Joventut precària

Els joves que s’aconsegueixen emancipar abans dels 30 anys cau a la meitat des de la crisi del 2008

  • La crisi de la Covid agreuja les dificultats entre els més joves per independitzar-se i l’últim any el percentatge baixa del 19,7% a l’actual 15,5%

Els joves que s’aconsegueixen emancipar abans dels 30 anys cau a la meitat des de la crisi del 2008

Gustavo Santos

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El jove menor de 30 anys i totalment emancipat és una espècie cada vegada més difícil de trobar a Catalunya. La pandèmia ha accelerat la progressió a la baixa del número de novells que aconsegueix dir adeu als pares i té prou recursos per anar-se’n a viure pel seu compte. Tendència, no obstant, que ja va a menys des de l’anterior crisi del maó. Segons les dades d’un informe recent de l’Observatori Català de la Joventut, només el 15,5% dels joves entre 16 i 29 anys està completament emancipat. Una generació marcada per dues crisis en menys d’una dècada i que ha vist com les seves condicions laborals han empitjorat amb el pas del temps, cosa que els suposa un llast per costejar-se un domicili propi.

L’emancipació va començar a baixar bastant des de l’inici de la crisi econòmica del 2008 i des d’aleshores aquest percentatge ha caigut a la meitat des de l’esclat de la bombolla immobiliària. El 2007 aquesta taxa estava al voltant del 30%, la proporció més alta al llarg d’aquest segle, d’aquí va començar a baixar i a partir del 2015 havia oscil·lat al voltant del 24%. Tot i així, mai havia sigut inferior al 20% fins a l’arribada de la pandèmia, el 2020. I la tendència continua a la baixa. El Consell Nacional de la Juventut (CNJ) ha fet una crida a prendre mesures per revertir la situació. Entre d’altres, reclamen una renda bàsica, regular el preu dels lloguers, més vivenda pública i acabar amb la precarietat laboral.

Més ocupació però més temporal

La mala i precària situació laboral entre gran part dels acabats d’ingressar al mercat laboral explica, entre d’altres, aquestes baixes taxes d’emancipació. L’atur és considerablement més alt entre els joves que entre el conjunt de la població catalana. Concretament en el tercer trimestre del 2021 la taxa d’atur entre els menors de 25 anys va ser el 21,4%, el doble que la mitjana catalana (10,9%); segons dades de l’INE. L’atur entre aquestes mateixes edats abans de la crisi financera i del maó era substancialment inferior, del 13,8%.

Notícies relacionades

Tenen més dificultats per accedir a una ocupació i aquells que ho aconsegueixen solen tenir una poc estable. En el conjunt d’Espanya, sis de cada 10 joves assalariats menors de 30 anys tenien un contracte temporal. No tots quan accedeixen a una feina poden fer-ho a temps complet, i és que el 27,2% dels joves d’aquestes edats són a temps parcial. Cosa que implica que cobren menys. I més de la meitat dels joves a temps parcial manifesten que no són a temps complet perquè no poden; segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

Al sumar els joves que treballen amb els que estudien, la proporció de població jove laboralment activa arriba al 60,3%. El 28% dels joves només estudien, mentre que l’11,6% es troben en situació d’inactivitat i no estudien. La crisi provocada per la pandèmia ha elevat la proporció de joves que estudien, que arriba al 44,1% dels joves de 16 a 29 anys, uns quatre punts més que fa un any. D’altra banda, el 4,6% de la població activa jove fa més d’un any que busca feina. Aquesta proporció és inferior respecte a les persones de més de 29 anys, on és del 5,2%. El CNCJ ha reclamat un compromís per dignificar la situació laboral dels joves a través d’una regulació que eviti «pràctiques explotadores» com a la contractació precària per temporalitat o parcialitat no volguda, les situacions de falsos autònoms o la no-remuneració de les pràctiques.

Temes:

Ocupació