La banca acumula 93.000 milions en crèdits en risc d’impagament

La morositat continua sense aparèixer, però els «riscos latents» no paren de créixer. Al contrari que en altres crisis, els impagaments dels crèdits bancaris no estan creixent durant la pandèmia gràcies a les mesures de suport públic a empreses i llars implementades, però a mesura que la malaltia es prolonga, les entitats financeres estan acumulant potencials problemes en el seu balanç. Els bancs tenien al tancament de juny 93.000 milions d’euros en vigilància especial a Espanya pel seu alt risc d’impagament, cosa que equival al 8,6% del finançament que tenien concedit a empreses i llars i suposa un creixement del 13% i 11.000 milions des del desembre, segons ha revelat aquest dijous el Banc d’Espanya.

De l’esmentada quantitat, uns 58.000 milions corresponien a companyies (el 9,6% de la cartera i un 16% més que al tancament de l’any passat), mentre que els altres 35.000 milions estaven concedits a famílies (6,6% del total i un 9,3% més). Per posar-lo en perspectiva, aquests préstecs en vigilància especial suposen un volum superior als que ja estan efectivament en mora (53.543 milions l’agost, un 4,43% del total, davant el 4,79% del final de 2019).

No tots acabaran sent impagats, però molts sí, el que implica que la taxa d’impagaments començarà a créixer, previsiblement a partir de la pròxima primavera, quan vencin els dos anys de carència inclosos en els crèdits a empreses amb aval públic de l’ICO. El Banc d’Espanya, en qualsevol cas, preveu que sigui un augment manejable. «Les mesures públiques van tractar que hi hagués menys morositat, però sobretot que la seva pujada s’estengués en el temps perquè els bancs tinguessin més temps per generar els recursos per cobrir les pèrdues», ha apuntat el seu director d’estabilitat financera, Ángel Estrada. D’aquesta manera, es buscava també que tinguessin més recursos per donar crèdits i finançar així la recuperació.

L’organisme supervisor considerava fa mig any que els bancs havien de continuar fent unes provisions per cobrir les pèrdues aquest any similars a les del 2020, però la millora de l’escenari econòmic li ha portat a concloure que, en termes generals, l’important ara és que no buidin la guardiola extraordinària que van omplir l’any passat per la pandèmia. Amb tot, hi ha diferències entre bancs: «Encara hi ha un percentatge molt important d’entitats, entorn del 40%, que haurien de continuar dotant provisions a un ritme elevat durant els pròxims tres anys». 

Riscos i vulnerabilitats

L’estabilitat del sector financer espanyol, així, ha millorat en l’últim semestre gràcies a la recuperació de l’economia propiciada per la vacunació i a les mesures desplegades per les autoritats, però les «vulnerabilitats i els riscos es mantenen encara en nivells elevats». Així ho ha advertit el Banc d’Espanya al seu bianual informe d’estabilitat financera, en què destaca que l’activitat dels sectors més afectats pel coronavirus continua estant «clarament per sota» del nivell que tenien el 2019. «Cal continuar mantenint una estreta vigilància del sistema financer», resumeix l’organisme supervisor.

Entre els esmentats riscos, cita la possibilitat que l’economia creixi menys del previst per una recrudescència de la pandèmia o per un allargament de l’alça de la inflació causat pel fort encariment de l’energia i l’aparició de colls d’ampolla a les cadenes de producció global. Aquesta alta inflació, afegeix, en pot provocar una de retirada «prematura» dels estímuls dels bancs centrals i més ràpida del que espera el mercat, cosa que al seu torn causaria una caiguda del preu dels actius financers i un enduriment de les condicions per obtenir finançament.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Espanya és particularment vulnerables a aquests riscos per tres factors. El primer és la debilitat financera de certs sectors empresarials (els més colpejats per la pandèmia, com a hostaleria, transport i fabricació d’automòbils) i llars (els lligats als esmentats sectors empresarials i els de menors rendes). El segon, l’alt deute del sector públic («En absència d’un pla de consolidació adequat, el nivell d’endeutament podria mantenir-se en nivells elevats durant un període ampli»). I el tercer, la «debilitat» en la rendibilitat dels bancs (sobretot pels esmentats «deterioraments latents» a les carteres de crèdit que podrien materialitzar-se en els pròxims trimestres i reduir la capacitat de donar crèdits dels bancs amb menor solvència). 

Com va avançar aquest diari, el Banc d’Espanya també continua considerant, al contrari que el Banc Central Europeu (BCE), que a Espanya «a nivell afegit, la vivenda no mostra signes de sobrevaloració i, tot i que el crèdit hipotecari nou està creixent amb força el 2021, part de nivells molt reduïts, no s’està traduint en un increment material de l’estoc i no s’observa una relaxació en les condicions de concessió d’aquests préstecs». Amb tot, el supervisor adverteix que «si la tendència expansiva immobiliària es prologués i intensifiqués, seria, no obstant, necessari reavaluar aquest diagnòstic de riscos», així com que «és necessari el seu monitoratge continu per detectar de manera primerenca senyals de risc». «Encara de moment no s’ha d’activar cap eina, però hem de mantenir la vigilància», ha resumit Estrada.