‘Eufòria’ dels dipòsits durant la pandèmia: 8 de cada 10 estalviadors té contractat aquest producte

En moments d’incertesa, és habitual buscar algun tipus d’àncora amb què assegurar el terra i evitar els sotsobres. Sembla que per als estalviadors i inversors espanyols aquest ancora han sigut els dipòsits, d’acord amb les dades recollides a l’últim ‘Baròmetre de l’Estalvi’ presentat avui per l’Observatori Inverco. Amb dades a setembre del 2021, el 86% dels enquestats va assegurar tenir contractat un dipòsit, cosa que suposa un increment en més de 30 punts percentuals respecte a l’informe del 2019 (53%). Aquest instrument se situa també molt lluny dels plans de pensions individuals i els fons d’inversió, segon i tercer producte preferit, respectivament. En concret, una mica més de la meitat d’entrevistats (el 54%) estalvia a través d’un pla de pensions, mentre que 4 de cada 10 ho fa amb fons. 

«Crida l’atenció el percentatge tan elevat de dipòsits», ha manifestat Juan Manuel Mier, expert de l’Observatori Inverco, que ha considerat que «segurament la Covid pugui haver afectat», ja que es tracta d’un volum que «en absolut» és comparable amb altres baròmetres d’anys anteriors. «Totes les generacions consideren els dipòsits com un vehicle per estalviar», ha afegit. 

Seguretat abans de tot

La seguretat i la confiança continuen sent els factors més valorats pels estalviadors a l’hora de prendre una decisió d’inversió, mentre que la rendibilitat supera la transparència com a tercer factor més important. Per generacions, els centennials (menors de 27 anys) prioritzen la confiança i la rendibilitat, mentre que la resta aposta per la seguretat com a factor més rellevant. Ana Martín de Santa Olalla, experta de l’Observatori Inverco, detalla que «la confiança és un factor prioritari per als més joves, un detall interessant perquè posa de manifest que la tasca del professional continua sent fonamental a l’hora de traçar una estratègia d’estalvi i inversió amb els clients particulars». 

A més del tipus de producte, on s’observen més seqüeles de la pandèmia, és en els motius pels quals es fa matalàs financer. Davant d’aquesta pregunta, guanya punts comptar amb un romanent per a imprevistos: que es converteix en la principal raó per estalviar per al 38% dels espanyols, davant el 30% del 2019. Una mica més de dos de cada 10 té en compte la jubilació, mentre que la tercera motivació és fer créixer el capital sense una finalitat determinada, prioritària per al 21%.

Si es revisa aquesta resposta per edats, l’informe revela que així com els imprevistos són la primera palanca d’estalvi per a totes les generacions, la segona varia: centennials i mil·lennistes es decanten per elevar el seu patrimoni i la Generació X, els ‘baby boomers’ i la ‘Silent Generation’ (més grans de 71), sí que pensen més a complementar la pensió pública.

El president de l’Observatori, Ángel Martínez-Aldama, ha destacat com a dada significativa que els imprevistos siguin «el principal problema per estalviar» i que sigui a més un motiu «comú» per a totes les generacions. «És veritat que quan hi ha moments d’incertesa, i la pandèmia sens dubte ha sigut un moment que ens ha tensionat tots, l’esperança o l’optimisme de cara al futur es veu disminuïda», ha explicat.

Això pot tenir relació també amb el fet que els inversors de tall conservador (que esperen rendibilitats raonables i no estan disposats a assumir pèrdues) continuïn sent majoria. En concret, representen el 49% del total. A més, un 25% dels estalviadors reconeix haver adoptat una estratègia d’assumpció de menys riscos, un percentatge que s’eleva al 43% en el cas dels centennials i al 32% en el dels mil·lennistes. 

Estratificant el perfil de risc en funció de l’edat, la generació que mostra una tolerància més gran al risc són els menors de 27 anys: en aquest segment es concentra el percentatge més gran (el 13%) d’estalviadors dinàmics, aquells que busquen més rendibilitat i admeten pèrdues temporals. Per la seva banda, el perfil moderat es concentra més entre els mil·lennistes i centennials (48% i 52%, respectivament), mentre que el perfil conservador té més rellevància a partir dels 40 anys. 

«Tot això té la seva lògica», ha indicat Martínez-Aldama. Segons ha plantejat el president de l’Observatori Inverco, «quan tinc menys edat, tinc un perfil més de risc; tinc més temps per generar més rendibilitat i em puc permetre que en determinats moments, puntuals o per crisi de mercat, la meva rendibilitat sigui més baixa o fins i tot negativa, perquè tinc més temps per recuperar aquesta inversió». 

Més llarg termini

Amb tot, l’informe assenyala que en general l’estalviador espanyol mira més al llarg termini que abans. Prop de la meitat dels estalviadors (el 48%) inverteix amb un horitzó de més de tres anys i el 61% revisa els resultats almenys una vegada al mes. A més, es deixen influir menys per les situacions de xoc del curt termini: 2 de cada 3 estalviadors no han canviat el seu perfil de risc. «Això és important: definir l’horitzó d’inversió i el nostre perfil en funció d’aquest horitzó. No hauria de canviar la nostra política d’inversions segons una situació més o menys transitòria... Per tant, aquestes dades parlen bé, parlen que és coherent (l’estalviador)», ha remarcat Martínez-Aldama. 

Notícies relacionades

Els dipòsits bancaris continuen creixent malgrat les vacances

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Un altre de les modificacions derivada de la situació viscuda en els últims mesos és la baixada de l’afluència a les sucursals. El percentatge d’estalviadors espanyols que s’informa a la seva oficina bancària s’ha reduït deu punts percentuals des del 2019, fins a situar-se en el 44%. «El fet d’estar tancats a casa i tenir la mobilitat restringida ha canviat la nostra dinàmica de la vida diària, i també en la manera com ens informem», ha apuntat Ángel Martínez-Aldama, que considera que caldrà esperar al següent baròmetre per veure si es tracta d’una tendència vinculada cent per cent a la pandèmia o si es consolida. 

A l’altre costat de la balança s’ubiquen l’assessorament telefònic i a través de webs i apps, que han registrat importants pujades respecte a fa dos anys. No obstant, a l’hora de contractar el cara a cara continua pesant més: encara sis de cada deu contracten per aquesta via, davant el 16% que ho fa ‘online’ i el 15% que ho fa en una trucada.