Montero anuncia una reforma legal immediata de l’impost municipal de plusvàlua

Després que aquest mateix dimecres el Tribunal Constitucional hagi publicat el text íntegre de la sentència que anul·la l’impost municipal sobre la plusvàlua, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat que «en el moment en què estudiem la sentència, que ja ho estem fent, portarem al Consell de Ministres un text legal per corregir els elements que s’hagin declarat inconstitucionals per donar tranquil·litat i seguretat als contribuents i al finançament de les entitats locals», tal com va anunciar la ministra María Jesús Montero a EL PERIÓDICO.

Els socis parlamentaris que van recolzar la investidura de Pedro Sánchez evidenciaran aquest dimecres el seu suport a la legislatura del Govern de coalició al rebutjar les set esmenes a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat del 2022 que seran debatudes avui en el ple del Congrés, cosa que permetrà que la llei continuï el seu tràmit.

El debat de totalitat als pressupostos, primer examen que superaran els comptes públics, s’inicia aquest migdia amb la intervenció de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i es prolongarà fins demà, dijous, dia de la votació.

Tot i que ERC, el PNB, EH Bildu, Compromís i el BNG assenyalen que els comptes encara han de contemplar millores en inversions per als seus territoris –ja sigui en matèria de rodalies, d’innovació i indústria o per millorar el finançament valencià i la xarxa ferroviària gallega– tots han decidit donar via lliure als pressupostos i continuar negociant durant el tràmit d’esmenes parcials.

D’aquesta manera, les set esmenes a la totalitat presentades pel PP, Vox, Ciutadans, JxCat, CC, la CUP i Fòrum Astúries no tiraran endavant en la votació de demà, en la qual, a més, Unides Podem comptarà amb un diputat menys, ja que l’escó d’Alberto Rodríguez encara no ha sigut substituït.

Serà el mateix líder del PP, Pablo Casado, qui defensarà aquest dimecres l’esmena a la totalitat que ha presentat el seu grup, cosa que mostra la importància que dona al debat sobre el projecte de Pressupostos del Govern, que entenen els populars que neix mort al tenir com a base unes prediccions econòmiques que qualifiquen d’inflades i davant l’increment de la inflació.

Per la seva banda, JxCat critica que a Catalunya arribi només la meitat del pressupostat i CC acusa l’Executiu de no complir el Règim Econòmic i Fiscal de les Canàries, mentre que la CUP reivindica un referèndum d’autodeterminació català.

El cert és que els comptes públics passaran el seu primer examen en les pròximes hores després que els principals socis de l’Executiu, el PNB i ERC, hagin pactat d’una banda la gestió íntegra de l’ingrés mínim vital al País Basc i, de l’altra, la pretensió de negociar la quota de les tres llengües cooficials que contemplarà la nova llei audiovisual.

També EH Bildu donarà suport avui al Govern de coalició al comprovar que es derogarà la reforma laboral: «El que es pacta, es compleix», recorda la portaveu de la formació ‘abertzale’, Mertxe Aizpurua, després que el president liderés ahir una reunió amb les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz en què es va ratificar la «derogació» d’aquesta reforma «en els termes de l’acord de coalició i el Pla de Recuperació enviat a la Comissió Europea».

Salvat l’escull que la reforma del mercat de treball no serà només un «retoc», sinó l’eliminació dels «aspectes més lesius» aprovats durant el Govern del PP, a l’Executiu li tocarà lidiar també amb partits independentistes com JxCAT i el PDeCAT, que avisen que els seus vots també valen per poder aprovar la llei audiovisual.

Fonts de JxCAT creuen que l’acord que fixaran el PSOE i ERC no garantirà un bon blindatge del català i aposten per reforçar el concepte de productora independent perquè arribi el finançament real a les petites empreses i no tant a les grans plataformes.

Per la seva banda, el diputat del PDeCAT Ferran Bel és taxatiu a l’assenyalar que amb els vots d’ERC, del PSOE i d’Unides Podem no hi ha prou «aritmètica» per tirar endavant la llei audiovisual i creu que la clau està «no tant a establir un percentatge» sobre l’ús de llengües cooficials, sinó a «garantir que aquest percentatge serà aplicable», de manera que no hi hagi «esquerdes en la legislació» per on puguin «escapar-se les plataformes».

El debat de totalitat començarà a les 12.00 i la ministra d’Hisenda defensarà un projecte de pressupostos que contempla uns ingressos de l’Estat de 279.316 milions, un 10,8% més que el 2021, dels quals la gran majoria, 232.352 milions, provindran d’impostos.

A més, els comptes inclouen un bo lloguer de 250 euros mensuals per a joves assalariats d’entre 18 i 35 anys amb retribucions inferiors a tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples i un altre bo cultural de 400 euros per als que facin 18 anys el 2022.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Després de la intervenció de la ministra, el ple es reprendrà a les 15.00 perquè els grups parlamentaris que han presentat esmenes a la totalitat, de més nombrosos a menys nombrosos, exposin els seus arguments.

Dijous es reprendrà el ple a les 09.00 i aquell mateix dia es produirà la votació a les esmenes de devolució.