Escrivá planteja apujar les cotitzacions dels treballadors durant 10 anys per pagar les futures pensions

El Ministeri de la Seguretat Social ha presentat a la patronal i els sindicats la seva primera proposta per costejar les pensions de la generació del ’baby boom’. La via plantejada pel ministre José Luis Escrivá per esmorteir l’increment esperat en la despesa en prestacions és apujar les cotitzacions socials que paguen els treballadors durant la seva vida laboral. El plantejament és augmentar 0,5 punts aquestes contribucions durant una dècada, per així alimentar la guardiola en pensions; tal com recull el document traslladat als agents socials i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. És a dir, el treballador deixarà d’ingressar part del sou o l’empresari haurà d’assumir més quotes.

Aquesta pujada de quotes –si s’acaba aplicant i passa el tràmit del Congrés– imperaria fins al 2032. A partir de llavors, la proposta de la Seguretat Social és revisar cada tres anys quant gasta Espanya en pensions en funció del seu PIB, veure si la despesa esmentada augmenta per sobre de les previsions i a partir d’allà obrir una successió de reaccions. Primer, esgotar la guardiola de les pensions que s’ha anat alimentant durant els 10 anys previs. Segon: «minorar el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB» –segons recull el text–; és a dir, una retallada de les pensions. I, tercer, estudiar un augment ja fix de les cotitzacions socials dels treballadors.

La proposta del nou ‘Mecanisme d’Equitat Intergeneracional’ és una versió inicial, no hi ha res pactat i les parts estan convocades un altre cop el pròxim dilluns 8 de novembre per avançar en les negociacions. Escrivá revela així les seves cartes per substituir la fórmula del factor de sostenibilitat aprovada pel PP (i derogada per l’actual Govern fa uns mesos). Si els populars volien quadrar els comptes, davant un augment del nombre de pensionistes amb més pensions, per la via de pagar menors prestacions, l’Executiu de coalició aspira a fer-ho mitjançant més ingressos a les arques públiques. Per la via que els futurs pensionistes paguin més cotitzacions durant una part de la seva vida laboral. De moment i no abans del 2032, l’actual Govern no contempla invertir menys en pensions.

¿Què significa apujar 0,5 punts les cotitzacions? Fent un exercici hipotètic, un treballador que percep un sou mitjà a Espanya, que ronda els 2.000 euros mensuals bruts (24.395 euros, segons l’última dada de l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE), hauria de pagar uns 10 euros més al mes en cotitzacions. En el cas d’un mileurista, les cotitzacions pujarien uns 5 euros. ¿Qui assumirà aquest increment de 0,5 punts de cotització? Aquest és un element que haurà de seguir el seu curs en la negociació i no està fixat, per ara. I qui assumirà cada cosa serà un dels cavalls de batalla de la negociació: o els treballadors perdran una mica de sou o les empreses hauran de pagar més a l’erari públic per mantenir els mateixos sous.

La proposta d’Escrivá pretén crear una nova guardiola de les pensions, que s’aniria alimentant a base d’aquestes noves contribucions. El compromís manifestat per la Seguretat Social a les parts és que aquest és un mecanisme «contingent» i «transitori» i que si finalment aquests recursos extra no són necessaris per pagar les futures pensions, es tornaran als cotitzadors afectats. Ja sigui via rebaixa de cotitzacions o a través d’un increment puntual de la pensió, cosa que vindria a ser una petita paga.

Revisió cada tres anys de la despesa

Actualment Espanya gasta cada any en les nòmines de les pensions l’equivalent del 12% del PIB. I les últimes previsions de la Comissió Europea –via Ageing Report– és que l’esmentat percentatge vagi pujant fins arribar a un pic del 13% del PIB el 2050. Davant la perspectiva que la despesa en pensions vagi pujant, el Govern es trobava amb la disjuntiva de triar entre més ingressos per finançar el sistema o menys despeses. En la primera proposta ha escollit la via dels ingressos, tal com li reclamaven els sindicats.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

La primera part de la reforma en pensions es va tancar a l’estiu i va deixar dos grans canvis. D’una banda, les pensions pujaran a partir d’ara en funció de com pugi l’IPC, assegurant el poder adquisitiu dels pensionistes. Cosa que suposa una despesa més gran. I d’altra banda es desincentiven les prejubilacions i s’incentiva treballar més anys. Cosa que suposa un ingrés més gran per a les arques de la Seguretat Social. El segon assalt de la reforma d’Escrivá pretén endinsar-se en aquesta segona línia: més ingressos, sense rebaixar per això les pensions. I davant aquest còctel d’ingredients la solució que ha posat en negre sobre blanc en aquest primer esborrany és que els futurs pensionistes paguin més abans de ser pensionistes.

No serà l’últim assalt; de fet, no és una proposta tancada i s’espera que durant les dues pròximes setmanes els negociadors es bolquin a modificar la fórmula final. Perquè Escrivá s’ha guardat una carta sota la màniga en cas que les actuals mesures sobre la taula no siguin suficients per evitar una despesa per sobre de les previsions en pensions en relació del PIB. I cada tres anys, a partir del 2032, el Govern –el que estigui en aquest moment– podrà reobrir el debat amb la patronal i els sindicats per avaluar quant s’està gastant en pensions.