòmiques de cara al 2022, els experts esperen que el lloguer de curta durada torni a convertir-se en un dels motors del PIB de les grans urbs i les zones costaneres d’Espanya. Montse Moreno, vicepresidenta d’AEPSI, afirma que «els llargs terminis mínims que caracteritzen el lloguer residencial són un obstacle per als inversors que fins ara s’havien decantat pel lloguer turístic. Per aquesta raó, quan la situació torni a ser segura i el percentatge de turistes arribi a les xifres prepandèmia, el lloguer de vacances es tornarà a consolidar a Espanya».

Vivenda nova, vivenda utilitzada

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les operacions de compravenda de vivenda nova han augmentat a més velocitat que la utilitzada. «Aquesta situació posa de manifest que el mercat de la vivenda està creixent de manera sòlida malgrat la pandèmia i de la forta caiguda de l’economia espanyola, possiblement per la millora de la confiança i expectatives en l’economia», va explicar Higueras.

La primera llei de vivenda introdueix mesures que poden limitar el preu del lloguer a les declarades «zones tensionades», en especial per als grans tenidors i també la congelació de rendes per als petits propietaris. A més, tal com explica Higueras, «introdueix possibles recàrrecs en l’IBI a la vivenda buida i la suspensió de desnonaments per a persones en situació de vulnerabilitat». Tot això, segons el professor d’EAE Business School, influirà en el mercat immobiliari, tant de lloguer com compravenda, ja que «molts inversors s’ho pensaran dues vegades abans d’invertir en vivenda, ja sigui per llogar com en una segona o tercera residència amb què canalitzar l’estalvi i acumular patrimoni». Igualment, la possible obligació de reservar el 30% de les noves promocions per a vivenda social i dedicar almenys el 15% a lloguer, «condicionarà el ritme d’evolució en la construcció de vivenda nova». També alleujarà la situació per a famílies amb menys recursos, que podran aspirar a una oferta de vivenda una mica més assequible.